+Macba+Cultura intenta evitar 'in extremis' el seu "desnonament" de la capella de la Misericòrdia

BarcelonaLa disputa entre el Macba i CatSalut per la capella de la Misericòrdia està més encesa que mai: la plataforma +Macba+Cultura ha presentat aquest matí un manifest perquè el CAP Raval Nord s'ampliï a la vora de la ubicació actual, el dispensari antituberculós de Josep Lluís Sert, i que el museu pugui créixer a la capella com tenia previst. Els assistents a l'acte han sigut rebuts a crits de "classistes", "terroristes" i "colla de 'pijos'" per un grup de membres de la plataforma CAP Raval Nord Digne, que han lliurat 6.500 signatures a l'Ajuntament. Segons una metge i una infermera del CAP, les seves condicions de treball són "deplorables" i estan "obsoletes". "El CAP no està adaptat a les mancances que poden tenir els usuaris", afirma la infermera Antonia Raja. "La nostra lluita és que necessitem un ambulatori ja", subratlla la metge Laura Romera."El departament de Salut ha estudiat la situació i determina, el dia 23 de novembre, que només hi ha una opció vàlida per ampliar l'ambulatori i és un nou ambulatori a la capella de la Misericòrdia. No volem cap batalla ni electoral ni de cap tipus, volem solucions, és un problema que arrosseguem de fa 13 anys", subratlla la metge, abans d'enumerar problemes específics de l'edifici de Sert: "A més tenim una porta de ferro que no està adaptada per la gent amb cadira de rodes i només un ascensor que quan s'espatlla hem d'anar a visitar-los abaix. Les consultes són molt petites i no caben les lliteres, a més de problemes de llum, etc., i unes infraestructures obsoletes". "De sempre el CAP ha tingut molts problemes de calefacció i els despatxos no són adequats", subratlla una veïna, Beatriz Miguel.

Un altre veí, Milo Taboada, és més contundent: "Realment és molt greu que hi vagin en contra. El museu es pot fer en qualsevol altre lloc. El barri està molt degradat, hem de suportar narcopisos i prostitució, i l'ampliació del Macba a la capella de la Misericòrdia hi sumaria una cosa més". En aquest sentit, crida l'atenció que un museu que va sorgir als anys 80, dins un projecte cultural més ampli, per contribuir a pal·liar la degradació del Raval, ara és vist com a part del problema: "No té sentit que siguem aquí, el debat és fals. Aquest acte no és en contra de ningú, sinó a favor del Raval, Barcelona i la cultura. Després dels Jocs Olímpics, la cultura es va seguir veient com un motor de cohesió territorial, social i de projecció", afirma un altre dels impulsors de la plataforma +Macba+Cultura, Mateu Hernàndez, elconseller de Barcelona Global.

La consellera de Cultura, Laura Borràs ha publicat aquest un article a l'ARA sobre la qüestió.

En el terreny administratiu, l'Ajuntament de Barcelona ha enviat una carta al Macba per iniciar els tràmits per revocar-li la cessió de la capella de la Misericòrdia, i ha programat una reunió per buscar espais alternatius perquè el museu creixi. Està previst que en el ple del 22 de febrer els diferents grups municipals votin si volen que es rescindeixi el contracte al museu o no. D'entrada, els comuns, ERC i la Cup votaran a favor de la rescissió del contracte al museu. "Necessitem parar el desnonament del Macba", afirma la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, després de la presentació d'un manifest "inclusiu" que reclama que el CAP Raval Nord s'ampliï a la vora del dispensari de Sert que compta actualment amb unes 2.600 signatures.

Durant la seva intervenció Grandes va rebatre els arguments de CatSalut per no créixer a la vora del dispensari antituberculós:

• El planejament urbanístic per ampliar el CAP de Sert és més llarg: la Fundació Macba ha demanat un informe a un grup d'arquitectes per analitzar els processos de totes dues possibilitats, i afirmen que és més senzill créixer a la vora del dispensari (26,5 mesos) que a la capella, on s'haurien de fer estudis arqueològics. El creixement del CAP a la capella de la Misericòrdia preveu la destrucció de tot l'edifici menys una façana, una possibilitat que no valora l'àrea de Patrimoni de Barcelona.
• Els projectes d'ampliació del dispensari de Sert no compleixen els requisits d'un nou CAP: per iniciativa pròpia els arquitectes que han fet l'informe sobre la durada dels tràmits administratius enllestiran aquesta setmana un nou projecte alternatiu al que van encarregar l'Ajuntament de Barcelona i el departament de Cultura i que sí que compleix els requisits. Com explica l'arquitecta en cap del Macba, es tracta d'un edifici exempt que no es connecta amb el de Sert subterràniament. Tindria més o menys plantes dependent de si el CAP de Sert segueix en ús o no com a centre sanitari. L'arquitecta del Macba, Isabel Bachs, afegeix que si l'Ajuntament no amplia el dispensari de Sert perquè segueixi funcionant com a CAP, haurà de buscar una alternativa perquè no quedi en desús i se n'acceleri el deteriorament. "És un edifici catalogat i no hi podem crear els espais diàfans que necessita un museu", afirma Ainhoa Grandes. A més, el creixement del museu en un edifici que no sigui la capella compotaria sobrecostos "logístics, econòmics, energètics i informàtics".Un altre aspecte relacionat amb l'ampliació del Macba a la capella és econòmic: si no s'executa el projecte es perdran cinc milions d'euros, entre les aportacions de l'1.5% cultural del ministeri de Foment i fons europeus.
• La problemàtica subestació transformadora d'Endesa: fonts de CatSalut van afirmar a l'ARA que tot i que Endesa avala l'ampliació del CAP, la rebutgen per raons de "precaució" i "seguretat". Està previst que la subestació entri en funcionament el 2020. Ainhoa Grandes assegura que és una instal·lació segura i recorda que quan es va construir a la plaça Terenci Moix entre els anys 2002 i 2010 el CAP ja existia i que al voltant de la plaça també hi ha una biblioteca de la Universitat Ramon Llull i un edifici d'habitatges. També recorden que l'Ajuntament té provisionalment una escola a la vora d'una subestació transformadora en el recinte de l'Escola Industrial.

La dipusta entre el Macba i CatSalut es remunta a que l'Ajuntament de Barcelona, que forma part del consorci del museu, és l'administració que hi fa la principal aportació econòmica i va signar el pla estratègic del museu fins el 2022, va donar prioritat a CatSalut per trobar un espai per al CAP.

A l'acte de +MACBA+Cultura, el galerista i membre de la plataforma Joan Anton Maragall, ha demanat "una solució inclusiva, que sense les presses electorals, permeti el desenvolupament dels dos projectes". També ha llegit el manifest que compta el suport de més de 250 personalitats de la cultura que l'encapçalen, amb signatures d'artistes com Pere Portabella, Albert Serra, Antoni Muntadas, Esther Ferrer; directors de museus com Manolo Borja Villell, Chris Dercon, Caterine David; escriptors com Rosa Regàs i Xavier Bosch; personalitats del món del cinema com Isabel Coixet, Isona Passola, i del teatre com Abel Folk. A més, a més de personalitats del sector de la cultura que han impulsat el manifest, la iniciativa compta ja amb el suport de més de 2.300 persones que només en dos dies hi han donat suport.