Més de 120.000 persones passen per la vintena edició del Sónar

BarcelonaTot feia pensar que la vintena edició del Sónar es tancaria amb xifres rècord. I així ha sigut. "Estem molt satisfets pel salt qualitatiu que representa el nou Sónar de Dia. Podem presentar les diferents activitats en unes condicions pràcticament òptimes i tot ha funcionat com havíem previst", va reconèixer ahir Ricard Robles, un dels tres directors del festival.

La satisfacció de Robles era primer per qüestions "qualitatives", però també "quantitives". La vintena edició del Sónar acaba amb 121.000 espectadors repartits en les tres jornades, un 24% més que l'any passat. És a dir, supera l'èxit del 2012, quan es va arribar al rècord de 98.000 espectadors.

L'amplitud de la Fira de Montjuïc també ha beneficiat l'apartat professional, ara integrat en el Sónar +D. Ha aplegat més de 2.800 professionals de 53 països. "Teníem el repte de donar més visibilitat a la part tecnològica, i hem creat un entorn favorable a la interacció. Els empresaris i els emprenedors han agraït poder tenir un contacte directe amb els artistes", va destacar Robles, tot i que encara és aviat per quantificar el volum de negoci generat.

Un altre dels codirectors del festival, Enric Palau, va assenyalar que el salt qualitatiu es reflecteix també en "la manera com es gaudeixen els concerts". Ahir es va poder tornar a comprovar l'encert de la mudança quan unes 15.000 persones van passar per Montjuïc per seguir concerts com el de Chromatics, la banda liderada pel nord-americà Johnny Lewel que té com a frontwoman Ruth Radelet. El seu concert al Village va ser un dels més destacats del festival, una lliçó de pop melancòlic i tèrbol que va començar amb Lady i que va tenir moments especialment brillants com ara Kill for love , la versió d' Into the black de Neil Young i Tick of the clock , la seva aportació a la banda sonora de la pel·lícula Drive . Encara més gent va convocar AlunaGeorge, el duo britànic format per Aluna Francis i George Reid que es va presentar amb el suport d'una banda que va afegir múscul rítmic al pop d'arrel R&B. El directe, sense ser espectacular, sí que va fer justícia a la capacitat de generar petits hits de Reid, tot i que la veu de Francis va sonar molt més aguda i prima que en el material que tenen editat.

L'última jornada a Montjuïc va tenir altres moments destacats, com l'estrena en assumptes musicals de l'artista Dinos Chapman, la psicodèlia electrònica de Darkstar i el sòlid soroll industrial del grup de Granollers Tiger Menja Zebra.