Art
Cultura 23/01/2020

Nonell, Carracci i la col·lecció Suñol, protagonistes del 2020 al MNAC

El museu acollirà temporalment una part de la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Antoni Ribas Tur
4 min
'Parella de gitanos', d'Isidre Nonell

BarcelonaLa societat civil ha sigut un dels motors de la transformació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en els últims anys: la col·laboració amb la Sagrada Família i la família Jujol va permetre el 2014 "canviar" la col·lecció d'art modern del museu", recorda el director del MNAC, Pepe Serra. I torna a passar enguany, perquè alguns dels projectes més destacats estan concebuts amb entitats del país. Tots veuran la llum després de l'estiu. Abans que acabi l'any està prevista la posada de llarg de l'acord del museu amb la Fundació Suñol, que prestarà mitja dotzena de les seves grans obres d'art modern i contemporani perquè es puguin veure en qualsevol punt del recorregut del MNAC, des del Romànic fins a l'art de postguerra. La mostra es titularà Diàlegs intrusos. La Col·lecció Suñol irromp al Museu Nacional i està capitanejada pel conservador d'art de postguerra del museu, Àlex Mitrani, i el director de la Fundació Suñol, l'artista Sergi Aguilar. La intenció és que Diàlegs intrusos tingui continuïtat. "És un treball de llarg recorregut i el projecte valora la potència de la col·lecció Suñol", diu Serra.

' Apòstols al voltant del sepulcre buit', d'Annibale Carracci  i F. Albani, per a la Capella Herrera

L'altra col·laboració serà amb la Fundació J. Llorens Artigas i consistirà en l'exposició Els colors del foc. Hamada-Artigas (del 19 de novembre del 2020 al 7 de març del 2021), comissariada per l'historiador de l'art Ricard Bru. "Serà una exposició molt reveladora", assegura Serra, perquè es podrà veure per primera vegada "el relat de la connexió de l'art popular japonès amb la cultura catalana". Segons Serra es tracta d'un relat "clau" que no està desenvolupat al Museu Etnològic. Josep Llorens Artigas (1892-1980) i el ceramista Hamada Shoji (1894-1975), reconegut com a tresor nacional vivent al Japó, es van conèixer a Anglaterra el 1952 i van tenir una relació personal prou intensa perquè Artigas construís el seu forn a Gallifa seguint els models de Hamada.

Una col·laboració amb el Prado

El MNAC no només col·laborarà en els pròxims mesos amb entitats privades sinó també amb museus públics: al setembre rebrà una selecció de la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer perquè el museu de Vilanova tanca diversos espais per obres. L'exposició es titularà Sorgir de les ombres. L'auge de l'informalisme a la cúpula del Coliseum, i tindrà Àlex Mitrani com a comissari. La col·laboració més esperada serà amb el Museu del Prado, que permetrà reunir per primera vegada des del segle XIX les pintures que l'artista barroc italià Annibale Carracci va fer per a la Capella Herrera de Roma. El Prado en conserva set fragments i el MNAC nou, dipositats per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i tots estaran acompanyats dels dibuixos preparatoris, trobats a les col·leccions de la família reial britànica. L'exposició començarà la itinerància al Prado i després de Barcelona es podrà veure a Roma. La sintonia entre el Prado i el MNAC és "molt bona", com diu Serra, però encara no saben què faran amb les pintures després de l'exposició. "S'ha de buscar una fórmula col·laborativa".

'Pintura nº 5, 1959', de Manolo Millares

Programar amb un pressupost "anòmal"

El programa d'exposicions d'enguany del MNAC costarà 1.550.000 euros. Per a Serra, qualsevol xifra per programar inferior a 3 milions és "una anomalia", i estan a l'expectativa de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Com que es va anunciar que els nous pressupostos inclouen un augment d'un 14% en cultura, podrien rebre'n més. I també els 2,5 milions que va prometre la consellera Mariàngela Vilallonga per a l'ampliació del museu a una part del pavelló de Victòria Eugènia.

Malgrat tot, Serra i els seus equips han aconseguit tirar endavant una agenda força abundant per al 2020: el 14 de maig obrirà les portes Nonell, la bellesa en l'estigma. Vint anys després de la gran retrospectiva de l'artista, els conservadors del museu Francesc Quílez i Eduard Vallès analitzaran la capacitat de l'artista per "fixar-se en la marginalitat", com diu Serra. Un dels objectius de la mostra és posar Nonell en el context internacional i dins la tradició. Inclourà més de 200 obres, entre les quals hi haurà molts Nonell inèdits i obres de Picasso, Goya i d'artistes contemporanis.

Calc dels grafits a la col·lecció de Romànic del MNAC

Pepe Serra explica que el programa del MNAC és fruit d'unes línies de treball entre les quals destaca la "dimensió social" de la institució: "Hi ha una massa immensa de població que no va al museu", lamenta el director, i el seu objectiu és arribar "a més gent i a gent més diversa". També renovar constantment els relats perquè el MNAC, tot i ser museu enciclopèdic, sigui "un museu de present". "Hem de generar relats nous i crítics", subratlla. Des de que va assumir la direcció del MNAC Pepe Serra diu que el museu ha de ser la casa dels artistes, i enguany acollirà cinc projectes d'artista, d'Oriol Vilapuig, Mabel Palacín (finals de 2020) i Vicens Vacca, que presentarà una peça sonora a la Sala Oval (finals 2020). També hi seran, a l'Espai Educart, Èlia Llach i Lua Coderch. Els primers que veuran la llum seran el de Vilapuig i el de Llach, que estaran en cartell des de l'11 de març fins al 27 de setembre. Oriol Vilapuig exposarà a les sales de Romànic els frottage que ha fet dins esglésies abandonades de la vall d'Àneu i Èlia Llach treballa a partir d'esbossos i dibuixos preparatoris de Marià Fortuny.

'Pintura', d'Eduard Alcoy (1959)

La futura renovació del Romànic i el Gòtic

Al MNAC poden treure suc de les col·leccions de maneres sorprenents: un altre dels projectes d'enguany és Graffiti, que consistirà en donar visibilitat als grafits que hi en els absis romànics mitjançant ginys tecnològics. Precisament Pepe Serra vol intervenir en la col·lecció de Romànic el 2022, l'any que s'acaba el seu segon mandat al capdavant del museu, per incorporar-hi nous relats com la història de la seva recuperació, la litúrgia i la relació entre Orient i la Mediterrània. Abans té previst renovar parcialment la col·lecció de Gòtic per introduir-hi relats com el del viatge, el comerç, la Barcelona gòtica i la mort. "La intervenció no serà global perquè es costosíssima i no és proporcionada al resultat".

L'ampliació, per beneficiar tota la ciutat

La gran exposició sobre Antoni Gaudí obrirà l'1 de juliol del 2021

L'ampliació del museu és l'Ítaca de Pepe Serra al capdavant del MNAC. El director valora "positivament" les ganes de les administracions d'ajudar el museu i l'anunci que va fer la consellera Mariàngela Vilallonga que faran una aportació de 2,5 milions perquè el museu pugui baixar el 2021 al palau de Victòria Eugènia amb una gran exposició sobre Gaudí. En tot cas, si l'exposició no es pot fer al palau, es farà al museu. La data d'obertura ja està fixada: l'1 de juliol. Després es veurà al CaixaForum de Madrid i al Museu d'Orsay. Pepe Serra veu més factible que les obres estiguin enllestides el 2022, i no revela l'exposició "molt forta i molt potent" que té previst fer-hi després de la de Gaudí. Però al MNAC pensen en l'ampliació en clau de ciutat perquè l'Ajuntament millori els serveis a Montjuïc i el transport públic perquè tothom, i no només les institucions culturals que hi ha a la muntanya, en surti beneficiat. "L'Ajuntament prepara el Pla de Montjuïc i estem negociant un conveni amb l'Ajuntament en què ens agradaria que hi participés la Fira per fer exposicions temporals al palau de Victòria Eugènia tan aviat com sigui possible", diu l'administrador del museu, Víctor Magrans.

L'Hermitage pot esperar

Pepe Serra creu que no és una qüestió prioritària per a Barcelona

La tasca que fan al MNAC amb els artistes i els seus hereus segueix donant fruits i Pepe Serra assegura que enguany hi haurà "notícies de donacions molt importants". Aquesta feina discreta i continuada contrasta amb el cas de l'establiment de l'Hermitage a Barcelona, una iniciativa de la qual s'ha parlat molt però sense que s'hagi fet públic el gruix del projecte cultural. Pepe Serra s'hi mostra molt crític: "Un museu mai estarà en contra d'un altre, però no pot ser una prioritat ni un projecte que les administracions públiques promoguin",i més en un moment en què el museus públics estan "infradotats". Serra també troba "molt discutible" que la primera línia de mar se cedeixi per a projectes d'aquestes característiques. Pel que fa al projecte museogràfic inicial, Serra recorda que la història de l'home que li va presentar Jorge Wagensberg li va semblar un relat "força complex. "L'Hermitage de Barcelona no és una prioritat per a la ciutat de cap manera. Hi ha mil coses més prioritàries, fins i tot hi ha col·leccions públiques mal exposades, fons per fer i museus dividits i per endreçar", conclou Serra.

stats