Marta Sanz: "Es practica sistemàticament una mala memòria que blanqueja 40 anys de repressió"

L'escriptora ha parlat de la seva darrera novel·la, 'pequeñas mujeres rojas', a la Misericòrdia, en el marc de la Fira del Llibre de Palma

Marta Sanz sosté que a la literatura li ha passat com a les grans ciutats: que s'ha gentrificat. "Els estils són homogenis, com les ciutats descolorides, adornades per les mateixes franquícies", ha dit l'escriptora a Palma durant la conferència que ha impartit al pati de la Misericòrdia en el marc de la Fira del Llibre. Amb el públic ompint totes les cadires disponibles davant, Sanz -que és una de les veus literàries més importants de la literatura en castellà- s'ha endinsat en la seva darrera novel·la, pequeñas mujeres rojas.

És una obra de literatura política, però l'autora enderroca els estigmes que carrega aquest gènere amb una veu pròpia ben marcada. Perquè, segons ella, una literatura política no només són els temes, sinó, i sobretot, l'estil. "És el que realment marca la diferència, en la mesura que l'escriptora s'arrisca i demana risc al lector", planteja. Sanz clama profunditat. No vol que els seus lectors siguin només "clients" o "turistes" del llibre, sinó que hi quedin a viure, encara que -reconeix- no construeix "cases gaire confortables". Perquè la seva literatura incomoda, posa el dit a la llaga. Exigeix.

La doctora en Filologia tanca la trilogia del detectiu Artura Zarco amb un llibre de relats sobre la memòria. "Però no el concepte poètic i rendible de memòria com a boira, com a falta de fiabilitat en la percepció. Davant aquesta concepció jo indag en el que és tangible: els cossos, els ossos, el sonall que tenia a la mà Catalina quan la varen afusellar o l'anell que servirà per identificar aquell cos", relata. La presència del cos és clau. "Perquè són desaparicions", destaca.

Argumenta que és un llibre polític perquè parla de coses que no volem sentir: "No volem saber que en aquest país hi ha tantíssims desapareguts. Volem pensar que la Guerra Civil és un capítol oblidat, i no ens adonam que el passat ressona en el present". Assegura que ha escrit aquesta obra "atemorida" per "la nostra especialíssima genealogia nacionalcatòlica, opressiva i franquista". Perquè "es practica sistemàticament una mala memòria que blanqueja 40 anys de repressió, i que porta al fet que un líder d'extrema dreta digui que el d'ara és el pitjor Govern en vuitanta anys", diu contundent.

A pequeñas mujeres rojas l'escriptora reviu les persones enterrades, desaparegudes, massacrades, violentades. I les fa riure. "Perquè així reclamen la seva vitalitat. Reclamen el seu dret de deixar de ser fantasmes. Reclamen que els recuperem", exposa, i afegeix que els recursos de la literatura de terror l'ajuden a "radicalitzar totes les sensacions", a "hiperdemensionar-les perquè la realitat faci mal".

Violència contra el cos femení

En la seva xerrada, Marta Sanz ha subratllat la importància que té per ella la representació de la violència contra el cos de les dones, perquè -defensa- al llarg de la història, "la literatura i l'art han naturalitzat aquesta violència i, encara pitjor, per a algunes dones es converteix en el paradigma del desitjable. A mi això m'aferra", recalca. Cita com a exemples legitimadors  Susana i els vells o el Rapte de les sabines. "Moments extremadament violents i agressius contra el cos de la dona es representen amb colors blans i amb formes agradables", afegeix.

I, per què la 'p' de  pequeña en minúscula? "Perquè estic farta de la literatura 'correcteta'. De subjecte, verb i predicat i que s'entengui bé i ràpid", contesta. 'P' en minúscula perquè sí. "Perquè tal vegada em ve de gust pegar una pedrada a un senyor de la reial 'cacadèmia' de la llengua", amolla. I riu. I fa riure al públic, que no li treu ull, que està visiblement concentrat. Que ha omplit la porxada de la Misericòrdia mentre al pati ressona la pluja que ha fet tancar una estona els estands de les llibreries.

Èxit de públic i vendes: la Fira del Llibre supera les expectatives

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF