LLIBRE
Cultura 13/01/2018

L’obra de ficció amb més referències botàniques

Carles Amengual s’endinsa en ‘L’hort de les rondalles mallorquines’, un llibre editat per Documenta Balear

Cristina Ros
3 min
L’obra de ficció amb més referències botàniques

PalmaA l’ Aplec de rondalles mallorquines d’Antoni Maria Alcover hi figuren, amb més o manco presència, fins a 140 plantes i arbres, la qual cosa la converteix en “l’obra de ficció que descriu més referències botàniques; supera Les mil i una nits, la Bíblia, Shakespeare, Cervantes, Andersen, Grimm, Virgili, Cató, Ovidi, Homer, Valor, Amades, etc.”. Aquesta és la conclusió a la qual arriba Carles Amengual i Vicens, metge homeòpata i biòleg, després d’un exhaustiu treball de comparació d’aquest aspecte de les rondalles recollides per mossèn Alcover amb una part substancial de la literatura històrica europea.

Així es llegeix en la sinopsi de L’hort de les rondalles mallorquines, el nou llibre de Carles Amengual, amb il·lustracions d’Andrew Pinder, recentment publicat per Edicions Documenta Balear en la col·lecció Menjavents. Es tracta d’un buidatge de les mencions botàniques que es troben a les tres mil pàgines de les 433 rondalles que, en 24 toms, va recollir Antoni Maria Alcover de la tradició oral de l’illa. Estructurat per tipus de planta o arbre, el llibre conté les citacions textuals, el títol de la rondalla on apareix, a més d’algunes especificacions populars i científiques de cada planta. “Les rondalles són d’una saviesa extraordinària”, afirma Carles Amengual.

Un univers de coneixements

En aquest mateix sentit es pronuncia l’experta en l’obra de mossèn Alcover, Maria Magdalena Gelabert i Miró, qui, en el pròleg de L’hort de les rondalles mallorquines, assegura que “Carles Amengual ha elegit les rondalles d’Antoni M. Alcover perquè ha fixat la mirada en un tresor que, com les plantes, ens ha arribat a través de l’aire -les rondalles arribaren per tradició oral-; amb les rondalles, com amb l’ús de les plantes, recollim el profit de les jaietes sàvies, de les innombrables persones que les han estudiades i les han transmeses, amb tots quants valors humans i d’ús coneixien. Perquè les rondalles són un pou de saviesa i en el seu transcórrer hi podem trobar tots els temes, tots els sentiments i les emocions de la persona; perquè per mitjà seu s’estableix un sistema de convivència basat en la realitat i en els nostres desitjos de millora, que s’articulen amb la fantasia i la màgia que les enriqueixen. [...] Amb l’obra de Carles Amengual constatam que a les rondalles apareix implícit un univers sencer de coneixements -en aquest cas de botànica- i que basta observar-les des d’un caire, el que sigui, per agafar un cap de fil i trobar-ne resultats espectaculars i completíssims”.

L’autor va emprendre el treball que es recull a L’hort de les rondalles mallorquines “com a continuació de la meva tesi doctoral sobre la flora medicinal de les Illes Balears, una flora riquíssima, perquè ens trobam que fins al 30% de les plantes balears tenen propietats medicinals, la qual cosa em va dur a sumar fins a 660 fitxes, a més de fer una comparativa entre diverses farmacopees: de l’Índia, de la Xina, les Filipines, Mèxic, el Marroc i de les nostres Illes; i també a comparar llibres de la literatura clàssica amb les rondalles de mossèn Alcover. És la comprovació que em du a la conclusió que l’ Aplec de rondalles d’en Jordi des Racó és l’obra no botànica amb més referències botàniques de la literatura europea”, afirma el doctor Amengual.

‘Els dotze mesos i dues jaies’

No dubta, Carles Amengual, que Els dotze mesos i dues jaies és una de les rondalles “més sàvies” en el sentit botànic que ell ha estudiat. En aquesta rondalla, en la qual dues jaies es troben amb dotze joves que representen els dotze mesos de l’any, es parla dels albons, dels aglans, dels ametlers, dels albercocs, del blat, dels carabassots, del raïm, de les cireres, dels esclata-sangs i de les esparegueres, entre un llarg etcètera de referències botàniques. Podríem parlar de moltes altres. Segons Carles Amengual, “és un fet molt destacable que més de quaranta rondalles tinguin al títol una referència botànica”. Sa flor de gerical i s’aucellet d’or, Na Blancaflor, Sa cama-rotgera i La flor romanial en són només algunes.

Quan se li demana quin és l’objectiu de L’hort de les rondalles mallorquines, l’autor n’esmenta tot un seguit: “Crec important destacar i deixar palesa la riquesa dels coneixements de botànica que hi ha a les rondalles. També voldria que servís a mestres i alumnes que treballen amb un hort escolar; com a estudi del nostre medi natural; com a referència literària per als amants de la pagesia i de les nostres tradicions, i com a conscienciació de la importància de les plantes per millorar la nostra salut. I, sobretot, voldria que fos un acostament a les rondalles mallorquines, que mai no hauríem de deixar de llegir”.

stats