ART

El pla B del Macba per construir un futur més afectiu i conscient

Les obres reunides pel Raqs Media Collective invoquen mons alternatius

Els comissaris de la nova exposició del Macba, Monica Narula, Jeebesh Bagchi i Shuddhabrata Sengupta, coneguts com a Raqs Media Collective i establerts a Delhi, desenvolupen la seva tasca en àmbits molt diferents i arreu del món. Són investigadors, curadors i editors. La mostra que presenten a partir d’avui a Barcelona porta per títol Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim, i el seu vessant com a artistes hi és molt present: és com si les obres d’una trentena d’artistes exposades fossin un única peça gegantina, amb la qual converteixen l’edifici de Richard Meier en una estació d’un altre món possible. “El que ens proposa el Raqs Media Collective és imaginar un futur en present continu, un futur que ja està recollit en el present”, diu el director del Macba, Ferran Barenblit. “És un pla B -afegeix-. L’A està molt definit pel capitalisme global i els avenços de la tecnologia, i el B és més afectiu i apel·la a una raó que marxa en paral·lel a la que estem acostumats”. Així, les obres exposades qüestionen el coneixement que es té del món i les organitzacions financeres i territorials.

La càrrega transgressora de l’exposició es fa encara més evident a la vista dels participants en el programa paral·lel de la mostra, titulat 21 Personae : des de demà fins al 27 de març es faran trobades i rutes en diferents punts de la ciutat dedicades a temes com la Barcelona trans i la “menyspreada”, els espais autogestionats, les biblioteques vivents, el tarot i els xamans. Ferran Barenblit defineix els tres integrants del Raqs Media Collective com a “agents provocadors filosòfics”. A ells els agrada la idea que les peces que han reunit es relacionin com les sinapsis dels dibuixos del sistema nerviós de Santiago Ramon y Cajal, que han inclòs en el recorregut, i també que siguin com una “constel·lació”. “Sempre nedem entre el passat, el present i el futur, i construïm el futur en cada moment. Parlem de com ser conscients del que està al nostre abast i del que generem junts”, afirma Monica Narula. Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim és una exposició exigent, però també està plena de troballes, com els collages fets per dones xineses anònimes amb teles reciclades a la primera part del recorregut. Els va descobrir un col·leccionista francès a mitjans dels anys 60 i algunes d’aquestes es van poder veure en una exposició a la Fundació Joan Miró el 1995. A continuació es pot veure un conjunt d’obres de Bhagwati Prasad fetes damunt de cuir, on l’artista invoca el blanquer místic del segle XVI Ravidar per parlar d’una ciutat utòpica “sense pena” i “de tots” representada amb una estètica a mig camí entre el Bosch i la ciència-ficció.

També hi ha Ventre de l’estrany, una biblioteca concebuda per Rupali Gupte i Prasad Shetty que té la forma d’una fruita gegantina i que, com diuen els mateixos artistes, envaeix amb les seves formes arrodonides l’arquitectura “masculina” de Richard Meier. “És un objecte transaccional, un espai que multiplica les possibilitats. Les biblioteques ens transporten a un altre món”, subratllen els artistes. També és monumental la peça d’Ivana Franke que tanca el recorregut, Lovers seeing darkness, ubiety unknown. Per no espatllar la sorpresa, només es pot dir que cal entrar en una sala a les fosques i esperar que els ulls s’acostumin a la falta de llum.

Algunes de les obres tenen històries dignes d’una novel·la, amb uns personatges que s’oposen a la norma: el vídeo de la coreana Jeamin Cha recull la història d’un pare que va fer estudis de ciència forense de manera autodidacta per desmentir que la mort del seu fill havia sigut un suïcidi i demostrar que l’havien assassinat. La sud-africana Kabelo Malatsie també recupera un personatge singular, Sangulani Chiku, un enginyer autodidacte que assegurava haver rebut instruccions d’extraterrestres per produir energia lliure i col·lectiva. Amb una història com aquesta l’artista proposa al públic que deixi en suspens els seus coneixements i la lògica institucional i explori les possibilitats de la seva imaginació. Al descobert o d’amagat. La presència rebel d’un futur íntim és una exposició ambiciosa i d’afany global, i també una bona oportunitat per veure art de contextos, com l’africà i l’asiàtic, que no són els més habituals. Els comissaris han dedicat el final del recorregut al soroll i la fosca, amb l’objectiu de posar-los en valor i refutar que siguin malignes. Aquí Lantian Xie ha creat una “processó sorollosa” que evoca, com diu ell mateix, “la dissidència com a moviment”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF