ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 16/09/2017

Mauricio Celedón: “Si no hi ha conflicte, no hi ha teatre”

El dramaturg xilè presenta ‘Doctor Dapertutto’ al Festival MIM

Daniel Martín
3 min
Mauricio Celedón: “Si no hi ha conflicte, no hi ha teatre”

ValènciaDe Santiago de Xile, en part fugint de la dictadura de Pinochet, i en part buscant ampliar els horitzons artístics, a Madrid. Després París, on es va instal·lar i va aprendre amb mestres com Étienne Decroux i Marcel Marceau. Anys més tard, de nou cap a Santiago de Xile per participar en la transició política que va deixar enrere el terror militar, un període que va aprofitar per fundar la companyia Teatro del Silencio. Després d’una dècada al seu país, i una mica decebut amb una societat “massa polaritzada”, va tornar a anar-se’n cap a França, on encara resideix.

És l’itinerari de Mauricio Celedón (Santiago de Xile, 1957), el reconegut actor i director de teatre gestual que avui a la nit visita la 28a Mostra Internacional de MIM de Sueca (Ribera Baixa) per dirigir l’espectacle Doctor Dapertutto, un viatge al règim totalitari de Stalin i un acostament a una de les seves víctimes, el dramaturg Vsévolod Meierhold. Per a Celedón, una figura cabdal en la modernització del teatre i que el dirigent comunista “va matar com a exemple per a la resta; va matar el millor”.

Celedón remarca que l’autor rus va ser el pare de la biomecànica, una tècnica corporal que va propiciar “una evolució enorme en la dansa i el mim”, i amb la qual es va abandonar l’estil realista promulgat per Konstantín Stanislavski. “Abans, quan el personatge menjava i bevia, l’actor també ho feia. Amb Meierhold es va passar a una abstracció completa en els decorats i el moviment que va esdevenir plàstic”, subratlla el dramaturg xilè en una transparent defensa del llegat de l’autor rus.

La forma no és, amb tot, l’única cosa que preocupa Celedón, que assegura que el teatre ha de mostrar a l’espectador “un conflicte”. “Ja sigui en Molière, en Brecht o en Lorca, sempre hi ha un conflicte. Pot ser familiar, social o mundial, però si no hi ha conflicte, no hi ha teatre”, remarca contundent.

El dramaturg xilè també defensa que els artistes han d’esprémer el present. I ho demostra en la seva conversa, que omple amb contínues referències a la situació política actual. “Quan hi ha una guerra és difícil desconnectar de la realitat. Ara bé, els temes que hem de triar són els que permetin que l’espectador reflexioni”, assegura Celedón.

La problemàtica sobre la qual els espectadors del MIM hauran de pensar avui a la nit és si el govern de Vladímir Putin mereix l’adjectiu de democràtic. Per a Celedón, clarament no. És “una dictadura”, afirma, i després afegeix que té moltes similituds amb la política de Stalin. Això sí, Putin és “una figura molt més diplomàtica”, puntualitza.

Sobre el teatre gestual i la dificultat, a vegades, per comprendre els espectacles, Celedón defensa que la seva tasca no és construir una història perfecta, rodona, acabada, sinó obrir el camí perquè els espectadors hi transitin. “Jo no l’hi dono tot a l’espectador. Si tu li dones Don Joan, i l’hi dones tot fet, li expliques la història completa, segur que ho entendrà i se n’anirà molt tranquil a casa, i dormirà molt bé. Jo a l’espectador li dono una part de l’obra i ell ja la completarà”, subratlla el director de Doctor Dapertutto.

Segons Celedón, les obres han de provocar, “jugar amb l’espectador, agitar-lo i picar-lo com una abella o com un bou, el que sigui per pertorbar-lo”. I tot seguit recorda un espectacle sobre Samuel Beckett. “Una persona del públic em va dir que li havia recordat la Guerra Civil Espanyola i em vaig quedar molt sorprès. Però després em vaig adonar que hi havia una matança que pot evocar la de Gernika. En el fons és l’inconscient col·lectiu el que ens fa viatjar i el que ens permet entendre i dir: «Sí, l’obra és sobre la guerra»”, afirma Celedón.

stats