BarcelonaLa coreògrafa nord-americana Meg Stuart està convençuda que el cos és la veu de l’inconscient. “El moviment tradueix les nostres emocions. Encara que no ens ho sembli, fem gestos quotidians que parlen del nostre estat anímic”, afirma Stuart. La coreògrafa, guardonada amb el Lleó d’Or per la seva carrera a la Biennal de Venècia de l’any passat, aterra avui al Mercat de les Flors, on representarà per primera vegada algunes de les seves propostes. D’una banda, avui i demà es podrà veure An evening of solo works, una proposta que aglutina els solos de Stuart XXX for Arlene and Colleagues, Atari, All songs have been exhausted i Blanket Lady.
“L’obra de Stuart ha tingut molta influència en la dansa, sobretot a partir de finals dels anys 90. És una veu pròpia que fins ara gairebé no havíem vist mai aquí”, subratlla la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit. El recorregut per quatre dels seus solos serveix, segons la coreògrafa, per “veure i revisitar” els propis moviments i el llenguatge, que esquiva el virtuosisme de la dansa. La improvisació és present en algunes de les peces de Stuart. “Mesuro els espais i obro fronteres i territoris amb el cos a través d’una improvisació estructurada en directe”, afirma la coreògrafa i ballarina, que subratlla: “Als solos hi ha una mena de partitura que marca les pautes entremig de les quals em moc”.
En la seva estada al Mercat de les Flors, Stuart també portarà la peça Violet amb la companyia belga Damaged Goods. La peça, de cinc intèrprets i que es podrà veure des de divendres fins diumenge, explora la idea de grans canvis sobtats a través de diferents balls i coreografies representades en simultani. “És una peça que va néixer d’una certa urgència. Utilitzo la idea del moviment com a força motora per preguntar-me: què fa que la natura o la política, de sobte, canviïn completament?”, apunta Stuart, que defineix Violet com una obra “densa i complexa”.
En paral·lel, demà es projectarà la pel·lícula Before we go de Jorge León, en què Stuart va participar. El film, “íntim i delicat” en paraules de la coreògrafa, fusiona el món de la dansa amb persones que pateixen malalties terminals.
