Menorcaster: Rock‘n’roll de quilòmetre zero

Neix una marca de guitarres elèctriques artesanals fetes a Menorca, fruit de la passió per la música i com a alternativa de negoci després del confinament

Molta gent recordarà aquest 2020 per una sola cosa: el covid-19. Kurro Zamora i Ignacio Paricio segur que tampoc no oblidaran el coronavirus, però han intentat aprofitar l’any per posar en marxa i impulsar un projecte positiu, que volen que els deixi bon gust de boca i esperen que els salvi la butxaca mentre ajuden a protegir el medi o, com a mínim, a conscienciar que cal fer-ho. Han creat Menorcaster, la primera marca de guitarres elèctriques artesanes de Menorca, fetes amb fustes autòctones i reutilitzades, totes de gran qualitat, i fins i tot amb plàstic reciclat. Tots els instruments els fan a l’illa, en un taller a la vora de Ciutadella, i trien amb cura cada material que fan servir, segons les seves propietats físiques i estètiques. Però sempre pensant en el medi.

Zamora i Paricio tenen clar que Menorcaster ha de ser sostenible. Si ja és un repte fer guitarres professionals de manera artesanal, que sonin bé i que siguin boniques, aquesta parella d’enamorats de Judas Priest i Thin Lizzy s’han proposat que el procés sigui tan respectuós i local com sigui possible. I el més important en aquest sentit són les fustes, l’element principal que formarà el cos i masteler de la guitarra. Per això fan servir pi i, sobretot, ullastre de l’illa. L’ullastre -l’olivera silvestre-és l’espècie forestal més emprada a Menorca per fer llenya, segons dades del Consell de Menorca, i és conegut, sobretot, perquè és el tipus de fusta utilitzat en les tradicionals barreres de les cases i tanques menorquines.

“Ens asseguram que el pi menorquí que feim servir provingui de tales controlades i autoritzades. Ens encanta el Rock‘n’Roll, ens tornen bojos les guitarres, però sobretot adoram el bosc!”. Aquest és el missatge que van publicar al compte d’Instagram per explicar als seguidors quina és la política per triar els materials que fan servir. Per una banda, aposten per espècies autòctones de tala controlada, i en segon lloc i de manera més minoritària, per altres com ara el cedre vermell o la caoba. També aprofiten i reciclen fustes de teca de Birmània i pi d’Oregon, que rescaten de cases antigues, bigues, mobles vells, capçals de llit i, fins i tot, de la tapa d’un vaixell de vapor que feia la ruta entre Ciutadella i Barcelona. De fet, en una fotografia publicada a les xarxes socials mostraven aquest estiu el prototip d’una de les guitarres feta amb fusta de caoba cubana d’uns 200 anys d’antiguitat trobada al fons d’un armari.

Reciclatge i sostenibilitat

“Des que vam crear la marca teníem clar que volíem incloure plàstic reciclat en algunes parts de les guitarres”, explica Zamora. Ara treballen per incloure aquest material pels colpejadors, de moment, i també procuren que tot el procés de recollida de botelles, el triturat, la fosa i la remodelació es faci a l’illa i sense intermediaris. “Quan investigues una mica, t’adones que el sistema de reciclatge de plàstic actualment no funciona, és un negoci una mica fosc”, es lamenta.

“Fabricar una guitarra 100% sostenible i de proximitat avui dia és pràcticament impossible, sobretot per una qüestió de costos. Una part dels materials imprescindibles per construir una guitarra elèctrica de qualitat, com el pont, el claviller o l’electrònica, els has d’aconseguir d’importació”, reconeixen els artesans. Tot i així, són optimistes amb els experiments que han fet fins ara, malgrat les dificultats tècniques. Asseguren que estan a prop d’aconseguir-ho. Pel que fa a altres productes clau com els vernissos, diuen que estan intentant usar-ne de baixa toxicitat. “Però és complicat trobar l’equilibri entre els acabats als quals els guitarristes estan acostumats i els materials en base a l’aigua”, admet Paricio.

Nascut en la pandèmia

El naixement de Menorcaster ha estat inevitablement lligat a la pandèmia. Ignacio Paricio i Kurro Zamora es varen unir a final de 2019, quan el primer va començar a ensenyar al segon l’ofici de lutier i com es fan les reparacions bàsiques d’una guitarra. Paricio fa més de 20 anys que s’hi dedica i Zamora, quan va veure que li cancel·laven totes les feines aparaulades, va proposar fer un pas més. “El març, de sobte, em vaig trobar sense feina i amb la certesa que la cosa anava per llarg, perquè em dedic al sector musical i d’espectacles; així que després del confinament vaig anar a veure en Nacho”, recorda Zamora. D’aquella trobada i algunes voltes va sorgir la idea de construir, plegats, guitarres elèctriques a l’estil de la Fender Telecaster.

Tots dos comparteixen la passió de construir un instrument des de zero. “És una cosa completament fascinant”, comenta animat Zamora. Des del moment de seleccionar la fusta i altres materials fins a l’instant d’endollar el jack i fer-la sonar. També els uneix l’amor pel Rock‘n’Roll, una passió profundament compartida i que asseguren que no podria estar millor simbolitzada que per les guitarres elèctriques que produeixen. “Tenir l’oportunitat de crear un instrument que quan s’usa de manera adequada és capaç de posar-te els pèls de punta és una cosa excepcional”, exclama Zamora.

Les Menorcaster són peces úniques. Com que no fan producció en sèrie, es tracta de fabricació limitada i gairebé sota demanda. Això les fa especials en estètica i so. I malgrat el que pugui semblar, si es comparen amb les guitarres industrials, tenen preus “bastant ajustats per tractar-se de guitarres artesanes”, apunten. “Són guitarres per a amants dels instruments de qualitat, amb experiència tocant i amb consciència per la degradació del medi ambient”, expliquen. A això cal sumar-hi que es dirigeixen a qui ja tingui altres guitarres més senzilles i ara cerqui quelcom excepcional, diferent i amb motivacions sostenibles.

“La gent sent fascinació per les Fender, Gibson i les Yamaha i contra els seus preus i fabricació en cadena no podem competir”, reconeixen. Ni contra la seva fama, ja que alguns dels models d’aquestes marques han passat a la història per ser tocades per Jimi Hendrix, Keith Richards i Eric Clapton. Malgrat tot, saben que el factor local i ambiental és la clau del seu producte i treballen per posar-lo en valor.

Primera venda i plans de futur

“Estam molt emocionats, aquesta setmana hem venut la nostra primera guitarra per encàrrec!”. Fa pocs dies en Kurro i n’Ignacio han fet un pas més en el seu projecte. Han entregat una Menorcaster personalitzada de color blau marí al seu primer client. “En aquesta ocasió se’ns va encarregar una guitarra feta amb materials de l’illa, però, com que el client volia el diapasó de color negre, aquesta part la vam haver de fer amb banús. Aquesta fusta no és local i és per això que la guitarra és un híbrid entre dos dels nostres models”, explica Zamora. El client també va demanar que el color de la guitarra fos el més semblant possible al de la mar del nord de l’illa, ja que la major part de l’instrument està construït amb el pi provinent de la zona de la Vall. És per això que llueix un blau marí ben fosc i que “quadra perfectament amb la mena de so salvatge que s’espera d’aquesta guitarra”, afegeix Zamora. El model ha estat batejat amb el nom de North Wind en honor de la tramuntana de la regió.

Després d’aquesta fita, aquests dos amants del Rock‘n’Roll ja tenen el cap posat a perfeccionar tots els models, a fer córrer la veu i confien que la primera venda els en dugui d’altres. “Ens encanta saber la gent que rep la seva guitarra i la gaudeix tant com les criatures quan obren els regals dels Reis Mags”, confessa Zamora.

EL QUI ÉS QUI DE LES MENORCASTER

Aquests són els models de guitarres disponibles actualment, segons la definició de Kurro Zamora.

Km0: La més característica de totes perquè està construïda íntegrament amb pi i ullastre de Menorca. El so és bastant diferent de tota la resta de guitarres del mercat i la guitarra té molta personalitat.

Recycled: Model peculiar perquè està construït amb fustes rescatades. Nacho és un especialista a descobrir joies antigues en forma de fustes. Són guitarres fabricades en funció del material que hi hagi disponible. A més, el client pot dur les fustes que ell mateix vulgui convertir en guitarra.

Stage Struck: Anomenada així en homenatge de l’àlbum en directe de Rory Gallagher. És el model més lleuger, de cos sòlid. Està feta de cedre vermell i auró.

Custom: Guitarra dissenyada pel client. Completament flexible segons les necessitats tècniques i l’estètica desitjada. Aquesta sí que és única al món perquè cada persona pot demanar una cosa diferent.

Thin Line: Guitarra format telecaster, però de cos semibuit.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF