El Mercat mostra que la dansa no és només ballar

Després d’haver trepitjat en diverses ocasions el Mercat de les Flors, el tàndem artístic format per Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol hi instal·la a partir d’avui les seves peces principals. La sala els dedica una constel·lació “per contextualitzar les seves obres i aconseguir que una audiència més àmplia arribi al seu univers”, explica la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit. La programació comença avui amb #Losmicrófonos, segueix demà i dijous amb Y por qué John Cage? i culmina el cap de setmana amb Gran applause. “Són tres peces fetes en anys diferents que representen una bona oportunitat per veure la nostra trajectòria”, explica Mont de Palol.

Les obres s’uneixen per la manera d’entendre la coreografia per part dels artistes, que posen el focus en la semiòtica del llenguatge i el cos. “La dansa no és només ballar. Entenem la coreografia com un moviment físic i també conceptual. A Y por qué John Cage?, per exemple, hi ha una conversa entre nosaltres dos en què les frases s’escurcen fins a convertir-se en sons i, després, en moviment”, assenyala Mont de Palol, i Dutor afegeix: “Ens interessa la fricció de la disciplina i expandir al màxim la idea de coreografia. Cada vegada estem més lluny del centre i treballem més als marges”. A través d’aquest llenguatge, els creadors aprofundeixen en qüestions com la universalitat de la cultura global a #Losmicrófonos i la convivència entre les arts visuals i el teatre als escenaris amb Gran applause. En aquesta última obra converteixen Carmen, de Bizet, en una exposició de quatre sales per parlar de drets d’autors i plagis. “Agafem obres de Norberto Llopis, Luis Úrculo i Bernhard Willhelm i les fem dialogar per formar el drama de Carmen ”, diu Dutor.

Les seves peces aniran acompanyades de dos espectacles més escollits per Dutor i Mont de Palol: Some significance, d’Eva Meyer-Keller, en què explora la relació entre ciència i art, i TeleVisions, de Marcos Simoes i Sara Manente, una peça sobre telepatia, tarot, atzar i premonicions. Dutor assenyala que han triat convidar aquests artistes a la seva constel·lació perquè comparteixen “l’ús del joc i del sentit de l’humor als escenaris”.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF