Menorca ultima el nou expedient de la candidatura talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat

El reconeixement podria arribar l'any 2022

El Consell de Menorca ja té el nou expedient de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement l’any 2022. Els pròxims dies es faran diverses sessions de treball amb professionals per validar el contingut del document, supervisat per Cipriano Marín.

Els primers a ser-ne informats han estat els consellers de l’equip de govern i l’oposició de la màxima institució insular, mentre que aquest dimarts es farà una comissió assessora a la sala multifuncional del Mercadal. Cal recordar que la candidatura de Menorca no va prosperar l’any 2017 i va rebre un seguit d’indicacions per millorar l’expedient a càrrec del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) i la mateixa Unesco. La proposta menorquina va rebre una empenta mediàtica important amb la visita del rei Felip VI, en el marc de la jornada que aprofità el monarca per donar suport al teixit productiu de l’illa.

Entre els punts modificats destaca la inclusió dels jaciments arqueològics en l’entorn paisatgístic i la seva relació amb la idiosincràsia menorquina. Així, s’han definit nou àrees que exemplifiquen les formes a través de les quals les comunitats humanes de l’època talaiòtica es relacionaven amb el paisatge de l’illa. Per concretar aquestes zones ha estat necessari un treball previ d’investigació, a més d’uns estudis d’arqueologia del territori elaborats a partir d’una anàlisi d’intervisibilitat entre talaiots i de conques visuals des d’aquestes estructures, que expliquen l’estructura del poblament a Menorca de l’època talaiòtica.

Aquest estudi posa de manifest que la construcció dels talaiots humanitzà el paisatge de l’illa, materialitzant i fent visibles sobre el territori les estructures de l’organització social del moment. També s’han tingut en compte els aspectes de la visibilitat vinculats a les navetes o altres espais funeraris. D’altra banda, s’ha elaborat un treball d’investigació per relacionar la ubicació dels poblats i aquests espais amb els llocs de pas i la proximitat a certs recursos. Finalment, s’ha revisat els coneixements sobre els aspectes més rellevants de la cultura talaiòtica, com les estratègies ramaderes i agrícoles, l’aprofitament dels recursos naturals o la fabricació de ceràmica, metal·lúrgia, rituals i creences.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF