Michael Fassbender: "L'addicció al sexe afecta tots els àmbits de la vida"

Qualsevol diria que Michael Fassbender (Heidelberg, 1977) ha seguit un pla per convertir-se en l'actor de moda. Després d'estrenar el 2011 X-Men: Primera generació, Un método peligroso i Jane Eyre , avui arriba a la cartellera Shame , la segona col·laboració entre Fassbender i el director Steve McQueen, després de la incomprensiblement inèdita Hunger . L'actor d'origen irlandès i germànic interpreta al film un addicte al sexe i la pornografia en un viatge sense retorn als abismes de la culpabilitat en la nit salvatge de Nova York.

Com es combat l'addicció al sexe?

És molt difícil. És una addicció que presenta una pauta molt determinada que afecta tots els àmbits de la vida: les relacions, la feina... Controlar els impulsos és una lluita constant. Això és el que trobo interessant del meu personatge, que ho intenta, s'esforça per canviar-ho. No és com si visqués aquesta mena de vida sense contacte emocional.

No és casual que la història de Shame passi a Nova York, oi?

No. Nova York és una ciutat on tens accés 24 hores al dia i 7 dies a la setmana a qualsevol mena d'excés que puguis imaginar-te.

Ha protagonitzat els dos films que ha dirigit Steve McQueen.

Tenim una gran relació. Ell va canviar la meva vida el 2007 amb Hunger . He après molt d'ell, com a persona i com a artista. És molt honest i obert, no li importa mostrar-se femení o vulnerable. I la gent el segueix, és un líder amb una passió contagiosa. Ningú fa gaires calés als seus films, però tothom hi dóna el 100%. Treballar amb ell és un plaer absolut.

Tant Shame com Hunger , per a la qual va haver d'aprimar-se molt, són pel·lícules molt físiques. L'atreuen aquestes interpretacions?

Per a mi totes les interpretacions són físiques. Penso molt en la manera de moure's d'un personatge, en quina zona del seu cos es concentra l'ansietat, coses així. De vegades puc descriure millor l'emoció del personatge a través del llenguatge corporal que amb un paràgraf de diàleg.

Tothom parla del seu nu frontal al film. Com s'ho pren?

No hi dono importància. Trobo més complicat encarar la nuesa emocional del personatge. L'Steve sempre em demana que no m'amagui darrere de cap màscara a l'hora d'actuar, que treballi sense xarxa de seguretat. I per què no? L'única manera de comprendre Brandon, el personatge, és començar des d'un mateix.Brandon experimenta una atracció sexual per la seva germana?

És evident que hi ha un element malaltís en aquesta relació, però és millor que ho esbrinis tu mateix. Hi ha molta història entre els dos, és evident, però preferim que l'espectador se la imagini.

D'aquí pot venir part de la culpa del personatge?

La culpa és part fonamental de la pauta de l'addicció. La repetició de les trobades físiques amb estranys condueix a un sentiment de vergonya per no poder controlar els impulsos i ser un esclau de la compulsió. Per fugir d'aquesta sensació de culpabilitat, l'addicte surt, beu i se'n va a dormir amb qualsevol, fa el que sigui per treure's de sobre aquest sentiment. I tot plegat dóna lloc a una pauta, el cicle de l'addicció.

Es tracta d'una malaltia social?

No penso que la pel·lícula es pugui considerar una visió acurada de la societat, però el que mostra forma part del nostre món. Hi ha un munt de gent que pateix aquesta malaltia, malgrat que molts no la considerin una malaltia mental o una addicció. Hi ha casos de marits que es passen 72 hores en una habitació masturbant-se i després no poden fer l'amor a la seva dona. A la nostra societat tenim tantes opcions i informació, tanta gent que ens diu què hem de fer o ser per ser feliços... Això aclapara i provoca una inevitable ansietat social. Ara està en una posició molt diferent que fa tres o quatre anys. Té moltes opcions. Això li provoca ansietat?

Tenir opcions laborals no provoca ansietat. És fantàstic! Ara, per escollir un projecte o un altre, tinc en compte dues coses: el guió i el director. És així de simple.

Com es digereix un èxit tan sobtat?

Faig més o menys les mateixes coses que abans. Ningú em reconeix pel carrer, només als festivals de cinema. Això sí, tothom em pregunta si la meva vida ha canviat, o sigui que potser és inevitable que passi.

Pensa continuar alternant projectes independents amb blockbusters com la saga X-Men ?

Sí. Jo sóc tant d'anar al cineclub com al cinema del centre comercial. M'agrada tant com a qualsevol altra persona fugir de la realitat durant hora i mitja. I des del punt de vista professional, treballar en aquesta mena de films em proporciona més control sobre la meva carrera. Formar part d'una pel·lícula d'estudi amb èxit comercial em facilita escollir, després, els rols que més m'interessen.

Suposo que si algun dia Scorsese vol treballar amb vostè, no haurà d'explicar als productors qui és Michael Fassbender, oi?

Et sorprendries! Però sí, és la idea. I també espero que m'ajudi a tirar endavant els projectes que estic preparant amb la productora que he creat, en cas que hagi d'anar a un estudi a demanar diners.

Quins són els seus referents en la interpretació?

Els sospitosos habituals: Marlon Brando, Robert De Niro, Al Pacino, Daniel Day-Lewis... I actualment, Javier Bardem.