Publicitat
Publicitat

Lluís Llach: "Si hagués sabut el que passaria al país, no hauria deixat de cantar"

El cantant ha participat en el cicle Instint, al Barts, en una conversa amb Albert Om 

El cicle de xerrades ' Instint', que se celebra un cop al mes al teatre Barts, de la mà d'Andreu Buenafuente i Albert Om, ha comptat aquest dilluns amb el músic Lluís Llach. El tema de la conversa ha sigut el concepte d'aprendre, que diu que és el que l'obsessiona des que va deixar els escenaris. 'Aprendre. De Verges a Palmarin' era el títol d'un 'Instint' en què Llach ha dit, entre d'altres, aquestes coses:

  • "Som un país petit, i això fa que en cada segment cultural hi hagi un alt nivell de gelosia i competència. Hi ha gent que en un altre país tindrien un reconeixement intel·lectual".
  • "Aprendre és una obsessió personal. De molt jove em vaig adonar que era el desllorigador de moltes coses. Els cretins pensen que ja ho saben tot".
  • "Tot és mentida. No sóc de Verges. Vaig néixer a una clínica de Girona. No ho he dit mai però ara ja sóc gran i ho puc dir. Però tossudament he volgut ser de Verges, i ho sóc. Hi vaig viure poc però Verges m'ha donat un lloc de referència per mantenir els peus a terra".
  • "Sóc abstemi i tinc un celler. Això no s'explica mai. Ara sé fer un tast, però no hi trobo el plaer".
  • "He de demanar perdó a la gent. Pel plaer de cantar i fer cançons he fet coses que tenen una traça que a mi m'impressionen. No sabia que la gent s'ho prenia seriosament".
  • "La gent en diu 'Itàca'. Per culpa meva. Vaig fer primer la musica i després la lletra, i quedava millor. Vaig demanar permís a tothom, a l'Espinàs, i em va dir que en llatí o grec valia. I es va quedar 'Itàca'".
  • "He estat a Ítaca un fotimer de vegades".
  • "Jo vaig començar a aprendre a viure la meva sexualitat quan no hi havia cap escola que no fos les perversions íntimes de l'instint. No la vaig descobrir-la seriosament fins als 20 21 anys, i no sabia que estava condemnat per les lleis de Franco".
  • "Abans m'havia enamorat d'una noia jueva la mare de la qual havia estat presonera a Auschwitz. Es deia Irene i sabia recitar tot el llibre de Mao de memòria. No sé si les meves desviacions o derivacions van començar allà".
  • "Haver nascut amb una llengua, una nacionalitat i una sexualitat oprimides fa que o sobrevius o t'has de posar en qüestió moltes coses".
  • "Quan vaig començar a fer les cançons d'amor era el post 68 i les discutíem molt a la universitat. La nostra obsessió era que no fossin masclistes. I em vaig avesar a escriure sempre en neutre".
  • "Vaig néixer l'any 48. La nostra vida ha sigut tan fàcil, si la compares amb la gent que va viure els 30 anys anteriors... si compares la moral, la possibilitat de realització personal, els valors...".
  • "Al Senegal faig feina de la fundació, vaig a repartir material escolar a unes illes del delta, porto la comptabilitat de les dues barques que tenim, miro si falta material, i escric sota les palmeres. No hi ha cap heroïcitat però com a experiència humana es brutal".
  • "Ara m'agrada estar més aquí que al Senegal. Pel que esta passant al país. Estem tancant un cicle de 300 anys des de la despossessió dels nostres drets. Trenquem un bucle de 300 anys. És molt complex i delicat. L'estat espanyol com a ens és molt complicat, però serà interessant".
  • "Si fa 5 anys hagués sabut el que passaria al país, no hauria deixat de cantar"
  • "Confio construir un país amb una altra sensibilitat. A mi les banderes tant se me'n donen. O les banderes estan a favor dels éssers humans o no jugo aquesta carta"
  • "Jo era un monolingüista ferotge i en Serrat em deia que estava malament, i ara et diria que cadascú canti com vulgui. En el moment que el país pren consciència d'ell mateix, hem d'acceptar que el país funcioni com és. En el moment que estava en plena repressió, en pilotes, en volia defensar l'ànima perquè la resta podia desaparèixer"
  • "En la nostra societat no ens agrada ni se'ns permet d'aprendre a ser vells. Se'ns educa per defugir la vellesa. Però la realitat s'imposa, i si saps adaptar-t'hi i treure-n suc, és un moment fantàstic".
  • "El 1992, parlar de la malaltia que vaig tenir em semblava fer demagògia amb la meva salut".
  • "He tingut dues universitats. L'exili dels 70 a París i en Miquel Martí i Pol".
  • "Vaig plegar perquè tenia ganes de viure d'una altra manera. Va ser un plantejament de vida. Tenia ganes d'entrar al tercer acte mirant-lo i no com una locomotora. Però trobo a faltar l'escena".

El proper a participar a l'Instint serà el doctor Bonaventura Clotet, el 19 de maig, que conversarà amb José Corbacho.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF