Publicitat
Publicitat

EXPOSICIÓ

El CaixaForum exposa a 'Abans del diluvi' 400 peces de les ciutats nascudes a l'Iraq fa 5.000 anys

Mesopotàmia, bressol de totes les cultures

El CaixaForum obre la primera gran exposició sobre la cultura de Mesopotàmia. Abans del diluvi exposa 400 peces de 32 museus de tot el món en un viatge fascinant a l'origen de la nostra civilització

Entre les planúries desèrtiques i fangoses dels rius Tigris i Eufrates va sorgir fa 5.500 anys la primera cultura urbana, predecessora no només de la civilització occidental, sinó també de totes les cultures del món. Abans que a Europa s'aixequessin els dòlmens i a Egipte les piràmides faraòniques, a Mesopotàmia ja existia una flamant ciutat anomenada Uruk. Va arribar a tenir 40.000 habitants i s'hi van desenvolupar invents com xarxes de comunicacions (canals, vies i hostals), l'escriptura, el càlcul, les unitats de mesura, el dret i el registre de la propietat.

Les ciutats que van créixer al quart mil·leni aC al sud de Mesopotàmia, en el territori que avui pertany a l'Iraq, són inhòspites per als habitants i viatgers, però, en canvi, molt fèrtils per als arqueòlegs. Després que la regió caigués en mans dels romans i desaparegués sota les invasions àrabs, no va ser fins al segle IX i XII que viatgers àrabs o occidentals van redescobrir les ruïnes babilòniques. Després vindrien les expedicions i investigacions que en demostrarien l'abast.

L'última de les expedicions s'ha fet amb motiu de l'exposició Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC. Oberta des d'avui al CaixaForum, la mostra és un viatge cap a aquest enclavament estratègic a través de 400 peces prestades per una trentena de museus (del Louvre de París al Metropolitan de Nova York, de Chicago a Brussel·les) i de vídeos, mapes, documents, reconstruccions en 3D i fotografies. És la primera gran exposició al món que es dedica a aquesta cultura, i la primera que es fa després de la Guerra de l'Iraq.

Com un terròs de sucre

Amb la caiguda de l'Imperi Otomà, després de la Primera Guerra Mundial, comencen les missions internacionals a Sumer, que quedarà sota el poder colonial britànic. A partir dels 40 els grans museus patrocinen viatges als jaciments. Exploren els cims dels turons on s'edificaven les ciutats, perquè és on troben més riqueses. A la ciutat d'Ur hi havia fins a mil obrers, en aquella època. S'hi treballava sis mesos seguits i duraven entre 10 i 15 anys. Però a Ur i Uruk encara hi ha el 90% de ciutat per descobrir.

El 1980 la guerra Iran-Iraq i després la Guerra del Golf impedeix que hi entrin els científics. Des de llavors, en un territori gasejat dues vegades i en què la taxa de càncer i malformacions és de les més altes del planeta, el govern no ha donat permisos, per seguretat. El comissari de l'exposició, el professor de la UPF i doctor en arquitectura Pedro Azara, que ha dedicat cinc anys a elaborar la mostra, va aconseguir una excepció. El 2011 va poder fer una expedició -escortada per militars- a Bagdad i al sud del país per fotografiar, enregistrar i mesurar el territori, i comparar-ho amb l'aspecte del lloc als anys 20.

Les imatges -gravades per l'actor Marcel Borràs- demostren una evidència: "És com deixar un terròs de sucre a la intempèrie 80 anys", diu Azara. Els materials amb què es va aixecar la ciutat són el fang i les canyes, perquè la resta eren difícils d'aconseguir. "Caminàvem pels jaciments i hauríem pogut recollir peces de terra. Estan a l'abast dels saquejadors", explicava. Des del 2005 la represa de les excavacions sempre està "a punt de començar", lamenta Azara. Una de les hipòtesis científiques noves que ha aportat el seu viatge són modificacions en els traçats de les ciutats i una hipòtesi: que les vies de comunicació i el creixement de les urbs no era desordenat i inorgànic, sinó que responien als canals naturals que obria l'aigua.

La guerra i el desconeixement

"Es dóna la paradoxa que una civilització tan antiga i fonamental que crea l'estat d'ordre en què ens desenvolupem avui és un dels terrenys més inestables del planeta", diu el director de l'àrea cultural de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró. Els conflictes polítics és una de les raons per les quals la cultura sumèria és poc coneguda. A més, les excavacions hi van començar més tard que, per exemple, a Egipte. La llengua sumèria es va descobrir tot just fa 130 anys i encara té paraules indesxifrades.

"Les peces petites, terroses, evoquen la fragilitat d'una cultura que 5.000 anys després s'insereix en un territori conflictiu", deia ahir Azara. La instal·lació de l'exposició és diàfana. Sobre una estructura plana de color blanc com la sal, el visitant hi va trobant les relíquies dins de vitrines amagades que volen recordar els jaciments.

Homenatges al cel i la terra

La majoria d'objectes de l'exposició no van ser concebuts com a obres d'art, sinó que estaven destinats a la terra o al cel, a l'inframón o a la divinitat. El recorregut té diverses parades. La primera, dedicada a l'imaginari mític de Mesopotàmia. Aquí hi ha algunes de les figures més importants de la mostra: l' Estàtua del príncep de Gudea pregant (una de les perles que ve del Louvre i de les poques que manté el rostre), un conjunt de maquetes de barques i carruatges que demostren que existien les vies ràpides i el primer cadastre, del 2100 aC.

En la segona part s'explora el procés constructiu de les ciutats, amb plànols i objectes rituals que utilitzaven, com els claus i dipòsits fundacionals amb inscripcions. I en la tercera s'entra en espais com l'entorn domèstic (s'hi poden veure escenes de banquets gravades en pedra), els temples (amb decoracions, figuretes de divinitats i estàtues orants que garantien protecció) i les tombes (els aixovars fúnebres, joies i collarets). El CaixaForum aporta el seu granet de sorra al fang mesopotami per acostar al públic una civilització esplendorosa.

Els llibres que ens fan grans

Etiquetes