Publicitat
Publicitat

MÚSICA

La Màlaga debuten amb un elogi de la rumba clàssica

Cantava Gato Pérez que la rumba neix al carrer. I al carrer va néixer fa vuit anys el grup La Màlaga, una formació que reivindica des del present la rumba catalana que bullia als anys 60. "Sempre hem fet rumba clàssica", diu el cantant, Albert Rumberto Sánchez, un jove de 27 anys amb una veu antiga tocada per la influència de Peret. El grup, que ha debutat amb l'àlbum Mañana sol (Sant Gaudenci, 2012) -que presenten avui a La Boîte de Lleida i demà a l'Absenta de Reus-, es va formar a la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants, també coneguda com a plaça Màlaga. Allà hi ha l'Agrupament Escolta Mossèn Puig i Moliner, el cau on van començar a assajar Rumberto, Sergi Mao Caparrós, Víctor Compay del Río, Ferran Randy Loras i Víctor Sancho, el nucli fundacional d'una banda que completen Bernat Bas, Ignasi Caballé i Christian Miliu Llorach.

"En el primer repertori, quan encara no teníem temes propis, fèiem versions de La noche del hawaiano , El muerto vivo i Yo no me caso , i també de salsa, com Devórame otra vez ,de Lalo Rodríguez, perquè la salsa és cosina germana de la rumba", recorda Rumberto, que d'aquesta manera apunta també els trets característics del disc: l'essència clàssica considerada com a material permeable a la cadència flamenca, al bolero -com passa a Mi vida - i a la salsa, prou explícita en l'adaptació rumbera d'Aguacero , un bomba rítmica popularitzada pel Gran Combo de Puerto Rico. Tot dut cap a la rumba, festiva i romàntica, i sense caure en la fusió. "Essència antiga al segle XXI", diu Rumberto.

Els millors padrins

La primera composició pròpia que van enllestir va ser Mestre Peret , tota una prova de la convicció del grup i, alhora, una mostra de respecte. "Un dia, mentre l'assajàvem, vam dir: «¿Us imagineu que un dia la pugui escoltar el Peret?», explica Mao. D'això fa cinc anys, i sí, Peret l'ha escoltat i fins i tot ha participat al videoclip. Abans de fer un cafè amb el rei de la rumba, i de sentir com Peret els deia que el que feien era "rumba dels anys 60 però ben feta", La Màlaga s'anava construint poc a poc i amb bons padrins.

Johnny Tarradellas, de Chipén, va ser el primer mentor. "Ens va ensenyar els secrets de la rumba", diu Mao. Pep Lladó, llegendari pianista de la banda de Gato Pérez i dels Ai, Ai, Ai, els ha fet "de productor i de psicòleg", fa broma Rumberto. Musicalment, Lladó ha contribuït a connectar la rumba essencialista de La Màlaga amb la màgia exuberant del Gato, que, d'altra banda, ja era una referència del grup pel que fa a les lletres. "Lluitem perquè La Màlaga pugui ser com és la rumba catalana, que pot parlar tant d'amor com d'un paio que se'n va a la Lluna. Crec que podem aportar unes bones lletres, com ho va fer Gato Pérez, perquè a la rumba hi falta aquest punt de cantautor", diu Rumberto.

Els llibres que ens fan grans