"Ara és normal que les dones siguin dolentes... però jo som la Mala"

Entrevista a Mala Rodríguez, que presentarà el seu darrer àlbum aquest divendres a l'Aquapark de Calvià, en el marc del Mallorca Live Summer Edition

Mala és, per a Mala Rodríguez, el començament d'una cosa nova. Que l'àlbum porti aquest títol és, també, una manera de retre homenatge a un nom que "és molt bonic, que m'ha portat tan lluny, que ha estat també tan demolidor i tan controvertit", diu. La rapera andalusa presentarà aquest divendres a l'antic Aquapark de Calvià el seu darrer treball, que arriba set anys després de Bruja (2013). Forma part del cicle de concerts d'estiu del Mallorca Live Festival.

Com és això de viure un concert de la Mala amb el públic assegut?
Doncs ja n'he fet tres i és una experiència bastant diferent, però també és molt il·lusionant, perquè hi ha quelcom especial. Tothom té moltes ganes de compartir el moment. És molt bonic veure la il·lusió de la gent de sentir la música en directe. Oblidam molt prest, però fa molt poc estàvem tancats, plens de preguntes. Encara avui en tenim moltes, de preguntes. Són dies estranys.

I com els viviu?
Intent abstreure-me'n al màxim possible. No m'agrada veure la televisió. Mir de mantenir-me activa, productiva, i gaudir de les coses petites.

Dèieu en una altra entrevista que era un bon moment per escoltar Mala, perquè la gent en el confinament ha mirat més cap endins. Ho hauríem de fer més?
Jo crec que sempre és bo mirar-se endins. No hi estam molt acostumats perquè la vida d'acceleració que duim no ens ho permet, però si trobes un espai per mirar cap endins per observar-te, trobes les millors respostes.

Meditau des de fa molt de temps. Què heu trobat en aquesta pràctica?
Treu el millor de mi. Crec que aquest món fa que et posis més a la defensiva, que et posis ben astuta. I és bo prendre contacte amb el millor de tu, que tots ho tenim. Però fa falta calma i la meditació és meravellosa. Des que en faig, he notat molt de canvi en mi i molt positiu.

Venen de molt endins, les lletres, també?
Clar! La inspiració baixa sola. De vegades vols fer una cosa o escriure uns versos o una estrofa, i no et surt. Ho intentes i ho intentes i res. Després, surts una estona a fer un passeig i de sobte et poses en contacte amb la natura, deixes d'obsessionar-te i ve una melodia preciosa, o una idea increïble. Jo crec molt en la inspiració.

Abans de Mala, el darrer disc el vàreu publicar el 2013. Com ha estat aquest temps?
Sí, ha passat molt de temps. He fet col·laboracions, alguns espectacles, altres coses. També tenc una filla i m'he pres el temps per poder-la cuidar i poder estar una mica més atenta a ella. Durant aquest temps he escrit molt. He recuperat lletres que feia temps que havia escrit, perquè això em passa molt: que les escric i no les faig servir fins que em ve de gust cantar-les.

S'ha incubat durant tot aquest temps, Mala?
Ha estat realment un procés de dos anys. El 2018 vaig fer un viatge a Los Angeles a veure uns amics i vaig començar allà. Amb la discogràfica vàrem començar a posar dates de llançament, a veure com començava a compartir tota aquesta música.

És difícil no cedir a les presses de la indústria, de treure un disc cada cert temps?
És molt dur. A mi em diuen que estic boja, que s'han de treure més discs perquè si no la gent s'oblida de tu. Això m'ho han dit des del primer àlbum i la pressió sempre hi és. Però jo he de viure per poder escriure! Com ho aconseguesc? Perquè som molt menfotista!

Sembla que no us obliden tan fàcilment...
És que jo tenc els millors fans de l'univers. M'estimen molt i entenen que vaig provant altres coses, però que guard la meva essència i la meva manera de ser. Són molt bonics. Hem connectat de veritat, i des de moltes parts del món. Em sent molt afortunada.

Per què nom  Mala, aquest disc, precisament?
Perquè per a mi aquest era com un nou començament. Sent que amb  Bruja vaig tancar un cicle i que ara comença una cosa nova. I volia celebrar-ho així. Crec que tampoc mai li havia donat el reconeixement que mereix, al meu nom. Que és molt bonic, que m'ha portat tan lluny, que ha estat també tan demolidor i tan controvertit. Perquè avui que les dones siguin dolentes és normal, però jo sóc la Mala.

El disc és com un viatge per molts de ritmes, sonoritats, estats d'ànim...
Sí, i és això, el que m'agrada. A mi sempre m'han agradat el flamenc, els ritmes llatins, el hip hop, el dancehall... i tot això és al disc en la mesura que a mi m'agrada. Sempre ha estat així, sempre m'ha agradat mesclar tot això i en cada àlbum es pot apreciar. Però ara som al 2020 i tot sona molt millor.

Com us duis amb les vostres creacions passades? Us hi reconeixeu?
M'hi duc molt bé. Entenc la María que hi ha darrere de cada cançó i em record a mi mateixa escrivint-les. Les sento al meu present. Hi ha moltes cançons de tots els discos als meus concerts actuals. Sent com si el temps no existís.

Què faríeu si us trobàssiu amb la Mala de 15 anys que començava a fer rap?
Faríem un bolo! Ens diríem tot de coses boniques. Jo li diria que continuàs així, que fes tot el que hagués de fer. I ella em diria que m'he posat grasseta [riu].

Quin és el món sonor de la infància? Què recordau?
Record anar a casa de la meva tia, on agafava les ràdios del Marroc i Algèria. M'agradava també molt la música del meu tiet Paco, que escoltava més rock progressiu, coses més estranyes. També escoltava coples... Una mescla de música bastant interessant. Però quan vaig començar a escoltar rap, ja em vaig enganxar als rapers. Era el que més m'agradava i el que més he escoltat, amb diferència.

"No ens agrada la gent, però som gent", deis a Peleadora.
És que jo he sortit una mica rareta! [riu]. Però entenc que tothom és una mica estrany. I precisament a tothom li ha agradat molt aquesta frase perquè tots ens sentim igual. Jo ens veig com si estiguéssim en una guarderia. A tots ens passen les mateixes coses, tenim els mateixos temors i desitjos. Però ens costa conviure.

Una altra és "jo no desig res, jo em desig a mi". Autocura?
Sí. Parl de la importància de cuidar-se a una mateixa. I també té a veure amb l'aferrament. A desenganxar-te de tot. I sobretot de certes coses d'un mateix; aquí és on el treball és més dur.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF