El Macba del 2018 bategarà amb la col·lecció

BarcelonaEl Macba ha exposat la seva col·lecció en nombroses exposicions temporals des que va obrir les portes, però a partir de l’octubre de l’any que ve els seus fons tindran un paper encara més central, ja que s’exposaran de manera permanent a la primera planta de l’edifici Meier. “Serà una exposició organitzada cronològicament perquè ens sembla l’opció més raonable, ja que ens permet fer un discurs més clar i didàctic”, diu el director del museu, Ferran Barenblit. La creació d’aquest espai permanent és la principal novetat de la pròxima temporada del museu a nivell organitzatiu, i, tot i que l’acord del Macba i la col·lecció d’art contemporani de La Caixa ja no és vigent, les dues institucions es relacionen, com també diu Barenblit, “amb una complicitat màxima”.

Pel que fa a les exposicions temporals, la que aixeca més expectació és la de Jaume Plensa, que tancarà la temporada. L’artista ha lamentat en diverses ocasions que té més èxit a fora que a casa, així que la mostra del Macba, comissionada pel mateix Barenblit, curarà una ferida de dècades. L’última exposició de l’artista en un museu barceloní es remunta a l’any 1996 a la Fundació Joan Miró. La mostra, que farà dialogar obres protagonitzades per la figura humana i unes altres d’abstractes, coincidirà amb la que el Reina Sofia li dedicarà al Palacio de Cristal amb motiu de la concessió del premi Velázquez.

La programació també inclourà exposicions de dos artistes catalans més, Domènec i Francesc Torres. Aquest últim farà una nova creació amb materials de l’arxiu que vol donar al museu. A vegades se li havia retret al Macba que dediqués poca atenció a l’escena catalana, però la programació d’aquests noms no respon a cap quota. “La de la poca atenció a l’art català és una percepció que s’ha tingut; la temporada vinent no hi ha cap punt d’inflexió, l’atenció sempre ha sigut la mateixa”, subratlla el director. La temporada arrencarà amb l’exposició de Torres i continuarà amb una sobre l’argentí Oscar Massota, que es va exiliar a Barcelona l’any 1975 i està considerat l’introductor de la psicoanàlisi lacaniana a l’Estat. En el cas de Domènec, la mostra del Macba repassarà la seva trajectòria des dels anys 90 i es podrà veure com ha evolucionat el seu treball amb la càrrega social de l’arquitectura moderna i en alguns casos la fallida del seu afany utòpic.

Com en l’exposició de la nord-americana Rosemarie Castoro, ara en cartell, la temporada vinent la conservadora en cap del museu, Tanya Barson, farà la primera exposició en un museu, en aquest cas europeu, de Melanie Smith, nascuda al Regne Unit però instal·lada Mèxic des dels anys 90. De fet, en la seva obra es pot observar el contrast entre l’Anglaterra thatcherista que va deixar i els estralls de la modernització mexicana. S’hi podran veure treballs recents, com una pintura performativa inspirada en l’univers del Bosch realitzada aquest any. Per acabar, el museu acollirà una mostra del col·lectiu indi Raqs Media Collective amb obres d’una vintena d’artistes que proposaran imaginar un futur amb un altre diàleg d’històries i geografies.