Després d'esmorzar a l'hotel i resar un To be or not to be a la capella ardent de Miguel Narros, al Teatro Español, vaig baixar pel carrer d'Atocha rumiant sobre l'extrema crueltat de l'any 2013 amb el teatre. Oi, Annita? Oi, Monti? L'AVE va sortir puntual i el viatge va ser un camí de llum sense fronteres. Passant per Saragossa vaig pensar en els amics d'allà i, en arribar a Sants, sona el mòbil i és el David Miró, vell company de ràdio, dient-me que l'aragonès Tomeo ha mort. Mal viatge. Vaig conèixer el Javier en un tren de nit cap a Milà i resulta que anàvem al mateix lloc: Florència, on el meu germà i padrí del meu fill, Franco Di Francescantonio, estrenava obra. Franco també és mort. Vam sopar al vagó restaurant, com més endavant vam fer a casa amb alguna de les seves nòvies impossibles: " Dile a Maria que haga un 'pa amb tomàquet' y yo traigo el vino ". Tot i que el Tomeo no escrivia teatre, moltes adaptacions de les seves novel·les -i, sobretot, Amado monstruo - van tenir reconeixement internacional. Et trobarem a faltar, Javier. Trobarem a faltar les llànties de la teva camisa i la teva excel·lent literatura.
