ART

Loop: el videoart també explica Barcelona

El festival, amb un 65% d’artistes locals, reflexiona sobre la producció i reivindica els creadors de la ciutat

En les últimes edicions dels premis Turner i Marcel Duchamp, els més prestigiosos del món de l’art, no hi havia pintura ni escultura: gairebé tots els finalistes eren obres de vídeo. El canvi de paradigma en la creació artística també ha obligat a redefinir la figura del creador, que per treballar en vídeo ha de dominar les noves tecnologies, negociar pressupostos, preparar càstings... El videoartista, per força, abandona la seguretat solitària de l’estudi i es converteix en productor per trobar finançament per al seu projecte. Però en una societat abocada a la producció constant de continguts, qui no és productor? I quin valor cultural té la producció d’una obra de videoart? El Festival Loop de Barcelona reflexionarà sobre aquestes i altres qüestions a través de Produir, produir, produï(t), la mostra central d’una edició que arrenca el 12 de novembre.

“El vídeo, per la seva naturalesa, és un dels mitjans més difícils de col·leccionar, però alhora és un dels més explotats -recorda la directora artística del Loop i comissària de la mostra, Carolina Ciuti-. El vídeo té una complexitat que el fa diferent d’altres disciplines, però enguany volem expandir l’estudi de la producció al context cultural, econòmic i de treball”. La panoràmica de creacions que integrarà l’exposició, que es podrà veure al Reial Cercle Artístic, inclourà obres de Serafín Álvarez, Ariadna Guiteras, Gabriel Pericàs i Helena Vinent, entre d’altres. Tots són creadors vinculats a Barcelona, perquè una altra de les prioritats és posar el focus sobre la producció actual de la ciutat. “El videoart d’aquesta ciutat està molt viu i volem visibilitzar-ho sense complexos, mostrar el que es fa aquí als agents que venen de fora”, diu Carles Duran, codirector del festival.

Focus local

L’aposta per la creació local no es queda en paraules: un 65% dels 239 artistes i conferenciants d’aquesta edició treballen a Barcelona. A l’Arts Santa Mònica, per exemple, s’hi instal·larà el projecte Estado de malestar, de María Ruido, guanyadora de l’últim premi de la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals. El Santa Mònica també acollirà la retrospectiva Cosmogonia del moviment, de la pionera de la videodansa Núria Font, i el Museu d’Història de Catalunya projectarà Voyage en Icarie de Domènec, que documenta una acció realitzada davant l’estàtua de Narcís Monturiol.

En clau internacional, el Loop celebrarà el centenari del coreògraf Merce Cunningham revisant al pavelló Mies van der Rohe la seva trajectòria. També hi haurà videoart als cinemes: el Zumzegi projectarà I had nowhere to go, de Douglas Gordon, amb Jonas Mekas llegint fragments de la seva autobiografia; als Girona, Fiona Tan explora la quietud d’una muntanya al llarg experimental Ascent, i als Verdi es veurà la peça videopoètica Cuando todo haya ardido. En la secció de galeries, City Screen, destaquen les peces de Harum Farocki, Pere Portabella, Antoni Miralda i Lois Patiño.

Isaki Lacuesta, premiat

Ahir es va anunciar que Isaki Lacuesta guanyava la nova edició del premi de videocreació de la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals amb el projecte La v(n)ostra veu, un assaig sobre els mecanismes de transmissió de les idees en els mitjans, les xarxes i les indústries culturals; es presentarà en forma d’exposició multimèdia al Loop 2019. El nou premi Loop Discover, en canvi, es podrà veure des d’avui a l’Antiga Fàbrica Damm. El vídeo més votat dels 310 que s’hi van presentar -guanyador del premi de 5.000 euros- va ser el distòpic The lives beneath, dels alemanys Bianca Kennedy i Felix Kraus, que retrata la Terra de l’any 4.000, on els homes viuen sota el mar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF