CALENT I FRED
Cultura 19/03/2017

Mal d’origen intern

Saber d’on vens és un requisit fonamental per saber on vols anar

Miquel Calent
3 min
Mal d’origen intern

CuinerDiuen que l’èxit sempre té molts de pares, mentre que el fracàs sol quedar orfe. No és d’estranyar, doncs, que la frase ‘Un poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la’ sigui atribuïda a tota una teringa de celebritats que van des de filòsofs, com Confuci i Aristòtil, a estadistes d’ètiques tan qüestionables com Alexandre el Magne, Napoleó i fins i tot Hitler. Paternitats a banda, sembla clar que, al llarg del temps, sempre s’ha tingut consciència que saber d’on vens és un requisit fonamental per saber on vols anar.

La història de la nostra terra és la història de la Mediterrània i ha estat escrita sumant els sabers dels pobles que la integren, vehiculats pel nexe de la mar que els banya, que els imprimeix caràcter i que durant segles ha estat un gran corredor de cultura. Podríem dir que si un tret caracteritza la nostra singularitat cultural és l’assimilació. El nostre tarannà, la nostra llengua, el nostre folklore, la nostra arquitectura, el nostre paisatge, la nostra gastronomia... només es poden entendre fent el compendi del que han aportat totes les pàtries que s’han establert o han tingut relació comercial amb el nostre petit paradís.

Aquesta harmonia de segles entre influxos i assimilacions fa temps que s’ha trencat, perquè de la mateixa manera que les influències enriqueixen, la substitució empobreix o, millor dit, l’empobriment porta indefectiblement a la substitució. Fa dècades que el termòmetre de la nostra cultura ens indica que el malalt no millora. La llengua, primordial eix vertebrador de qualsevol civilització, és constantment vilipendiada a casa nostra per una legislació que s’encaperona a fer-la prescindible, com també per una part de la societat que, influenciada per la constant intoxicació, confon filiació científica amb intenció política. La resta de manifestacions culturals, entre les quals evidentment s’inclou la gastronomia, no gaudeixen de millor salut, perquè majoritàriament són percebudes com a vincles amb un passat ranci, tacat amb l’etiqueta pobletana, sempre destinat a un consum intern i de segona categoria...

El mal que sofreix la nostra identitat cultural té components externs com la globalització, l’homogeneïtzació urbana o la prevalença del model anglosaxó; però la malaltia té sobretot, com totes aquelles que afecten l’ànima individual o col·lectiva, un fort origen intern. Podríem dir que un poble que oblida o nega la seva història, les seves arrels, està condemnat a morir, a ser engolit pel seu entorn. La nostra cultura no és millor que cap altra; de fet, és la suma de moltes. Precisament per aquest fet és única i mereixedora de ser defensada i perpetuada; això només ho podem fer nosaltres, perquè és únicament nostra i així hauria de continuar sent.

Recepta

Espatlla de xot amb cacau i ametles

Adobam el braç amb sal, pebre, romaní i oli d’oliva. El coem mig cobert de brou de carn i tapat durant 4 hores a 125 graus. Passat el temps de cocció, reservam el brou i desossam la carn; li donam forma amb l’ajuda d’un motlo. La deixam refredar i rostim en sec la porció a 200 graus durant 10 minuts. Rostim els ossos un poc enfarinats; quan siguin rossos, els bullim dins el brou de cocció, fins que per reducció agafi consistència de salsa lleugera. Ho colam i emulsionam amb una miqueta de xocolata. Per fer el puré d’ametles, les dauram amb una mica d’oli d’oliva, salprebam i aromatitzam amb nou moscada; les cobrim de brou de carn, coem i capolam. Muntam el plat amb una mica de puré, el xot rostit a damunt, ametles confitades, un nigul d’aire de cacau i uns punts de confitura de tap de quartí fresc. Bon profit!

Ingredients

  • Un braç de xot
  • Ametles crues
  • Farina
  • Xocolata i cacau
  • Brou de carn
  • Vi blanc
  • Romaní
  • Oli oliva, sal i pebre bo
  • Nou moscada
  • Aire de cacau
  • Ametles confitades
  • Confitura tap de quartí fresc
stats