Memòries

Teatre del Mar.- De la mateixa manera que la nostra televisió ha rescatat la sèrie Memòria i oblit d’una guerra i programat la reposició de Nosaltres els vençuts, de Toni Maria Thomàs, els dramaturgs locals han decidit també que aquest leit-motiv seria el denominador comú de la majoria de produccions. Varen començar Carme Planells i Aina Salom amb Llum trencada, un document sobre l’escenari des de les veus de les dones que patiren la crueltat dels seus botxins. La setmana que ve Pere Fullana i Iguana estrenen al teatre Principal de Palma Mar de fons, també amb trets de documental, sobre el desembarcament de les tropes republicanes a Mallorca amb el capità Bayo al capdavant. Entre i entre, a Salvador Oliva li demanen una obra de teatre per recordar i reivindicar la figura d’Emili Darder, batle republicà de Ciutat, afusellat pels nacionals l’any 1937. Durant el procés d’escriptura, arreplegant dades i testimonis, apareix la neta d’un ‘desaparegut’, desconegut, de qui mai no havia transcendit ni el nom ni els llinatges, com tants d’altres. A partir d’aquí, l’autor decideix que aquests Els altres també seran els protagonistes d’aquesta història a la qual els altres ‘altres’ no deixen passar pàgina o ni tan sols obrir el llibre. Estrenada a Porreres, lloc emblemàtic, tristament emblemàtic, comença el recorregut d’aquesta aportació a la memòria, amb tres actors, Salvador Oliva, Xavi Núñez i Marga López, que interpreten una llista sense fi de personatges, dirigits per Luca Bonadei. Està clar que el nucli de l’obra és la vida i el procés cap a la política des de la medicina de qui va ser en un primer moment el punt de partida de la història. De fet, és un esbós biogràfic a través del qual Oliva dibuixa un mapa de la tragèdia que alguns han intentat eliminar de la memòria amb l’amenaça de l’oblit o el retorn. Han tornat, però aquesta és una altra història. Ells també estaven dins l’armari amb el corretjam preparat. Potser per això és més necessari que mai no oblidar, però no tan sols això; per tant, el que importa és sobretot recordar per no deixar-los passar de bell nou. Igualment per això és important rememorar la figura d’Emili Darder i tots els seus companys, com en Mora d’Algaida, que varen perdre la vida perquè pensaven de manera diferent. Oliva i Bonadei juguen amb incomptables personatges, que els tres actors van combinant amb gràcia i fluïdesa, de manera senzilla, però a la vegada enginyosa, com un exercici de funambulisme dramatúrgic que no necessita cap subratllat per explicar quin era el tarannà de protagonista. Bon ritme i bona feina de documentació, un calidoscopi en el qual podem trobar des del drama fins a l’humor amb una acurada dosi de quotidianitat per explicar una realitat que no tan sols és història pretèrita. Rodolarà per no pocs escenaris de les Illes. Que no aturi.

Teatre Mar i Terra.- Laura Gost, amb Seguí, va guanyar la final del V Torneig de Dramatúrgia, ja convertit en una competició en la qual allò que importa és guanyar sense que importi el preu o que ha perdut una mica de frescor, per dir-ho d’una manera eufemística. En qualsevol cas, magnífica la interpretació de Catalina Alorda i David Vert en la peça guanyadora, tot un exercici d’estil de l’escriptora poblera, que mostrà un cop més les seves enormes i indiscutibles qualitats. Tatami, de ‘Jo’ Bellviure, va ser interpretada per Agnès Llobet i Xavi Ripoll. A teatre ple. Esdeveniment consolidat.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF