Localitzen un antic metro que als anys 30 havia de creuar tot el Raval

Les vagues, el problemes financers i la Guerra Civil van enterrar el projecte

Havia de ser una nova línia de metro que creués tot el Raval, enllaçant la ja existent estació del Liceu amb la nova parada de l'avinguda Paral·lel, antic carrer del Marqués del Duero, i havia de transcórrer per sota de l'actual carrer Nou de la Rambla, abans carrer del Condedel Asalto, però la dècada dels 30 va ser convulsa i el projecte es va quedar a mitges. Fins ara, aquest 'ferrocarril subterrani' es coneixia pels documents i mapes, però no hi havia rastre físic. El Servei d'Arqueologia, però, n'ha trobat les restes, un pou d'atac i part del túnel, i ha demostrat que es va intentar du a terme. La troballa s'ha fet aquest mes de març arran de les obres d'instal·lació d'una xarxa de recollida neumàtica d'escombraries al Raval-Sud.

L'Ajuntament de Barcelona en va atorgar la concessió el 29 d'abril del 1930 a S.A Funicular de Montjuich, però només es van poder enllestir les cotxeres, els tallers i la subcentral transformadora, que han estat localitzats a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla amb el carrer de Vila i Vilà, així com part de l'estació del Paral·lel. No va tenir un camí fàcil: se li va denegar el permís d'obres per les vagues de treballadors, els contratemps econòmics i els problemes financers i algunes dificultats tècniques, principalment al carrer de l'Est amb Nou de la Rambla.

El projecte consistia en connectar la Rambla amb el castell de Montjuïc en només 11 minuts. La idea va néixer abans de l’Exposició Internacional del 1929, i el primer tram d’aquest “ferrocarril subterrani” havia d’unir la parada del Liceu amb el Paral·lel. Després s’havia d’agafar un primer funicular fins al Parc de Montjuïc i un segon funicular fins al castell. Als anys 30 del segle passat, Montjuïc [una muntanya sempre polèmica perquè acumula part de la història fosca de la ciutat] era també un destí d’oci: hi havia les fonts, hípiques i parcs d’atraccions, com el Mar i Cel.

El funicular es va poder fer, però el metro no es va acabar perquè es van anar acumulant els entrebancs. El 1931 es va executar el pou d’atacar per muntar la tuneladora i perforar el túnel circular sota el carrer Nou de la Rambla que s’ha localitzat i que era ple d’aigua. “Hi va haver molts problemes tècnics, inundacions –les obres s’havien de fer molt a prop del clavegueram– i problemes econòmics”, diu Xavier Maease, arqueòleg del Servei d’Arqueologia. Durant dos anys, a l’actual carrer Nou de la Rambla hi va haver un forat immens que provocava moltes queixes entre els veïns, sobretot els comerciants, que veien com els seus comerços eren pràcticament inaccessibles.

Davant tots aquests problemes, el setembre de 1933 es va cobrir el pou d’atac, que tenia unes escaldes de fusta que pujaven en zig-zag, sense que s’haguessin pogut acabar les obres i restablint així la circulació viària. Tan sols s’havia executat un petit tram de 5 metres de llarg. El metro sempre va tenir part de l’opinió pública en contra, fins i tot abans que comencessin les obres. El 29 d’octubre del 1928, Luís Corzana, en representació dels comerciants i propietaris del carrer Nou de la Rambla, va exposar una queixa acompanyada de moltes firmes al consistori perquè les obres suposaven una amenaça per les cases.
Quan va acabar la Guerra Civil, la concessionària va voler reprendre les obres, però li van ser denegades per problemes financers. Els arqueòlegs han localitzat el pou d’atac o cambra subterrània, totalment conservat, que s’havia d’utilitzar per muntar la màquina perforadora que havia de perforar el túnel circular. Té unes dimensions de 3,50m x 2,50m de secció rectangular, una profunditat de 12,50 metres i està totalment revestit d’encofrats de fins a 0,80 metres.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF