Música

La Mala Rodríguez mana i domina a les Nits del Fòrum

L’artista ofereix un contundent espectacle de hip-hop en la presentació del disc 'Mala'

Hi ha concerts que s’expliquen amb un gest i sobretot amb una actitud. Va passar divendres al Parc del Fòrum, on la Mala Rodríguez estrenava en directe el repertori del disc Mala, publicat en ple confinament. El gest va ser l’aplaudiment de les sis ballarines mentre la Mala recordava que ella treballa per a la seva gent i per al seu equip: solidaritat amb les obreres de la cultura en una situació que ella mateixa va admetre que era “superdifícil” perquè un parell de concerts no fan estiu. Aquest diumenge actua a l'Strenes de Girona i la setmana que ve a València, però la pandèmia ha arrasat amb el calendari d’actuacions i les conseqüències les pagaran molts treballadors, perquè aquestes actuacions per a aforaments reduïts tot just són pedaços per contenir la catàstrofe.

L’actitud l'hi va posar l’artista andalusa des que va trepitjar l’escenari fent valer el currículum de pionera del hip-hop espanyol i desafiant la conjuntura. “¿Ha vingut el covid?”, va preguntar abans de cantar Quién manda. “Aquest és el meu missatge per a les noves generacions”, va etzibar per rematar Mátale. “Menja’m el cony”, va cridar al final de 33, feminisme pel fet rapejat amb ràbia hardcore i un bat de beisbol que és un vestigi icònic del videoclip de fa set anys.

El hip-hop i la ferocitat

La Mala mana sense necessitat de reclamar res. Sola o amb les sis ballarines, domina l’escena i continua marcant el minut dues dècades després de Lujo ibérico, un disc la ferocitat del qual encara amara bona part del seu directe. Només calia veure la cruesa de la veu greu i el crit flamenc desesperat amb què va obrir el concert interpretant Superbalada, un dels temes de l’últim disc . Ha viscut més i ha experimentat amb diferents llenguatges musicals, però la Mala no perd identitat. És aquesta la clau de volta de tot plegat, perquè la seva personalitat s’imposa sempre al vestit estilístic, i per això té sentit que en un mateix concert convisquin el hip-hop dur del relat narco de La niña, el dancehall lluminós de Contigo, l’oda al twerking de Dame bien i el reggaeton sensual de Like i el d’alliberament feminista d’ Aguante.

Mala Rodríguez: "Quan tries el camí més difícil, o et mates o en surts molt enfortida"

El hip-hop, això sí, va ser el fil conductor de dos terços d’un xou en què la Mala va tenir com a aliat Unai Muguruza (fill de Fermin Muguruza), DJ de mans ràpides i versàtils per amplificar el color soul de Caja de madera i aprofundir en l’alè jamaicà de Quién manda, però també conscient que cal preservar l’essència de clàssics com Tengo un trato, Por la noche i La cocinera. L’altra virtut de Muguruza és saber donar espai a la veu, perquè no tindria sentit colgar-la sota una allau de bases.

Va ser en l’últim terç quan va guanyar protagonisme la Mala dels últims anys, la de les produccions obertes als patrons rítmics del dembow i el reggaeton que van convertir en una festa un Parc del Fòrum en format pandèmic però amb bona part del públic dret. Les Nits del Fòrum van començar a finals de juny amb seients assignats a la graderia de l’amfiteatre i cadires a la pista, i a poc a poc han evolucionat cap a un model que ja havien introduït la Sala Barcelona al castell de Montjuïc i el Cruïlla XXS: cadires i taules. Tanmateix, al Fòrum han barrat la pista amb tanques perquè la gent de la graderia no hi pugui accedir. I la prevenció, necessària, ha convertit la zona en un corral. La represa està sent ben estranya.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF