Marco Mezquida: "Volia transmetre un cant alegre en aquests moments tan complexos"

BarcelonaMarco Mezquida (Maó, 1987) és l’instint i el coneixement. Té el fons d’armari de la formació disciplinada i la imaginació agosarada d’un pianista de dibuixos animats. I sempre enlluerna. Tant és que regiri partitures de Beethoven, que comparteixi màgia amb Sílvia Pérez Cruz, que cavalqui cap a l’infinit amb Chicuelo o que, com fa al disc Talismán (Discmedi, 2020), reforci l’aliança amb el percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez. “Necessitava alguna cosa fresca i vital. Volia transmetre una sensació positiva, un cant alegre en aquests moments tan complexos”, diu Mezquida sobre el tarannà d’un disc que va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa el 18 d’octubre i que, a causa de les restriccions coronavíriques, no ha pogut tocar en directe tantes vegades com voldria.

Talismán, que es presentarà al Festival de Jazz de Barcelona el 21 de gener, eixampla l’univers musical que Mezquida, Tobias i Meléndez van posar en joc a l’àlbum Ravel’s dreams (2017). “Aquella experiència va ser tan positiva que aquest trio ha esdevingut una de les peces clau de la meva activitat professional. I desitjava donar continuïtat al potencial tímbric i estètic del Martín Meléndez al violoncel i a la gamma sonora i rítmica del mestre Aleix Tobias”, explica el pianista, que aquesta vegada ja no reinterpreta peces alienes com va fer a Ravel’s dreams, sinó que ha compost una desena de temes pensats expressament per un trio en què les percussions ibèriques s’expressen sense límits i el violoncel és una drecera entre el llenguatge clàssic i el jazzístic compartit per Meléndez i Mezquida. “En el violoncel, els pizzicatos donen el groove i l’empast de la música moderna i l’arc du tota l’herència de la música clàssica i de la part més lírica”, precisa.

La tribu de Sílvia Pérez Cruz

“Volia que les idees fossin clares, transparents, com més fluides millor”, diu Mezquida. I així és Talismán, que comença amb una vitalitat irresistible, ballable i tot, i evoluciona cap a un final més reflexiu. També mostra la generositat dels tres músics, que participen d’un entorn creatiu on la competitivitat no té cap sentit. “No he fet mai música amb el desig de competir”, assegura Mezquida, que en l’ultim any ha rebut el premi Ciutat de Barcelona pel disc No hay dos sin tres amb Chicuelo i ha col·laborat en l’àlbum Farsa de Sílvia Pérez Cruz, amb qui també ha publicat, a duo, MA. Live in Tokio.

De fet, Mezquida i Tobias formen part de la tribu de Pérez Cruz i l’acompanyen en la gira de Farsa que passarà pel Festival de Jazz de Barcelona quan les restriccions pandèmiques ho permetin. “La Sílvia m’ha aportat inspiració, fortalesa i ser conscient del cantant que porto dintre, però no el cantant que canta lletres i afina amb la veu, sinó el cantant musical que s’expressa mitjançant el piano. A més, és una amiga única i absolutament generosa”, admet Mezquida. Musicalment, la sintonia entre tots dos és gairebé sobrenatural. “Aquest estiu, després d’un concert a duo, la mare de la Sílvia va dir que era la primera vegada que tenia la sensació que la seva filla estava colze a colze amb algú de la seva tribu, amb algú que l’estima, la respecta i la potencia a l’escenari, perquè en altres projectes hi havia hagut una tensió diferent”, recorda Mezquida.