ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 12/11/2019

Marta Carrasco reivindica la valentia de Lili Elbe

‘Jo, dona’, sobre la primera transsexual operada, s’estrena avui a Temporada Alta

Núria Juanico
2 min
Marta Carrasco reivindica la valentia de Lili Elbe

BarcelonaPoc s’imaginava la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco que trobaria la inspiració per al seu nou espectacle en una classe de zumba. “Estava cansada de fer servir les barres i de ballar com sempre per estar en forma, així que em vaig apuntar a un gimnàs”, explica la coreògrafa, que el 2017 va acomiadar-se dels escenaris com a solista amb Perra de nadie, amb la qual va guanyar un dels premis Crítica Serra d’Or. En la seva incursió al gimnàs, Carrasco va descobrir Albert Hurtado, el monitor de zumba, i va decidir endur-se’l per al seu espectacle. “L’Albert no ha estudiat dansa ni teatre i mai ha treballat en un escenari. Quan el vaig veure moure’s vaig al·lucinar -explica Carrasco-. Volia treballar amb una persona nova però que tingués experiència”.

Amb Hurtado, la coreògrafa va trobar la persona ideal per protagonitzar Jo, dona. A Lili Elbe, un espectacle que reivindica la figura d’una de les primeres transsexuals que es van sotmetre a una cirurgia de reassignació de sexe. “Va ser una dona molt valenta i rebel, tothom l’hauria de conèixer”, subratlla Carrasco. Per reivindicar-ne la figura, la coreògrafa ha donat forma a un muntatge que arrenca quan Elbe encara té genitals masculins i culmina amb la protagonista assumint i gaudint de la seva veritable identitat.

Hurtado encarna Elbe a l’escenari i Carrasco l’acompanya interpretant un alter ego de forma misteriosa que va manipulant la protagonista. “Potser soc la mort, o bé la seva feminitat, o una figura maternal. Cada espectador tindrà la seva visió del meu rol a l’escenari”, diu la ballarina. Per a Hurtado, endinsar-se en aquest nou registre ha estat tota una aventura. “Vinc del món del perreo i la salsa, i treballar amb la Marta m’ha tret completament del meu hàbitat -explica-. La música que ballo a la feina té un ritme molt marcat, he hagut d’aprendre a no comptar, a ballar sense pensar”.

Agafar el públic i sacsejar-lo

Malgrat que l’espectacle es vehicula al voltant d’un personatge real, ni Hurtado ni Carrasco han volgut emular Lili Elbe. Tampoc han buscat similituds amb la pel·lícula La chica danesa -que relata la història d’Elbe-, si bé reconeixen que el film els ha inspirat. “L’espectador no veurà a l’escenari la pel·lícula, sinó el nostre homenatge particular a una dona valenta”, diu Carrasco, que per damunt de tot vol “emocionar, agafar el públic i sacsejar-lo”.

De fet, la història i les vivències d’Elbe són la primera matèria de l’espectacle, però Carrasco no s’hi ha volgut aproximar de forma biogràfica, sinó més aviat a partir de tot el que va significar la seva figura. “La peça parla d’una dona que va haver de lluitar molt -destaca la coreògrafa-. He volgut agafar Lily Elbe i tota la seva importància i dir al públic: «Aquí la teniu»”.

stats