PATRIMONI
Cultura 22/02/2011

El Macba es queda l'arxiu Miserachs

Sense cap transacció econòmica pel mig, el Macba custodiarà durant 25 anys renovables l'arxiu del fotògraf Xavier Miserachs i està negociant, a més, la compra d'un conjunt de fotografies seves.

Antoni Ribas Tur
3 min

Barcelona60.000 diapositives o transparències i 2.500 fulls de contactes datats entre 1954 i 1998, documentació administrativa i quaderns de notes. El responsables del Macba van presentar ahir l'arxiu del fotògraf Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998), que custodien des del 3 de febrer i que durant un període de 25 anys renovables el museu conservarà, estudiarà i difondrà. Bartomeu Marí, director del Macba, va assenyalar que aquesta cessió que han fet al museu les hereves de Miserachs, les seves filles Arena i Mar, constitueix un "moment molt especial dins la història del museu". I al seu torn, Jorge Ribalta, assessor del centre, fotògraf i crític, va afirmar, a títol personal, que tal com el museu ha portat a terme aquesta operació, suposa, "en un moment corromput pel cas Centelles, un contramodel d'arxiu fotogràfic que pot tenir conseqüències en la política patrimonial de la fotografia al nostre país". Ribalta va qualificar, a més, la gestió d'aquest arxiu de "sostenible". Els responsables del Macba consideren que els arxius dels artistes tenen un valor patrimonial i cultural, i, per tant, no comercial. Aleshores, les despeses que l'arxiu Miserachs ocasionarà al museu seran només de conservació dels materials i de gestió. Això sí: el centre està negociant amb les hereves de Miserachs l'adquisició d'un conjunt de fotografies.

A diferència del dipòsit de còpies d'època que Oriol Maspons -un altre dels puntals de l'anomenada "nova avantguarda"- va fer al MNAC fa uns mesos, el Macba aposta per un concepte d'arxiu més global que va més enllà de les còpies positivades. Amb aquesta cessió, tal com va declarar Marí, tota una nova generació d'historiadors i investigadors podrà estudiar el procés creatiu del Miserachs i les circumstàncies que van envoltar, per exemple, la creació de Barcelona blanc i negre , Costa Brava Show i Los cachorros , el seus tres llibres de fotografia més importants.

En aquest sentit, Mela Dávila, cap del Centre d' Estudis i Documentació del Macba, assenyala l'interès del museu per l'art dels anys cinquanta i seixanta. Per posar en relleu la magnitud de la cessió, Dávila explica que, per exemple, la fundació dedicada al fotògraf francès Henri Cartier-Bresson conserva el conjunt més important de la seva producció, però que els negatius de les fotografies els segueix tenint la família del fotògraf.

Tot aquest gruix de material es complementa amb els fulls de contacte originals de l'esmentat Barcelona blanc i negre, que la historiadora Maria Dolors Tapias ha volgut dipositar al museu, després que el 1991 el fotògraf els hi hagués regalat en agraïment per la seva col·laboració en l'ordenació dels negatius del seu arxiu.

Després d'afirmar que "la feina començar ara", Marí va avançar també que el 2012 el programa d'estudis de postgrau del museu, el programa d'estudis independents, estarà centrat en l'arxiu Miserachs i que el 2013 el museu acollirà una exposició dedicada al fotògraf. Tot i que encara és massa aviat per saber quines noves lectures el museu traurà de l'obra de Miserachs, Marí va afirmar que, d'entrada, la seva incorporació a la col·lecció del Macba la situarà en un nou marc més internacional.

Igualment, Dávila va comentar que en el model triat per gestionar l'arxiu Miserachs hi conflueixen els interessos públics i privats. Encara que les hereves de Miserachs segueixen tenint els drets d'explotació de l'obra del seu pare, una part del beneficis es destinaran a finançar el manteniment de l'arxiu.

L'arxiu Casademont

Com a precedent de l'arxiu Miserachs, des de l'any passat el Macba custodia els documents personals de Josep Maria Casademont, gràcies a una donació que va fer Pilar Galindo, la seva vídua.

Propietari de la galeria Aixelà, l'única galeria de fotografia que hi havia a Barcelona en aquell moment, teòric i crític, Casademont està considerat l'animador més important de l'escena fotogràfica barcelonina dels anys cinquanta i setanta. Va ser ell mateix qui va encunyar el terme nova avantguarda per referir-se al treball del mateix Miserachs, Ricard Terré, Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pomés i Toni Catany.

stats