Cinema

La favorita als Oscars 'Mank' i l'última calamitat de Netflix, cara i creu de les estrenes de la setmana

També arriben als cinemes 'Érase una vez...', 'Lux aeterna' i el documental 'Dear Werner'

Amanda Seyfried a 'Mank' / Netflix

'Mank'

Quan el guionista d'una obra mestra deixa de ser secundari

En una escena de Mank, al llarg d'una conversa sobre el guió de Ciutadà Kane, el personatge de Joseph L. Mankiewicz declara al seu germà Herman: “Soc aquí en nom dels personatges secundaris”. Una frase que també resumiria les intencions del guionista Jack Fincher i del seu fill director, David, amb aquest film que reivindica el paper de Herman J. Mankiewicz en l'escriptura de l' opera prima d'Orson Welles. Perquè Ciutadà Kane ha quedat com una de les obres mestres de la història del cinema. Però també va fixar més que cap altre títol la idea del director com a geni i autor absolut d'una pel·lícula. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Hillbilly, una elegía rural'

Amy Adams i Glenn Close busquen l'Oscar engalanant l'última calamitat de Netflix

Davant de l’escàs interès cinematogràfic que desperta aquesta adaptació del bestseller autobiogràfic de J.D. Vance, el seny ens convida a imaginar, per exemple, com hauria sigut Hillbilly, una elegía rural si aquesta història de superació ambientada a l’Amèrica profunda de Trump hagués caigut al sarró d’un gran autor com Clint Eastwood i no a les mans d’un discret artesà com Ron Howard, responsable de films com Una ment meravellosa. No costa intuir el suc que podria haver tret el conservador i sensible Eastwood de la biografia de Vance, marcada per una infantesa de marginació i violència familiar, una joventut servint al cos de marines a l'Iraq, i una maduresa de triomf acadèmic i professional. Segueix llegint. Disponible a Netflix

'Lux aeterna'

¿Es pot justificar l’abús en nom de l’art?

Els primers minuts de Lux aeterna deuen ser el més distès que ha filmat mai Gaspar Noé: una conversa, en pantalla partida, entre Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg, en què totes dues rememoren anècdotes de la seva trajectòria, com ara la vegada en què Dalle va interpretar una bruixa a La visione del sabba, de Marco Bellocchio. La naturalitat de la conversa sembla improvisada, però la referència enllaça amb la pel·lícula que l’actriu està dirigint a la ficció, una estilitzada denúncia de la Inquisició que presenta alguns paral·lelismes amb allò que es viu darrere la càmera. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Érase una vez...'

I si Alícia i Peter Pan fossin germans?

Com en un d'aquells crossovers tan habituals en els còmics de superherois, Érase una vez… creua dos personatges icònics de la literatura infantil, presentant-nos el seu origen comú a l'Anglaterra victoriana, abans d'emprendre els seus respectius viatges als països de les Meravelles i del Mai Més. La idea és, com a mínim, intrigant, i el film planteja una representació desafiant dels mites, amb una Alícia i un Peter negres, fills del matrimoni interracial entre David Oyelowo i Angelina Jolie. Però l'atreviment de la proposta mor en l'enunciat, ja que Brenda Chapman (que debuta en la imatge real després de codirigir El príncep d'Egipte i Brave) no troba la manera de fer volar un guió instal·lat en un primer acte perpetu, descrivint el classisme de segle XIX i com els protagonistes es refugien en la imaginació després de la traumàtica mort del seu germà gran i la depressió dels seus pares. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Dear Werner':

Pelegrinant pel Camí de Sant Herzog

A finals del novembre del 1974, Werner Herzog va saber que la seva amiga Lotte Eisner estava molt malalta, possiblement a punt de morir. La resposta d'Herzog va ser: “No pot ser, ara no. El cinema alemany no pot prescindir d'ella. No permetrem que es mori”. Com trasbalsat per una revelació, el director va agafar una jaqueta, un brúixola i una motxilla amb el més imprescindible i va començar a caminar des de Munic en direcció a París, “fermament convençut” que Eisner seguiria amb vida si ell hi anava a peu. Imbuït d'aquesta mena de fe religiosa, Herzog va trigar 22 dies a arribar a la casa d'Eisner, esgotat per l'esforç, amb els ànims enfonsats. Ella el va esperar i no va morir. De fet, va viure nou anys més. Segueix llegint. Estrena als cinemes

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF