Menorca Talaiòtica torna a ser candidata a Patrimoni Mundial de la Unesco

El govern espanyol presentarà la proposta el febrer del 2021 i la incorporació a la llista s'avaluarà el 2022

El govern espanyol ha tornat a elegir Menorca Talaiòtica per formar part de la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco, més de tres anys després de quedar-ne fora per primera vegada. La decisió ha estat anunciada aquest divendres per la directora general de Belles Arts de l'executiu espanyol, María Dolores Jiménez-Blanco, durant la reunió telemàtica del Consell de Patrimoni Històric, la qual ha congregat els directors generals de Patrimoni de totes les comunitats autònomes. La candidatura de Menorca Talaiòtica serà presentada davant la Unesco el febrer de 2021 i la seva incorporació a la llista s'avaluarà el 2022.

Segons ha manifestat el govern espanyol mitjançant un comunicat, "més de 1.500 restes arqueològiques converteixen Menorca en el lloc habitat amb la densitat més gran de món de jaciments prehistòrics". Assentaments, espais funeraris, llocs de culte, grans construccions com els talaiots i altres d'una mida més petita, però exclusives de Menorca, com les taules i navetes, són els elements que "documenten el caràcter excepcional i singular d'aquesta cultura insular que es va desenvolupar durant més d'un mil·lenni a l'illa mediterrània". 

D'altra banda, el Consell de Patrimoni Històric ha analitzat l'estat de les dues candidatures de Patrimoni Mundial en curs: el Paisatge de les Arts i les Ciències de Madrid i el de la Ribeira Sacra, a Lugo. Ambdues seran avaluades en la propera sessió del Comitè de Patrimoni Mundial de l'estiu de 2021 a la Xina.

El nou projecte basa el seu discurs en la presentació d'una cultura insular fonamentada en la integració i relació dels monuments prehistòrics en l'entorn natural de l'illa. La nova candidatura s'articula en nou àrees territorials, que inclouen 280 jaciments d'època prehistòrica, cosa que representa el 21% dels llocs arqueològics de Menorca i una superfície de 3.527 hectàrees. Aquests components mostren els vestigis més destacats des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l'inici de l'època romana, al voltant de l'any 123 aC. 

El conseller de Patrimoni de Cultura, Miquel Àngel Maria, s'ha mostrat "il·lusionat" i emfatitza que els membres del Consell de Patrimoni Històric han acceptat per "unanimitat" la proposta exposada pel Consell de Menorca. Maria diu que Menorca Talaiòtica "constitueix una expressió única d'arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge vivint el present i sent un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica". A més, Maria recorda que "hi ha molt pocs territoris arreu del món que convisquin amb naturalitat amb els jaciments i els sentin com una extensió del seu dia a dia". "El valor universal excepcional de la nostra proposta no es basa tant en l'excepcionalitat dels monuments com en la gran singularitat que representa una illa de petites dimensions on es troba un paisatge arqueològic viu, i amb tres característiques particulars: una gran densitat de béns arqueològics de la prehistòria, el seu estat de conservació i la convivència amb generacions de menorquins", ha afegit.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s'ha sumat a les felicitacions. A través de Twitter, Armengol ha expressat satisfacció i ha dit que per aquest "testimoni de la història, tresor cultural i llegat de la humanitat, continuarem fent feina i no aturarem fins a aconseguir-ne el  reconeixement", a més de donar les gràcies a totes les persones que durant els darrers anys "heu sumat i contribuït". Armengol no ha escatimat elogis a Menorca: "És meravellosa, única, històrica. Un museu a cel obert amb un patrimoni universal incomparable. Mereix el reconeixement del món i avui hem fet una passa crucial per aconseguir-lo".

La relació entre els jaciments i l'entorn paisatgístic enforteix la candidatura

L'aposta per promocionar el patrimoni talaiòtic i per intentar aconseguir el reconeixement mundial sorgeix d'una unió política, en la qual totes les formacions s'han implicat i compromès a treballar per enfortir la cultura insular. Malgrat la desil·lusió que provocà que l'expedient de la primera candidatura no prosperàs, des del primer minut ningú va dubtar de la fortalesa del projecte. Les indicacions que el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) i la Unesco varen proposar s'han traduït en un repte que els dirigents menorquins han sabut canalitzar en unes modificacions que, ara sí, reuneixen les condicions requerides. 

La inclusió dels jaciments arqueològics en l'entorn paisatgístic i la seva relació amb la idiosincràsia de l'illa són claus per entendre la viabilitat de la candidatura. Les nou noves àrees exemplifiquen les formes a través de les quals les comunitats de persones de l'etapa talaiòtica es relacionaven amb el paisatge. Per concretar les zones ha estat necessari un treball previ d'investigació, a més d'uns estudis d'arqueologia del territori elaborats a partir d'una anàlisi d'intervisibilitat entre talaiots i de conques visuals des d'aquestes estructures, que expliquen el desplegament del poblament a Menorca de l'època talaiòtica. 

La candidatura reflecteix com la construcció dels talaiots va humanitzar el paisatge de l'illa, ja que  materialitza i fa visibles sobre el territori les estructures de l'organització social del moment. D'altra banda, s'ha elaborat un treball d'investigació per relacionar la ubicació dels poblats i aquests espais amb els llocs de pas i la proximitat a certs recursos. Finalment, s'han revisat els coneixements sobre els aspectes més rellevants de la cultura talaiòtica com les estratègies ramaderes i agrícoles, l'aprofitament dels recursos naturals i la fabricació de ceràmica, metal·lúrgia, rituals i creences. 

La diversitat dels components del bé il·lustren les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, per tant, els processos de modelació del paisatge. Les construccions més representatives -com la naveta dels Tudons, la torre d'en Galmés, Son Catlar i Trepucó- il·lustren l'evolució de la cultura insular. Menorca Talaiòtica inclou assentaments, espais funeraris, llocs de culte i grans construccions com els talaiots, per la qual cosa aporta un testimoni únic d'una xarxa de més de 1.586 jaciments en els poc més de 700 quilòmetres quadrats de l'illa. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF