Maria Hesse: "Si el teu plaer depèn d’una altra persona, passa a ser una eina de dominació"

La il·lustradora, autora de les obres 'Frida Kahlo. Una biografia' i 'El Placer', és una de les convidades al Còmic Nostrum

La il·lustradora Maria Hesse (Sevilla, 1982) és una de les convidades al Còmic Nostrum 2019, dedicat a la cultura mexicana. I no és estrany. Hesse és l'autora de 'Frida Kahlo. Una biografia', un fenomen editorial traduït a una quinzena d'idiomes i que ja acumula 16 edicions. Va estudiar Educació Especial, dibuixa des que té memòria, però no va ser fins als 28 anys, enmig de la preparatòria d'unes oposicions, que va decidir dedicar-s'hi professionalment. El seu darrer llibre és 'El placer'.

Com veis 'Frida Kahlo. Una biografia' ara, després d'un temps d'haver estat publicat?
Molt bé, la veritat. Evidentment, veig una evolució en el meu treball. Si el fes ara, el dibuix canviaria, però així i tot continuu tenint-li molta estima. És un llibre que m'ha obert moltes portes i amb poca intenció, perquè quan vaig fer el llibre no sabia que Frida es posaria de moda i es vendria tan bé. A més, em va descobrir Mèxic, que vaig poder visitar uns anys després, i vaig quedar enamoradíssima del país.

El vostre darrer treball és 'El placer'. Com notau que s'està cuinant dins vostre un llibre?
Va ser quan s'acabava de publicar ''Frida', i la idea era fer un llibre eròtic. Però entremig va sortir l'oportunitat de fer la biografia de Bowie. Enmig d'aquest procés, vaig pujar diverses fotos a Instagram sobre el plaer femení i me les varen censurar. I un llibre que havia de ser eròtic es va transformar en una altra cosa, en una obra més reivindicativa. Jo pensava que estàvem molt alliberades i em vaig adonar que no. Volia il·lustrar la censura que hem rebut les dones durant la història quant al nostre cos i la nostra sexualitat.

Quin tipus d'imatges eren?
Sobre masturbació femenina. No eren imatges del llibre, sinó que vaig començar a fer dibuixos en aquesta temàtica perquè em feia ganes, encara que algunes de les que varen ser censurades han aparegut transformades al llibre. Quan em varen fer la primera censura, vaig pujar l'arxiu en alta qualitat de descàrrega gratuïta durant 24 h, aquesta va ser la resposta. Alguns justificaven la censura en els comentaris dient que els seus fills miren el telèfon. Però, primerament, els nins tenen telèfon abans d'hora i, després, els hem de dir que no hi ha res dolent en aquesta imatge. No era una imatge brusca. Explica-li que no és res negatiu, tot el contrari. Però com ens han explicat que masturbar-nos és una cosa que no podem fer...

Quan us adonau que no està normalitzat?
Doncs quan em va passar la censura o hi havia comentaris que deien que jo estava malalta per fer dibuixos així. I el més trist és després, quan comencen a fer enquestes i t'adones que hi ha moltes coses que no estan superades, com que hi ha moltes dones que es pensen que tenen un problema perquè no tenen orgasmes durant la penetració, i ningú els ha dit que això és normal, el que és estrany és el contrari.

Està mal representada la sexualitat femenina a l'audiovisual.
Sí, perquè normalment està representada per l'òptica masculina, que és el problema que hem tingut. Ara s'està escrivint molt sobre aquests temes (menstruació, embaràs, sexe i maternitat...), però encara amb l'etiqueta que tot això que s'està fent és per a dones. Estaria molt bé que ho llegissin els homes també, perquè poguessin saber com funciona la nostra sexualitat. Però encara ens falta un munt.

L'han llegit homes?
Sí que me n'he trobat. Estic sorpresa gratament, però és veritat que són minoria. Fa poc a un saló del còmic va venir un noi que se l'havia comprat. I em va contar que havia tingut una relació amb una al·lota que no havia estat capaç que tenir un orgasme i a partir d'allà es va començar a preocupar i llegir sobre sexualitat femenina. I vaig pensar: que bé. És excepcional, però quan passa és molt bonic.

Teníeu la voluntat que qui llegís el llibre es repensàs la sexualitat?
La veritat és que no vaig pensar tant a llarg termini. Jo volia fer el llibre i fer-lo de la manera més honesta possible, a partir de la meva experiència, i de l'error i la frustració.
El que volia era parlar del sexe d'una manera natural, sense culpes. Encara que surt la culpa, surt com una cosa ja superada i que per això ja pot ser parlada. Jo vaig aprendre de sexe, sobretot, parlant amb les meves amigues. I aquest llibre són les moltes converses que jo he tingut amb les meves amigues sobre sexe.

Molta documentació, imagín.
Clar... Al darrere hi ha la bibliografia, i encara continuu llegint. Ha estat fonamental. Primerament, llegir obres que parlen des del punt de vista del sexòleg: cos, anatomia... I, després, per a mi era molt important llegir llibres de dones que ja han parlat d'això però des de la narrativa. Perquè volia veure també com es narraven a si mateixes.

En el procés de creació del llibre, us heu replantejat aspectes de la vostra sexualitat?
Vaig haver de viure experiències personals que afecten el llibre i després vaig fer un diari des del primer moment que record de la meva sexualitat fins avui. Si tu el vas escrivint, t'ajuda a comprendre per què has fet les coses com les has fet. És una cosa que jo mai m'havia plantejat, i recoman a la gent que ho faci.

Què va ser primer: la imatge o el text?
Primer va venir el text i tancar el que volia contar, i, després, les imatges varen venir molt més naturalment. Jo em sent més insegura escrivint, perquè no em consider escriptora, sinó il·lustradora. Però sí que és cert que quan m'assec i començ a escriure, tot comença a encarar una direcció. Quan em vaig posar a escriure, tot va començar a fluir.

Què volíeu contar?
Un procés d'alliberació: des del tabú molt gran que jo tenc de ser una dona que va néixer als anys vuitanta, en una família de classe mitjana tradicional i, com, naixent en aquest context, es pot trencar aquest tabú i viure la sexualitat d'una manera més lliure. El procés d'alliberament a través del plaer. Perquè si el nostre plaer depèn d'una altra persona, es converteix en una eina de dominació. En canvi, tenir el plaer genera un seguit d'hormones que ens fan sentir millor amb nosaltres mateixes, i, per tant, tenim una eina política molt potent.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF