Cultura 12/12/2013

Quan Mallorca fou l'indret més modern de l'Espanya franquista

Ahir es presentà 'Beatles made in Mallorca' de F. Vicens i T. Canyelles

Celestí Oliver
3 min

Palma.El 27 de gener de 1964 es posa a la venda a Mallorca l'edició espanyola del Please, Please Me , que al Regne Unit havia sortit el març de l'any anterior. Aquest és el punt de partida del fenomen del grup que capgiraria el món i el sentit socialment i estèticament per sempre. D'això, en fa cinquanta anys. Com a zona perifèrica i aïllada, un tendeix a pensar en l'esdevenir habitual de l'illa: una tardana introducció de les innovacions i canvis. Però Mallorca, en ple boom turístic, va exercir de paradís receptor i de camp d'ebullició i cultiu de nous cànons, i esdevingué aleshores la regió més moderna de l'Espanya franquista, més enllà de la instrumentalització que en va fer l'aparell promocional del règim, orquestrat per Manuel Fraga, llavors el ministre d'Informació i Turisme, per fer de Mallorca aquell paradís idíl·lic d'una Espanya de postal, moderna i alliberada.

Els Beatles no eren més que "aquells al·lots joves anglesos que feien cançons que Los 5 del Este, Los Beta o Grupo 15 ja feia temps que tocaven". Així recorda el periodista Miquel Cardell l'eclosió a l'illa del fenomen. Els grups balears, amb visió moderna, en foren els vertaders transmissors. Mito Vidal de Four Winds and Dito, el grup d'El Terreno que era conegut popularment com els Beatles de Palma, recorda com sintonitzaven Ràdio Luxembourg des de lasSerra de Tramuntana, transcrivien les notes de les cançons i les treien immediatament amb la guitarra.

Així ho recordà el musicòleg Francesc Vicens en la presentació anit passada a Xocolat del llibre que publica amb l'historiador Tomeu Canyelles a l'editorial Lleonard Muntaner. És el buidatge de part de la feina que ambdós autors carreguen a l'esquena: Paradise of Love o l'illa imaginada (Documenta Balear), publicat per Vicens ara fa just un any, i la tesi doctoral de Canyelles Nous estils musicals i canvis socials a Mallorca: 1960-1975 (UIB, 2013), dirigida pel professor de la UIB Sebastià Serra, qui capitaneja la col·lecció Panorama de les Illes, que per primer pic es dedica a un fet històric no només musical, sinó social, únic i paradigmàtic com va ser la recepció insular dels Beatles i, en conseqüència, la introducció i assumpció de la cultura beat, encunyada pel mateix fenomen aixecat pels autors d'aquells primers números, uns Love Me Do o Please, Please Me . Mallorca connectava de ple amb la cultura pop anglosaxona i americana i s'obria al món.

Versions mallorquines

Entre el 1965 i 1970 s'editaren més d'una vintena de versions dels Beatles per part de formacions mallorquines: als esmentats Los 5 del Este, Los Beta, Four Winds and Dito i Grupo 15 -i més enllà dels habitualment més recordats com Los Javaloyas-, Los Doger's, Los Pops i Mike & The Runaways deixaren un llegat discogràfic i memorístic digne de destacar per la frescor que encara mantenen les seves composicions i per l'assimilació autèntica dels Beatles. L 'A Day in The Life va ser titulat Un día de tantos per Los Pops i Paperback Writer com Un novelista per Grupo 15, que traduïren When I'm Sixty Four com Cuando sea un sesentón . Los 5 del Este visitaren els mítics Abbey Road quan encara es deia EMI Studios, amb l'enginyer Geoff Emerick d'àlbums com Revólver , S gt. Pepper's i Abbey Road .

El llibre de Canyelles i Vicens fa justícia a prop de cinc dècades de gairebé buit documental. L'episodi que va situar Mallorca al mapa beatelià va ser digne de novel·la policíaca. La visita de John Lennon i Yoko Ono per endur-se Kyoko Cox, la primera filla d'ella, d'estada a l'illa perquè el seu pare, Anthony Cox, hi vivia, i que va acabar amb el beatle a la comissaria de policia de Palma, primer, i després al jutjat de guàrdia, acusats de raptar la nina. És una simpàtica anècdota que dóna més entitat a la transcendència mallorquina dels Beatles.

stats