Mark Bray: “El feixisme no es destrueix amb un debat honest”

BarcelonaMark Bray no és només un historiador nord-americà especialista en drets humans, terrorisme i radicalisme polític al New Hampshire Dartmouth College, sinó també un activista. Va ser un dels organitzadors del moviment Occupy Wall Street i es defineix com a revolucionari. Ha sigut l’artífex de la primera traducció a l’anglès de les obres del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia. A les primeres pàgines d’ Antifa. El manual antifascista (Capitán Swing) hi ha una dedicatòria als jueus de Knyszyn, el poble d’on va fugir el seu avi el 1921, i una frase de Durruti: “ Al fascismo no se le discute, !se le destruye! ”

Les primeres pàgines són una enumeració dels despropòsits de Trump. ¿Fins a quin punt els governs són responsables de l’auge del feixisme?

Trump ha intentat promoure la violència contra les persones que pateixen situacions de marginalitat. Va començar la campanya dient que els immigrants sense papers eren violadors. Fa dos dies, en un míting, va tornar a parlar dels immigrants il·legals. Quan se li va preguntar què s’hi podia fer, algú va dir: “Disparar-los”. I la resposta de Trump va ser que això només es podia fer en una regió de Texas. Amb Trump ha augmentat la violència.

Vostè parla de feixisme però hi ha qui pot defensar que va ser derrotat el 1945 i ara s’hauria de parlar d’una altra cosa: neofeixisme, postfeixisme...

El feixisme no va desaparèixer el 1945. Es pot trobar documentació de grups feixistes en què es pregunten què poden fer en un moment en què les paraules feixista o nazi han esdevingut tabú. Els feixistes canvien la retòrica per adaptar-se als nous temps i guanyar influència, però no s’esvaeixen. No és cert que tot sigui feixisme, en el sentit clàssic, però és un error pensar que no hi ha similituds entre el feixisme d’abans de la Segona Guerra Mundial i l’actual.

El subtítol del llibre és Manual antifascista. Ha parlat amb 61 militants de 16 estats que pertanyen a organitzacions antifeixistes. Es pot combatre el feixisme sense institucions?

Hi ha moltes maneres de resistir, però al llibre parlo d’una militància antifeixista escèptica amb l’estat. Hi ha raons històriques, perquè en el passat hi ha hagut una col·laboració entre el sistema parlamentari i el feixisme. Crec que l’extrema dreta té més poder en contextos de crisi, quan les elits tradicionals no són capaces d’aportar solucions. Aleshores es crea l’oportunitat perquè entri dins el sistema. El sistema no és un enemic natural del feixisme.

I quines fórmules proposa per combatre el feixisme?

Al carrer hi ha hagut confrontacions entre grups petits que han tingut èxit, però la lluita ha de ser de més abast. S’han de crear formes de resistència que involucrin àmplies capes de la societat: sindicats, assemblees, plataformes... El més important és que l’extrema dreta i els seus valors es converteixin en tabús. Cal proposar alternatives perquè, en part, la falta de propostes de les esquerres és clau en l’auge del feixisme. Si un partit d’esquerres surt escollit, la dreta òbviament perd, però si després dona suport a iniciatives neoliberals està creant un espai que la dreta pot utilitzar. Soc revolucionari, crec que el sistema s’ha de canviar per destruir les arrels del feixisme, perquè si no sempre tindrem la mateixa conversa.

Va ser un dels activistes d’Occupy Wall Street. Hi ha hagut moltes altres mobilitzacions, com el 15-M, però la majoria es desinflen.

A vegades em sento optimista i a vegades no. Abans del 2011 era pessimista. Occupy Wall Street va tenir problemes: com el 15-M, ambicionava molt més del que va aconseguir. Però els últims deu anys han sorgit molts altres moviments. La lliçó que n’he après és que si es vol canviar alguna cosa no es pot perdre l’esperança. Hi ha una crisi ecològica, cada vegada hi haurà menys recursos i més refugiats. La dreta diu que el problema és dels altres i que s’ha d’enfortir la frontera. Però si volem una solució, el que hem de fer és cooperar. Occupy Wall Street no es va relacionar prou amb les lluites quotidianes.

Quines lluites quotidianes?

Hi va haver una gran repercussió a les xarxes socials, però no es va fer prou per mantenir la participació. Els moviments obrers tradicionals podien mantenir la participació perquè incidien en la vida quotidiana. A les xarxes socials sempre hi haurà alguna altra novetat més interessant que acapararà l’atenció.

Com proposa frenar aquest auge de l’extrema dreta?

Cada context és diferent, però l’extrema dreta no hauria de tenir cap plataforma. No els hem de donar l’oportunitat de promoure la seva política.

Hauríem de silenciar l’extrema dreta?

Sí, crec que sí. No tenen arguments, provoquen emocions. Hillary Clinton tenia més informació que Trump i millors arguments, però va perdre perquè Trump va apel·lar a les emocions més primàries. El feixisme no es destrueix amb un debat honest. Sartre ho deia de l’antisemitisme: hi ha mala fe, no té arguments honestos, només vol provocar una reacció.

Algú pot fer la lectura que així es menysprea la capacitat d’entendre de la ciutadania.

No dic que hem d’ignorar-los, però ho hem d’explicar bé. No només citar les seves paraules, com fan molts periodistes, sinó contextualitzar-les. Si no, els estem donant una oportunitat.