Mallorca, un oasi per a l’activitat cultural de Catalunya

Els artistes del Principat, que fa una setmana que té tancats cinemes, teatres i sales de concerts, agraeixen l’acollida dels escenaris de l’illa

Mentre Catalunya abaixava el teló el cap de setmana, els actors catalans Pep Cruz i Alba Pujol eren damunt l’escenari del teatre Principal de Palma interpretant Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, dirigida per Àlex Rigola. Una funció que no haurien pogut fer a cap ciutat catalana -amb teatres, cinemes i auditoris tancats- i que és probable que tampoc no puguin fer aquest novembre, si s’allarga la situació, com pronosticava la consellera Alba Vergés.

L’actor Pep Ambròs havia d’estrenar-se amb Els ocells de La Calòrica al març substituint Marc Rius. Tres dies abans de començar la gira van declarar l’estat d’alarma. “Vaig pensar que ja no tindria l’oportunitat d’estrenar la funció”, diu Ambròs. Al final ho farà, però a Mallorca. Serà aquest cap de setmana al teatre Principal de Palma. L’obra tenia programades dues funcions al Principal i una a Manacor. Com que el municipi de Llevant està confinat, s’han reprogramat quatre funcions al Principal. I se n’han exhaurit totes les entrades: “Per a mi és una sort treure’m l’espineta d’estrenar. Per sort, s’han pogut col·locar totes les funcions per no perdre’n cap. Cancel·lar la gira de la primavera va ser molt dur. Venir a Mallorca és com arribar a un oasi”, afegeix Ambròs. La perspectiva és dramàtica i incerta per a molts professionals de la cultura. Els ocells, per exemple, tenen una funció al Masnou el 15 de novembre. Si les restriccions a Catalunya s’allarguen, La Calòrica no hi podrà actuar, “però això no se sabrà fins dos o tres dies abans -diu l’actor. El panorama és desolador”.

"Cancel·lar la gira de la primavera va ser molt dur. Venir a Mallorca és com arribar a un oasi”

El dijous 29 d’octubre l’equip d’ El combat del segle, escrita i dirigida per Denise Duncan, s’acomiadava de la Sala Beckett just una setmana després d’haver estrenat. Els intèrprets van sortir al balcó de la sala i van cantar Nobody knows the trouble I’ve seen de The Dixie Hummingbirds, abraçats, mentre el públic els escoltava des del carrer. De les 26 funcions programades només n’han pogut fer 7. La intenció és recuperar-les, però són moltes les agendes que s’han de quadrar. “Creuem els dits per poder arribar a Mallorca, ens fa molta il·lusió”, diu Duncan, que agraeix que teatres com el Principal puguin garantir l’activitat cultural. L’equip d’ El combat del segle, que inclou els mallorquins Armando Buika (actor) i Miquel Gelabert (tècnic de llum) i la menorquina Queralt Albinyana (actriu), seran a Palma els dies 28 i 29 de novembre. Si no obren abans els teatres a Catalunya, aquestes seran les seves primeres funcions després d’haver suspès. Pel Principal també hi passarà, aquest novembre, La gavina d’Àlex Rigola.

“Creuem els dits per poder arribar a Mallorca, ens fa molta il·lusió”

T’estimo si he begut, escrit per Empar Moliner i dirigit per David Selvas, també està a l’espera de saber si la Generalitat decidirà allargar o no 15 dies més les restriccions. En tot cas, el 5 de desembre seran al Principal: “És d’agrair poder treballar en algun lloc, i a la vegada surrealista. No s’entén que puguis actuar només en algunes comunitats autònomes. No hi ha cap estratègia unitària, els polítics tiren trets a l’aire i rebota a qui rebota”, diu Selvas. A més de les Balears, al País Valencià, com també a Madrid, l’activitat cultural continua en marxa. El director de T’estimo si he begut recorda un altre inconvenient de la pandèmia: “Teníem una funció a Andorra fa unes setmanes que no vam poder fer perquè una persona de l’equip va donar positiu en covid-19”. Les cancel·lacions estan a l’ordre del dia també en els teatres que són oberts.

A Ferran Palau aquestes dues setmanes li han caigut sis concerts. Gairebé no pensa en la visita que farà a Mallorca al desembre: “S’han de reorganitzar tantes coses que no veig més enllà d’una setmana”. S’ho agafa amb paciència, diu, però considera que va ser pur “postureig” la declaració de la cultura com a bé essencial: “Tot el que fan els polítics és propaganda. Són conscients que les coses es fan bé i no hi ha contagis a les sales de concerts, els teatres i els cinemes, però volen evitar que la gent surti de casa”, sosté el músic.

La cultura, un bé essencial?

Tot això passa després que la cultura fos declarada bé essencial a Catalunya. “T’adones que des del punt de vista polític no la consideren com a tal”, diu Marta Orriols, que acaba de publicar Dolça introducció al caos, una novel·la que només ha pogut presentar dues vegades. Una d’aquestes vegades va ser a Palma, als jardins de la Misericòrdia, amb Rata Corner. “Va ser esperançador, venia d’una Barcelona buida i i trista”. L’autora lamenta el tancament d’espais culturals, on la sensació de perill és inexistent.

Les restriccions han afectat la promoció de la novel·la d’Orriols, que ha passat a ser tota per internet. “És molt greu que es declari bé essencial i no signifiqui res. Fa ràbia perquè tot el que han tancat té a veure amb l’oci i el pensament, el que no és capitalista. És cert que hi ha un virus i que s’han de prendre mesures, però la gent ha de sobreviure. I la nostra feina és aquesta: fer cultura”, diu Duncan, una visió que comparteix Pep Ambròs. A més, recorden que s’estan tancant espais que s’ha demostrat que són segurs. “Ja es va reduir l’aforament, la gent du la màscara durant hores sense queixar-se, les entrades i sortides es fan de manera esglaonada i, a més, amb la compra d’entrades està totalment controlat qui hi ha al teatre. Si haguéssim estat uns irresponsables, ho entendríem. Però no ha estat el cas”, sentencia Ambròs.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF