DOCUMENTAL

Magdalena Riera: “Tota la tradició àrab de Mallorca, menys els topònims, és posterior a la conquesta”

És una de les veus del documental 1229, el rostre ocult (Antoni Maria Thomàs, 2018)

L’arqueòloga municipal de Palma Magdalena Riera és una de les veus del documental 1229, el rostre ocult (Antoni Maria Thomàs, 2018), un audiovisual que explica la conquesta catalana de Mallorca des de la perspectiva musulmana

M’impressiona del documental en què participau que mai havia vist parlar de manera explícita de la neteja ètnica que es produeix a Mayurqa amb la conquesta.

La realitat és que la població musulmana és eliminada. D’una manera que va des de la brutalitat immediata dels anys posteriors a la conquesta a l’esclavatge. En cinquanta anys desapareixen.

Sou partidària d’emprar el terme genocidi?

Sempre ho he dit així. El 1276 ja no queden nadius andalusins de Mayurqa a Mallorca i, per treballar els camps, s’han d’importar esclaus des de fora. Hi ha un argument de molt de pes. Els musulmans porten sempre al seu nom, afegit, un malnom, que és el nom d’on venen. Enlloc del món àrab avui en dia trobaràs ningú que es digui Al-Mayurqi. Si la població andalusina de Mayurqa hagués sobreviscut i hagués pogut fugir al Magrib o a la resta de l’Al-Andalus avui hi hauria gent que es diria Al-Mayurqi de llinatge als països del nord d’Àfrica o a Andalusia. I no n’hi ha!

N’hi ha que insinuen que el trencament poblacional que es donarà arran de la conquesta catalana no s’havia donat anteriorment amb l’inici del període islàmic. Eren més “civilitzats”, en aquest sentit?

Això és un error perillosíssim! Gràcies a les excavacions arqueològiques sabem que en iniciar-se el període de dominació islàmica la major part de l’illa està semidespoblada. Tot i fer part formalment de l’imperi Bizantí la situació era de quasi independència. Quan el 903 els musulmans ocupen Mallorca pràcticament no troben resistència. Sols la que ofereix el castell d’Alaró durant vuit anys i una referència a alguna font que diu que hi havia una antiga ciutat decadent i amb molts pocs habitants. De la Palma romana, no en quedava res. Què vol dir això? Que la continuïtat de població, per tant, no existeix. No és que els musulmans facin cap neteja ètnica, sinó que quan arriben aquí quasi no hi ha ningú. Tenir això clar és important perquè determinades teories han defensat un fil conductor històric d’un suposat poble balear des de la romanització o des d’abans fins avui. El mallorquí mitjà descendeix de colons pagesos del nord de Catalunya que tingueren el coratge d’emprendre l’aventura de venir a Mallorca perquè estaven cansats dels usatges feudals que patien al continent!

La societat musulmana de Mayurqa que els conqueridors catalans troben el 1229 quina composició tenia?

Els primers grups que arriben el segle X, quan es prenen les Balears, trien les terres que els permeten desenvolupar les activitats agràries i ramaderes a què estan avesats al Magrib. Arriben els Gumara, per exemple, una tribu amaziga que dona nom a la possessió de Gomera, a la marina de Llucmajor. La majoria social era una massa pagesa conformada per clans àrabs i amazics instal·lada arreu del que ara és la Part Forana. Després hi havia uns grups urbans, a la capital, Madina Mayurqa, que conformaven l’estructura de l’estat islàmic al voltant del valí. El 1212, una quinzena d’anys abans de la conquesta, la pèrdua de la batalla de las Navas de Tolosa -en què una coalició de tots els regnes cristians ibèrics va derrotar el califat de la secta almohade- propiciarà que arribi una fornada de nous andalusins almohades a Mayurqa procedents de la Península. Els conflictes que genera aquesta nova elit migrada facilita la crisi social que “ajudarà” que la posterior conquesta catalana es doni amb relativa facilitat.

Sovint es parla del llegat que ens han deixat els musulmans…. però de manera poc acurada.

Tota la tradició àrab que tenim a Mallorca, a excepció dels topònims, és posterior a la conquesta. El llegat àrab que tenim -a la llengua, a l’art, a la gastronomia- no és de la Mayurqa d’abans de 1229, sinó de musulmans que arriben a l’illa posteriorment. Com a esclaus o com a artesans. Sobretot procedents de València, després de la conquesta catalana de 1238. Pintors d’enteixinat, per exemple. Són gent que viurà al regne de Mallorca, català, cristià i feudal, com a musulmans. Hi ha una anècdota curiosa: al sostre del claustre de Sant Francesc hi ha una decoració d’unes tires de puntets blancs, n’hi ha milers, i en un racó l’artista es va entretenir a ajuntar aquests puntets i a escriure, en àrab: “Només Al·là és el Déu vertader”.

A vegades es diu que els jueus i els seus descendents xuetes són els mallorquins més antics.

El 1114 durant l’expedició pisanocatalana s’esmenta la colònia jueva que viu a Mallorca. A la crònica de Jaume I es parla dels jueus catalans que venen amb les tropes cristianes i els jueus que viuen a Mayurqa. Si hi ha continuïtat històrica entre 1114 i 1229 és impossible saber-ho del cert!

Algunes veus lliguen el mestissatge del passat amb la interculturalitat actual.

No tinc clar que definir la Mallorca del passat com intercultural tingui gaire sentit. Quina interculturalitat hi ha en una societat amb guetos jueus? Intercultural és el Terreno dels anys deu del segle XX, la Palma del XIX i la Sencelles de, màxim, la darrera dècada. La clau de la interculturalitat està relacionada amb el turisme i amb una situació de capitalisme avançat. El problema és ser pobre, no ser migrant. Crec que el que cal és fer molta pedagogia i explicar a la gent que tingui vel·leïtats racistes que les seves padrines anaven amb el cap tapat fins a principis del segle XX!

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF