Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

La Maternitat d'Elna reobre les portes

El castell va acollir des del 1939 centenars de dones embarassades i els seus nadons

Cèlia Garcia va néixer a la Maternitat d'Elna el 14 de febrer del 1941. Hi va viure durant tres anys i mig. De petita el seu pare sempre li assenyalava el castell d'en Bardou, un palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna. Li deia que aquella havia estat la seva primera casa. Allà ell, que va patir l'infern dels camps de concentració nazis, també l'havia pogut abraçar per primera vegada. No li explicava gaire cosa més. Sempre deia que recordar el passat feia massa mal,que no valia la pena i que s'havia de mirar cap al futur.

Ara Cèlia Garcia presideix l'associació Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna. Ahir va tornar a entrar al castell d'en Bardou, que ha estat reformat i reconvertit en museu. Creu que és importantíssim recordar el coratge i la humanitat d'Elisabeth Eidenbenz. Aquesta infermera suïssa va acollir, en aquest casalot del sud de França, durant cinc anys, exiliades espanyoles embarassades que malvivien en terribles condicions als camps francesos. Si no hagués estat per Eidenbenz moltes no haurien sobreviscut als barracons aixecats sobre la sorra de les platges franceses.

A la Maternitat d'Elna hi van néixer quasi 600 nadons. "La meva mare i jo vam estar al castell fins que l'edifici va ser requisat pels nazis el 1944", explica. "La Isabel -el nom amb què els refugiats coneixien Eidenbenz- va recollir la meva mare del camp de Barcarès, on les condicions eren terribles, hi havia rates i no hi havia res per menjar. Ja havia perdut un fill durant la retirada i, segurament, si no hagués estat per la Isabel, jo no hauria sobreviscut".

El castell d'en Bardou va ser comprat per l'Ajuntament d'Elna i, després de 14 mesos d'obres i remodelacions, aquest cap de setmana va tornar a obrir les portes. Garcia recorda que el 2001 va poder entrar al castell, per primera vegada, amb la seva mare. "La meva mare tenia 92 anys, n'havien passat seixanta d'ençà que havia abandonat el castell, va quedar impactada, em va explicar la funció de cada sala, sempre em deia que els millors anys de la seva vida, d'ençà que havia hagut d'abandonar Espanya, van ser els que va passar amb l'Elisabeth Eidenbenz". Poc abans de morir insistia molt que la seva filla, la Cèlia, no deixés que la història d'aquesta infermera suïssa caigués en l'oblit.

El testimoni d'Eidenbenz

Ara es pot recórrer el castell i conèixer amb tot detall la història d'aquesta infermera suïssa que va buscar i recollir les dones embarassades dels camps francesos d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes. Les imatges, una pel·lícula i un llistat amb el nom de tots els nadons que van néixer al castell ajuden a entendre el que va passar entre les parets d'aquest casalot. "He estat molt a prop d'aquell patiment, dones que intuïen la mort dels seus fills desnodrits i, quan arribaven a la casa d'Elna, es refeien. La mirada de gratitud d'aquelles dones no s'esborra mai de la memòria. ¿Hi ha alguna cosa millor que recuperar vides, com les de la Maternitat d'Elna? Crec que vam guanyar la nostra lluita particular contra les guerres en un món d'entreguerres", relatava la infermera suïssa a la historiadora i escriptora Assumpta Montellà, autora d' Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna .

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF