Publicitat
Publicitat

L'únic que compta és que segueixis escrivint, amb calma i amb constància

L'ou com balla

Ninons, avui he rebut carta teva; no sé si ha estat el capítol de La plaça del Diamant que hi has inclòs o La flauta màgica, de Peter Brook, que vaig veure fa un parell de dies i que encara em té mig commocionat, però la veritat és que les dues coses m'han animat, cosa que em convenia, perquè això és infinitament ensopit. Avui, a més, ha fet una xafogor espantosa. Sort del Redoxon! Quan ha afluixat una mica la calor, he sortit a passejar i m'he acostat al claustre de la Catedral per veure l'ou com balla. He pensat que potser mirant-me'l em passaria l'enrabiada. Quina bestiesa, oi? Evidentment, no ha estat així, perquè no he pogut deixar de pensar en el munt de coses que, a Catalunya, se segueixen fent amb mig elàstic: t'adjunto un manifest que han signat uns quants escriptors contra el tancament de la Institució de les Lletres Catalanes. Potser una signatura teva hi farà patxoca i n'elevarà el nivell. Ah! I si un dia d'aquests, quan surtis a fer un volt pels corriols de Romanyà, ensopegues amb una moto, sàpigues que també haurà estat gràcies a aquesta llei òmnibus tan espaterrant que s'han empescat els nostres polítics, amb una barreja de mala fe, ignorància i manca de sensibilitat alarmants. Dels premis literaris, ni te'n parlo, per no deprimir-te. L'únic que compta és que tu segueixis escrivint, amb calma però amb constància.

T'enviaré un paquet amb els llibres que acabo de llegir: Opi i sardines , de Cesc Martínez, amb algunes descripcions de molta classe; A butxacades , de Joan Todó, on hi ha quatre o cinc contes de primera, i Primavera, estiu, etcètera , d'una tal Marta Rojals, que jo crec que farà forat. A veure què en penses.

M'hauria agradat pujar a Romanyà a passar-hi la revetlla, però per a això m'hi hauries d'haver convidat. Ara no podrem estar junts el dia del meu sant, i em sap greu. Encara que haguessis estat de morros tot el dia, ens ho hauríem passat de meravella. No saps fins a quin punt t'enyoro. Sobretot, escriu-me.

Una bona abraçada,

Joan.

PS: Avui m'ha trucat aquella tal Anna Maria Saludes, entossudida a publicar-me les cartes que t'he escrit. Quins deliris! T'imagines? Cartes a Mercè Rodoreda , d'Armand Obiols. Sort que no trobarà un editor prou boig que li faci cas. Això, ni els de La Mirada de Sabadell!

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF