Marc Artigau munta una cantada d'havaneres per celebrar la vida a La Gleva

El dramaturg estrena 'No cal anar a l'Havana', un homenatge a aquest ritual d'estiu català

No cal anar a l’Havana, ni tampoc a Calella de Palafrugell, per escoltar havaneres i beure rom cremat aquest estiu. Al teatre La Gleva, les últimes nits de juliol i les primeres d’agost seran una festa capitanejada pel dramaturg Marc Artigau, que s’ha encarregat d’idear un espectacle d’homenatge a aquest gènere musical procedent de Cuba. “Hem volgut recuperar aquest patrimoni que forma part de nosaltres i que, a vegades, el menystenim o no el valorem prou”, diu Artigau, que ha construït un artefacte teatral on capgira les havaneres per “acostar-les a un públic més jove”. Dirigit per Joan Maria Segura Bernadas, ‘No cal anar a l’Havana’ es pot veure fins al 4 d’agost a la sala del barri del Farró de Barcelona.

L’espectacle està elaborat a partir de poemes, dites, balls i havaneres versionades per dotar-les, segons Artigau, d’una mirada diferent. “Hem intentat fer un viatge a la nostàlgia per recuperar la bellesa de les lletres de les havaneres. N’hi ha de precioses”, destaca el dramaturg i escriptor, autor també d’espectacles com ‘Caïm i Abel’ i de novel·les com ‘La vigília’, amb la qual va guanyar el Premi Josep Pla.

A l’escenari Cristina Arenas, Josep Sobrevalls i Miquel Malirach són els responsables de rescatar les cançons i de revisitar-les enderrocant els prejudicis als quals van associades, com també de reivindicar les havaneres com un dels rituals d’estiu comunitaris més nostrats i més arrelats a Catalunya. Artigau, per exemple, explica que les havaneres sempre han format part de l’imaginari de la seva infantesa. És per això que, mitjançant aquest espectacle, vol “recordar les històries dels avis” i retre un homenatge “a tota una generació”. I, malgrat la nostàlgia, el muntatge aborda els referents culturals des de l’humor. “És un espectacle divertidíssim –diu Artigau–. Volem que el públic vingui, canti amb nosaltres, begui rom cremat i celebri que som vius”.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF