Cultura 15/02/2019

Manuel Cusachs, la memòria del gest

El seu llegat és present en l'obra pública a molts indrets de Catalunya

Carles Duarte
2 min

El traspàs del gran escultor Manuel Cusachs produeix en el món de la cultura el dol profund per la pèrdua d’una personalitat decisiva, que hem de situar al costat de figures tan destacades com Apel·les Fenosa, amb qui compartia una aproximació joiosa a les formes del cos. Profundament mediterrani, transmetia en les seves obres una afirmació meravellada de la bellesa, una celebració de la vida i una unió íntima amb el paisatge i el llegat cultural en què es reconeixia i amb què s’identificava. Retratista excepcional, com ho demostra el conjunt de trenta-tres bustos que va aplegar a l’exposició i al volum 'L’armari blanc', de la seva mà van sorgir imatges de Josep Pla, de Salvador Espriu o de Joan Fuster que són veritables obres mestres, com ho són les peces que constitueixen la sèrie impressionant que va dedicar a 'El caminant i el mur', d’Espriu.

En diàleg sovint amb escriptors i pensadors, el seu exquisit sentit estètic confluïa arreu dels seus treballs amb una reflexió lúcida sobre la condició humana i la seva dimensió intel·lectual i espiritual. Josep Pla va escriure de l’obra de Manuel Cusachs: “El caràcter és la projecció sobre una obra plàstica de la vida humana, i la vida hi és. Excel·lent notícia!”. I Salvador Espriu reconeixia de Cusachs que “domina com pocs el seu ofici i és a la vegada un artista molt sensible i un penetrant psicòleg. És un escultor complet”. Cusachs considerava que l’essència del seu ofici consistia en la pràctica de l’observació i que el repte primordial de la plàstica era mostrar com i de quina manera diferenciada es poden veure les coses que mirem. El savi francès d’origen xinès François Cheng, que accepta que “sense la bellesa la vida probablement no val la pena d’ésser viscuda” i que percep que “cada rostre humà irradia una transcendència que no es pot posseir, que ens embolcalla i que ens travessa”, a les seves 'Cinq méditations sur la beauté' escriu que “l’art autèntic és en si mateix una conquesta de l’esperit”.

N’havíem parlat amb Manuel Cusachs, que hi coincidia plenament i que encarnava amb saviesa i amb passió aquesta manera d’entendre la naturalesa de l’art. Des de la desolació de l’absència, continua entre nosaltres, magnífic i colpidor, el llegat de Manuel Cusachs, present en obra pública a molts indrets de Catalunya, en col·leccions i en llibres que ens conviden a fer dels nostres dies un cant de llum.

stats