Mequinensa emergeix al teatre

BARCELONA.Els obrers que van construir el pantà de Riba-roja, l'embassament que va inundar Mequinensa, van arribar al poble abans que s'anunciés als seus habitants el començament de les obres. La localitat estava sentenciada des del 1957, però no va ser inundada fins al 1971. Aquests últims anys d'agonia són el punt de partida de Mequinensa , l'espectacle del dramaturg Marc Rosich i el director Xicu Masó a partir de l'obra de Jesús Moncada que divendres s'estrena al Teatre Fortuny de Reus. El 27 d'abril es podrà veure al Teatre Municipal de Girona i el 10 de maig començarà la temporada al TNC, que l'ha coproduït juntament amb Bitò Produccions.

Jesús Moncada tenia 16 anys quan l'amenaça del pantà va caure damunt el poble i va seguir de prop tot el procés. Més endavant es va traslladar a Barcelona i des de la distància, encara que no hi va perdre el contacte, va començar a recrear el passat mític de la vila amb els seus contes i novel·les. "Tenia una ironia molt intel·ligent i el seu sentit de l'humor actuava com l'instint de supervivència, com els acudits que s'expliquen en un enterrament", afirma Xicu Masó. "Mequinensa no és un poble deprimit -afegeix-, els habitants estan orgullosos de ser mequinensans i la culpa d'això la té Moncada. En un moment difícil va tornar l'orgull al poble tornant-los la memòria: «Ens han enfonsat les cases, però el poble som nosaltres, així de catxondos , així de rojos i així d'anticlericals, i recordem que som així», sembla que els va dir".

Mequinensa és la segona incursió del director i el dramaturg en l'univers desbordant de Moncada. El 2007 van muntar L'aigua , un espectacle concebut a partir dels contes. Aquesta vegada han anat més lluny. Al nou espectacle hi ha fragments de Camí de sirga , del recull de contes Calaveres atònites , d'articles periodístics i els testimonis de diversos mequinensans. L'encarregat de crear la dramatúrgia a partir de tots aquests materials és Marc Rosich, que ja va demostrar que és capaç de traslladar al teatre la força narrativa d'autors com Llorenç Villalonga, de qui va adaptar Mort de dama , i de Maria Barbal, amb l'exitosa Pedra de tartera. La seva tasca ha consistit "a crear un fresc teatral per emmarcar el gust que Moncada tenia per les narracions orals i per explicar històries", descriu. "El fil argumental que hem creat és el pretext perquè els personatges expliquin històries, és un homenatge a la seva manera d'explicar la vida".

"Mequinensa era tal com apareix als seus llibres. En realitat, la vida del poble era encara més visceral. Hi havia enterraments de primera, de segona i de tercera classe i l'horari s'adaptava al de les retransmissions del futbol", recorda Maria Rosa Moncada, la germana de l'escriptor.

Un espai més somiat que real

L'arribada al poble de Mallol Fontcalda, un llicenciat en dret barceloní que es trasllada a Mequinensa per ser el secretari del jutjat, és el detonant de l'acció. A partir d'aquí, en un espai més simbòlic que costumista -"Com una pàgina en blanc que es va enfonsant sota l'aigua", diu Masó-, aquest personatge es trobarà amb altres de tan únics com Estanislau Corbera, l'amo del Cafè del Moll; el llaüter Nelson; Penèlope, la germana del jutge Crònides; Leucofrina, la majordoma del mossèn Ambròs; Carlota de Torres, una hereva del patrimoni dels Torres i Camps, i Carmela, la serventa d'aquest casal. A l'espectacle també hi apareixen -en fantasma- l'antic patró de llaüt Arquímedes Quintana i Madamfransuà, l'antiga vedet principal de l'Edèn.

Coincidint amb l'espectacle, la Fundació Antoni Tàpies també recorda l'escriptor -Moncada va treballar a l'edifici fins al 1981, quan era la seu de l'editorial Montaner i Simón- amb dos clubs de lectura i el 30 de juny acollirà la lectura dramatitzada d'un fragment de la novel·la inèdita de Moncada Dante S.A ., ambientada a l'edifici.