Publicitat
Publicitat

Art

Lo Pati d'Amposta aplega obres de Miquel Barceló, Perejaume, Joaquim Vayreda i Francesc Català Roca

'Relat de belles coses falses' és una exposició sobre la construcció del paisatge

El centre cultural Lo Pati d'Amposta acollirà aquest dissabte al vespre i fins l'1 de setembre l'exposició 'Relat de belles coses falses', un conjunt d'obres visuals de diverses disciplines artístiques que volen plantejar una reflexió al voltant de la construcció del paisatge. Els treballs estan cedits pels mateixos artistes o per galeries d'art de Madrid i Barcelona, així com pel MNAC, el Macba i el Museu de Valls. Hi ha obres originals de Miquel Barceló, Perejaume, Joaquim Vayreda i fotografies de Francesc Català Roca. Els responsables de la mostra destaquen que aquestes aportacions obren una nova etapa de col·laboració entre institucions per difondre l'art més enllà dels grans nuclis i en un "moment d'inestabilitat de recursos".

Una trentena de treballs de d'èpoques i estils diferents, amb pintures, fotografies, escultures, intervencions artístiques i videocreacions, formen el cos central de l'exposició. Una "barreja de llenguatges i de conceptes", en paraules del seu comissari, Albert Martínez, que vol subratllar el fet del paisatge com a "construcció cultural". Una realitat que no existeix en ella mateixa, sinó "en la mesura que els artistes i el món de la cultura representen el territori" i el transformen en imatges, sons i sensacions "que fan que en l'imaginari col·lectiu es converteixi en un paisatge".

La mostra afavoreix "que l'art generat a Catalunya i a la resta de l'Estat, a més d'algun estranger, es pugui veure en llocs que no han representat la centralitat cultural, en aquest cas, Amposta, amb un diàleg a primer nivell en art contemporani", subratlla el responsable del projecte, que destaca també la pertinença de la seva ubicació en l'entorn del particular paisatge del delta de l'Ebre.

Una mostra dividida en sis seccions

Aquesta exposició s'estructura en sis grans espais. D'una banda, la 'verdolatria', com a irònica referència al cromatisme verd dominant dels discursos més convencionals, que recull obres paisatgístiques que es vinculen amb paisatges idíl·lics. En segon lloc, les 'regions espantoses', amb imatges del rebuig, l'indesitjable, l'abandonament o del desconegut, relegat a la invisibilitat, la indiferència o la por. El 'jardí', com a paradís, un entorn ideal per a la cultura i el progrés social, i per incloure propostes d'urbanisme contemporani. En quart lloc, les 'terres promeses', com la recerca d'un món millor a partir de la invenció de paisatges, buscant espais de llibertat, d'afirmació i felicitat. Un altre dels àmbits és 'la pell', o com les històries subjectives poden convertir-se en paisatge potenciant la seva connexió amb un lloc. Per últim, 'cap a paisatges nous', que vol compendiar el concepte bàsic de l'exposició: la ideació constant de nous paisatges juntament amb una reflexió especial sobre el món de la tecnologia i els processos de renovació.

"Hem volgut barrejar llenguatges i èpoques perquè la cultura és un continu. L'art contemporani, de fet, és el que sempre hem tingut. Volem traspassar fronteres, això és, la por del públic a entrar als centres d'art contemporani perquè ho veuen com una barrera. Tot és obert i serveix per gaudir les imatges i connectar el paisatge amb la percepció d'un territori", conclou Martínez.

Els llibres que ens fan grans