El secret de... Jordi Puntí
Cultura 09/11/2011

L'ovni que va sobrevolar Manlleu

Cristian Segura
1 min

"El meu primer record de Jordi Puntí es remunta al 1998, quan ell seia a la secció de Culturade la delegació barcelonina de El País, aleshores a la Zona Franca. No només m'agradava com escrivia, també em cridaven l'atenció el riure esporàdic i la calma que generava una figura físicament tan gran. També recordo com la redacció s'impregnava de la fortor química d'alguna fàbrica veïna. Jo era un becari qualsevol i, potser per timidesa o impressionat per la seva mida, mai no vaig parlar amb Puntí. Poc temps després em vaig llegir Pell d'armadillo (Empúries) i em va sorprendre la seva sensibilitat sobre les misèries de la vida quotidiana".

Imaginint-se que aquest fos l'inici d'un relat de ficció basat en un record mil·limètric de les meves vivències. Publico el relat però a mi em segueix preocupant que hi hagi un fragment que no pugui discernir si és real o no, malgrat que el que jo volia és precisament que el lector visqués una ficció que li semblés real. I exactament això és el que li va passar a Jordi Puntí amb el seu últim llibre: "A Els castellans [l'Avenç, 2011] hi explico que una vegada va sortir al setmanari comarcal [El 9 Nou] que molta gent havia vist un ovni un capvespre de dijous. Tots els testimonis el descrivien com un deixant de colors intensos que havia creuat el cel del meu poble a gran velocitat. Entre totes les històries que hi surten, només aquesta de l'ovni encara ara no sóc capaç de dir si és veritat o si la vaig somiar".

stats