'El far' de Maria Carme Roca guanya el Bertrana
Vicenç Villatoro s’endú el Carles Rahola d’assaig amb un viatge a la Florència dels Mèdici
GironaA l’illa de Buda, al delta de l’Ebre, el 1864 s’hi va construir el far metàl·lic més alt del món, en aquella època. Durant gairebé un segle va il·luminar vaixells i navegants, fins que el mar el va destruir la nit de Nadal de 1961. En aquest escenari “emblemàtic, únic i singular” és on Maria Carme Roca ha ambientat la novel·la El far, que ahir es va endur el 51è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la, dotat amb 30.000 euros. Aquesta és una de les sis obres que ahir van ser guardonades durant la gala dels Premis Literaris de Girona, celebrada a l’Auditori.
“És una novel·la que parla de molts tipus de força: la dels petits detalls, la de la informació, la del pes de la família, la de les conviccions…”, va detallar l’autora, que a través de la protagonista, la Diana, explica la història d’una família amb uns orígens i uns secrets molt relacionats amb l’illa de Buda i el seu far. Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha escrit una cinquantena de llibres que toquen pràcticament tots els gèneres -infantil i juvenil, conte, novel·la, assaig…- i que l’han fet mereixedora de premis com el Nèstor Luján per Intrigues de palau (2006) i el Joaquim Ruyra per Katalepsis (2012).
A més del premi de novel·la, també se’n van concedir cinc més. El 39è Premi Carles Rahola d’Assaig -valorat en 6.000 euros- va ser per a l’escriptor, articulista de l’ARA i fins aquest mes director del CCCB Vicenç Villatoro gràcies a Massa foc, una “crònica de la revolució de Savonarola i la seva contraposició amb la figura de Maquiavel, a la Florència dels Mèdici de finals del segle XV”, en paraules de l’autor. Aquest assaig va néixer fa 20 anys arran d’una pregunta i una constatació: “Com pot ser que a la Florència dels Mèdici, sent la ciutat més rica i amb més cultura i llibertat de tot Europa, sorgís una dictadura que va portar fins i tot a cremar quadres de Botticelli?”, va ser el dubte que li va sorgir a Villatoro. I va continuar amb una constatació: “Quan passa tot això, apareixen dues figures colossals i contradictòries, Savonarola i Maquiavel, que representaven dues maneres d’entendre el món”. Massa foc “parla del passat, però està pensat des del present i per al present”, diu l’autor de novel·les com Tenim un nom (2010) i Un home que se’n va (2014), que assegura que es poden extrapolar a l’actualitat molts dels dilemes i creences que hi apareixen, especialment als diàlegs ficticis entre el sacerdot i l’autor d’ El príncep.
El guanyador del 41è Premi Miquel de Palol de Poesia -dotat amb 2.400 euros-, el corrector i traductor Marc Rovira planteja a Cap vespre un relat poètic “situat a l’esquerda entre el llenguatge i la realitat” i que parla “sobre diferents aspectes de la vida, el pas d’infant a adult, el sexe com a forma de comunicació…” Tot i no haver fet encara els 30 anys, aquest és el tercer llibre de poemes de Rovira, que es va donar a conèixer amb Passejant per l’ampit d’una parpella maula (premi Amadeu Oller 2009) i que ha publicat també Els ocells de la llum (Premi Talúries 2014).
El món de paper de Jordi Folck
El 33è Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil se’l va endur l’escriptor, dramaturg i actor Jordi Folck per El noi de paper, una història que relata les peripècies i les dificultats d’un nen de paper, fill d’una parella de llibreters i creat amb les millors pàgines de la literatura mundial. L’obra és “un homenatge als llibres de paper i un cant a la llibertat”, segons va ressaltar l’autor, que també va explicar que el va començar a escriure el 1990, quan el seu fill de dos anys li va dir “Adeu, papa paperet” i li va demanar “Per què no escrius la història d’un papa de paper?”
La cantant Judit Neddermann va guanyar el 42è Premi Cerverí a la lletra d’una cançó gràcies al tema No volem més cops, que va escriure després de l’actuació de la policia durant el referèndum de l’1-O. I la professora i periodista Anna Riera, gràcies al projecte Llums, càmera, poesia!, es va endur el Premi Lletra a la millor experiència didàctica en ensenyament i aprenentatge de literatura en català. Es tracta d’una proposta educativa per a als alumnes de quart d’ESO que consistia que els estudiants fessin la seva pròpia interpretació d’un poema a través d’un vídeo.
Els Premis Literaris de Girona reconeixen la qualitat literària de sis creadors. Els del 2018 es van entregar ahir en una cerimònia celebrada a l’Auditori de Girona que, com l’any passat, va estar marcada pels esdeveniments polítics i els missatges reivindicatius.
