Menorca i Sardenya, gastronomia comuna

GastrònomInternacional Sardenya-Espanya-Illes Balears, amb el títol Estratègies nutricionals dels pobles del Mediterrani: el plat únic i la salut. La panada.

La trobada científica es va celebrar a l’agroturisme Is Scalas, de la localitat d’Assemini, i comptà amb la participació de Tomeu Arbona, Pep Pelfort, Bep Al·lès, Francesc Salleras i Mario Alonso, en representació de les Illes Balears i l’estat espanyol.

Els actes van ser organitzats per la doctora en Antropologia, Veronica Matta, que ha fet un llarg recorregut europeu per conèixer les similituds i els possibles orígens de la panada sarda.

Es van posar sobre la taula diferents aspectes de la dieta mediterrània, des del prisma de la dieta sarda, que és pràcticament igual a la dels menorquins i mallorquins, amb la ingesta d’un plat únic en què hi ha reunits farina de blat, oli d’oliva, verdura, carn o peix, com és el cas de la panada, que a l’illa sarda és més contundent i variada que les nostres formatjades menorquines i que les panades mallorquines.

Cultura i gastronomia en comú

Pel seu passat comú en diferents èpoques les illes de Menorca, Mallorca i Sardenya guarden similituds gastronòmiques que van mes enllà de les panades sardes, les formatjades menorquines i les panades mallorquines. Potser és, com assegura el meu col·lega Pep Pelfort, que aquest passat gastronòmic comú s’iniciï en els temps dels ‘gegants’, dels nuraghes, els talaiots i les navetes, i probablement aquests primers pobladors van ser els creadors del més antic dels nostres Street food, Finger food i Fast good, que és com s’anomenen avui dia aquestes preparacions culinàries que es mengen amb les mans i al carrer.

La formatjada menorquina és parenta en primer grau de la panada sarda, i des d’aquí podem iniciar un viatge gastronòmic amb més similituds de les que ens podem imaginar. Potser perquè som pobles mediterranis i perquè hem begut de la cultura romana, tant a Menorca com a Sardenya s’elaboren embotits de carn curats al més pur estil romà. És el cas de la nostra carn i xulla, molt semblant a les salsitxes curades que es fan a l’illa sarda. Trobarem també moltes similituds en la manera de cuinar, en la dieta mediterrània (sarda i menorquina), en què l’oli d’oliva, el blat i la sal, amb la verdura, la carn i el peix, són les protagonistes. Com també són protagonistes de la nostra cuina dolça les ametlles, presents en els “amargos” menorquins, els “amaretti” sards. La semblança idèntica dels crespells de confitura menorquins amb els “ciambelle” de Sardenya, a més dels dolços de massapà, els “pastarral” sards; les nostres elaboracions amb brossat; la manera de preparar el menjar blanc, i, fins i tot, els “mostatchedus” sards són idèntics als antics mostatxins de Menorca, són altres coincidències entre ambdues illes.

Fins i tot quan un és a Sardenya, les olors del camp són similars a les de la nostra illa. La marina fa olor de mata de murta, que és el seu “mirto” i també de mar, de sal i de vent, que és com sol fer olor Menorca els mesos d’hivern. La mar, el mar... és el protagonista de la gastronomia dels que vivim en una illa, dels quals es diu que tenim per pàtria una barca, aquesta petita embarcació amb la qual surten a pescar els nostres pescadors per capturar llagostes, molls, pagres, déntols i també la morena, aquest peix que ja era apreciat pels romans que van conquistar Menorca, el 123 abans de Crist, amb Quint Cecili el Baleàric al capdavant, i d’ell prenem el nom les illes Balears. Aquí es menja la morena fregida, com també en caldera, que és de les menges més apreciades pels pescadors. Consumim també les ortigues de mar, que es fan fregides o arrebossades, però també al forn amb patates i pa ratllat. Dels nostres primers pobladors, aquells que es diu que van arribar de la Sardenya, també guardem en la nostra memòria gastronòmica el consum del marisc. Des de les cloïsses, musclos i altres mol·luscs que es trobaven amb facilitat al port de Maó, i crancs, pegellides, ostres i vogamarins, perquè el mar ha estat el nostre principal rebost.

La gastronomia ens uneix i ens ha unit. La fregola sarda, un dels seus plats més emblemàtics, és com els nostres antics formigons, menjar d’antany de la pagesia, i que avui és un producte gurmet, com ha passat amb tantes i tantes elaboracions de la nostra rica cuina, una cuina germana, una cuina que s’ha d’investigar, conservar i descobrir. Aquests dies, gràcies a la panada, a la formatjada, podem tornar a establir una trobada entre dues cultures germanes, entre dues o tres illes que tenen moltes coses en comú, i que van mes enllà de les festes de la Sartiglia i de les de Sant Joan de Ciutadella. De fet Oristano i Ciutadella són ciutats germanes des de 1991, i ara tenim l’oportunitat de crear nous llaços, nous camins per recórrer junts, de manera que en aquest marc de la Mediterrània occidental, d’aquestes cultures i arrels gastronòmiques comunes, podem demanar a les nostres autoritats que s’agermanin també les nostres illes de manera gastronòmica, amb el nexe comú de la panada sarda, la formatjada menorquina i la panada mallorquina, perquè quin millor agermanament, quin millor “gemellagio” que aquell que té com a objectiu comú donar força a la gastronomia, al nostre mar de sabors, de textures, de colors, d’olors i d’unió, perquè tots sabem que com millor estem és al voltant d’una taula, amb bons amics i gaudint d’uns bons productes locals. Iniciem, doncs, un camí gastronòmic entre la Sardegna i les Illes Balears.