VIATGE AL CENTRE DEL FRANQUISME

La mirada dels monjos: Defensors de Déu i la veritat

Al Valle de los Caídos no hi ha cap cartell que ajudi a entendre què és o què s’hi amaga. Mentre no en retirin les restes del dictador, pot ser vist com l’últim bastió del catolicisme més conservador, el guardià d’un “exèrcit de sants i màrtirs” o un monument d’exaltació feixista amb molts missatges ocults. Tot depèn del guia. Hi fem dues visites

Un pare observa orgullós com el seu fill fa un petó amb la mà a la tomba de Franco. És divendres i no hi ha crits ni grups fent voleiar banderes de la Falange, àguiles i jous i fletxes. Però hi ha famílies i admiradors discrets que reten homenatge al dictador, i algun avi que s’emociona i se senya davant el sepulcre del dictador, que sempre té flors fresques al centre. La missa se celebra cada dia a les 11 del matí, amb les veus dels infants de l’Escolania, que estudien i viuen al Valle de los Caídos, i emociona alguna assistent que en surt amb els ulls plorosos. Els cinc monjos celebren la missa d’esquena als feligresos i mirant cap a l’altar. No és gaire usual perquè des del Concili Vaticà II, celebrat entre 1962 i 1965, les misses es fan mirant als ulls dels que s’asseuen als bancs. Però el Valle de los Caídos en molts aspectes és diferent de qualsevol altre monestir. Quan s’acaba la missa, en què es parla d’unitat, de divisió (mare contra filla, germà contra germana, pare contra fill...) i dels caiguts -hi ha un moment en què tots els llums s’apaguen-, els creients, entre els quals una treballadora de Patrimonio Nacional, combreguen. Minuts després, alguns monjos parlen en petits grups amb els assistents.

La creu sap defensar-se

Alguns catalans comenten preocupats la possibilitat que la immensa creu del Valle sigui enderrocada i un dels monjos els respon que la creu, com Jesucrist, es defensarà a si mateixa. Esclar que també pot optar per no fer-ho, tal com va fer Jesucrist, continua. El monjo està indignat perquè la creu, segons ell, en totes les cultures europees és un símbol de reconciliació. “Efectivament, Jesucrist mor a la creu per reconciliar tothom, però això no vol dir que el seu ús sigui sempre reconciliador”, em matisa un altre capellà que no forma part de l’abadia. El monjo també revela que Franco anava gairebé cada dia al Valle de los Caídos per seguir la construcció de la monumental creu de 150 metres d’alçària i amb uns braços que arriben als 40 metres, i en feia fotografies. “Potser ell [així anomena Franco] intuïa que seria destruïda i va documentar el procés per si s’havia de tornar a construir”, diu. No deixa gaire bé els polítics, perquè assegura que trauran Franco del Valle però el col·locaran al cor de Madrid, a l’Almudena, al costat del Palacio Real. “Només la família ho pot decidir”, conclou.

En diferents converses els monjos defensen la gran riquesa del Valle de los Caídos, que també és una gran riquesa per a Espanya, insisteixen, pel gran nombre de màrtirs que té. Molt a prop, l’Anna, que és una guia que acompanya un grup de nord-americans, explica que quan esmenta la paraula dictador alguns visitants d’extrema dreta la insulten. “A les visites intento explicar-ne sobretot l’arquitectura, que em sembla una meravella”, diu l’Anna. Defensa que Franco també va fer coses bones i que cal valorar-ho. Al Valle de los Caídos hi ha més de 33.847 restes mortals, algunes de les quals portades de cementiris sense el consentiment de les famílies. Però tots els morts (menys Franco i Primo de Rivera) estan amagats al públic, no es pot accedir a les criptes on són enterrats ni enlloc és visible el seu nom. Tampoc en parla la Guía Santa Cruz del Valle de los Caídos, en uns quants idiomes. Només s’hi destaquen les “meravelles” del Valle de los Caídos i la bellesa positiva que emana.

Un cineasta italià, Alessandro Pugno, va aconseguir entrar a l’abadia i a l’escolania i gravar-ne el dia a dia al documental A la sombra de la cruz. Hi ha un moment en què un monjo explica als escolans que l’Estat ha pres a les famílies l’educació dels fills. En un altre moment es diu als infants que s’estan intentant posar “limitacions a la fe catòlica” i que això només pot acabar en “desastre”. I afegeix: “Vosaltres sou els protagonistes de la història, esteu defensant els drets de Déu, la veritat de Crist”. Per a ells, el Valle de los Caídos és l’últim baluard. Com deia un dels monjos en una missa: són els guardians d’un “ingent exèrcit de sants i màrtirs”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF