ARTS ESCÈNIQUES

Lluís Pasqual dimiteix com a director del Lliure

El director afirma en una carta que a causa de “la calúmnia” de despotisme ha perdut la confiança de l’equip

El fet que la notícia arribi abans de l’inici del nou curs no la fa més sorprenent: Lluís Pasqual va dimitir divendres com a director del Teatre Lliure. “El que va començar com una calúmnia a les xarxes sobre el meu comportament com a director d’escena i, més tard, com a director del Teatre Lliure s’ha tornat un debat públic on s’han barrejat moltes coses, però la conseqüència greu és que ha contaminat l’equip humà del Lliure i s’ha convertit en un debat intern”, diu la carta que va enviar al president del patronat, Ramon Gomis. “Fins ara, sempre, en els teatres que he dirigit –diu també Pasqual–, al Lliure també, he tingut el ple suport de l’equip, absolutament imprescindible, per tirar endavant un projecte que en les condicions actuals em sento incapaç de liderar. No seria bo per a cap teatre, ni ho seria per al Lliure ni tampoc per a mi”. “Un teatre i un equip són un espai de trobada dialèctica, no un lloc de confrontació. I si jo soc el motiu d’aquesta confrontació el mínim que puc fer per respecte al teatre i a mi mateix és deixar-ho”, conclou Pasqual, que va ser un dels fundadors del teatre el 1976 –juntament amb Fabià Puigserver, Pere Planella i Carlota Soldevila, entre altres– i el dirigia des del 2011.

A la carta, Pasqual dona les gràcies a “tots els artistes, tècnics, teatres” que li han fet costat “públicament en aquests moments greus i difícils”. La dimissió arriba dos mesos després que una publicació de Facebook de l’actriu Andrea Ros en què l'acusava d’haver-la tractat malament quan va fer de Cordèlia a El rei Lear posés Pasqual a l’ull de l’huracà. A més d’un debat encès sobre la seva gestió, la publicació va provocar que es reclamés la limitació dels mandats dels responsables dels equipaments públics, que hi hagués més dones liderant equipaments i que es fes un relleu generacional. “A mi el Lluís Pasqual m’ha cridat, m’ha ridiculitzat, m’ha posat en evidència, i l’he vist fer-ho impunement perquè «és un geni», i els genis criden, els genis tracten malament la gent”, va dir Andrea Ros.

Dos bàndols enfrontats

La polèmica va originar dos bàndols. Andrea Ros va rebre el suport del col·lectiu anònim Dones i Cultura, que va exigir el cessament de Pasqual i que ara demana un relleu “públic i transparent”. El Lliure no va voler respondre a les acusacions perquè provenien “d’un grup anònim de persones” i l’endemà va fer públic un manifest on un centenar de personalitats del món del teatre i la cultura li donaven suport.

Finalment, Pasqual dimiteix de manera immediata de les seves responsabilitats artístiques i com a gestor. Tenia programat un espectacle al març, El sueño de la vida, de Federico García Lorca i Alberto Conejero. El sector cultural va reaccionar ràpidament a la notícia. La consellera de Cultura, Laura Borràs, creu que la dimissió és “un gest que l’honora” i el dramaturg Guillem Clua va publicar a Twitter que “ara toca reflexionar, treure conclusions i mirar de fit a fit els nous temps”.

Es manté la reunió del dia 14

Després que es fes pública la dimissió, el Teatre Lliure va emetre un comunicat en què lamentava la situació i s’informava que per al dia 14 d setembre es manté la reunió del patronat, integrat per representants de l’Institut de Cultura de Barcelona, el departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Institut Nacional d’Arts Escèniques del ministeri de Cultura i entitats del sector. Però en lloc de l’ordre del dia previst s’abordarà la dimissió del director. El comunicat també indica que l’equip del teatre segueix treballant per mantenir “la línia d’èxits mantinguda durant aquests últims anys sota la direcció de Lluís Pasqual”. Aquesta reunió extraordinària es va convocar quan les tintes ja estaven carregades: s’havia renovat Pasqual per a un tercer mandat en una reunió anterior, però la durada del mandat es va comunicar ambiguament i després es va saber que era de dos anys i no de quatre, com s’havia dit en un principi. Estava previst que durant aquesta pròrroga Pasqual capitanegés la reforma dels estatuts del teatre amb vista a la convocatòria d’un concurs públic per seleccionar el seu successor.

Fonts municipals van lamentar ahir la dimissió de Pasqual. “Ja teníem ben encarrilada la transició en els pròxims dos anys”, van justificar. “Treballarem perquè a la reunió del patronat es trobi la manera que tot plegat no posi en perill la bona tasca feta fins ara ni la programació prevista”, diuen les mateixes fonts. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va donar les gràcies a Pasqual a través de Twitter: “El Teatre Lliure és i seguirà sent un referent imprescindible de l’escena teatral mundial, com ho ha sigut sota la direcció de Lluís Pasqual, un imprescindible a qui Barcelona estimarà i reconeixerà sempre”.

Falta saber si ara a la reunió del dia 14 es farà públic el resultat de l’estudi de “riscos psicosocials” que el comitè de treballadors del teatre havia encarregat al juliol.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF