Lluís Gavaldà: “L’única manera d’aconseguir unió és quan tothom pot decidir el seu futur”

PalmaDesprés de cinc anys sense publicar res, els de Constantí (Tarragona) editen el que la crítica musical ha qualificat com el millor disc de la història d’Els Pets. SOM recull tretze cançons senzilles, de caire íntim, amb una instrumentació delicada i amb un aire vintage.

Com descriviu SOM?

Són cançons curtes fetes amb el mínim d’elements possibles que intenten explicar el màxim possible. Musicalment és un disc molt recollit, poc ornamentat. I quant a lletres, parla del que passa al nostre voltant en la nostra època vital actual, que és una època clarament adulta.

Heu fugit de les lletres polítiques i parlau de la quotidianitat, de coses senzilles, petites.

Fa anys que vam aparcar les lletres de condició social i política; tot i així, sempre n’hi ha pinzellades. Tenim un problema amb les lletres que són inequívocament polítiques, i és que acaben sent lletres amb molt pocs matisos, queden molt messiàniques, molt dogmàtiques. Això ja ho férem al principi del grup i ara estem en una altra situació personal.

Al disc hi ha un canvi d’instrumentació i s’hi nota la mà del productor Joan Pons (El petit del cal Eril).

Quan cerquem un productor, no ho fem per barallar-nos ni per imposar la nostra manera de veure la música. Volem que ens rebregui, ens proposi maneres diferents, que ens tregui de les inèrcies i les rutines. Feia molts anys que no teníem aquesta complicitat amb un productor, ha estat amor a primera vista.

Potser teniu un concepte del pop semblant?

Sí. De vegades hi ha cançons que són com aquells macarrons que l’àvia rebullia tant que al final eren molt grans però no tenien gust de res. Doncs amb les cançons passa el mateix. Vam decidir que fossin curtes, que no hi hagués solos de guitarra, ni grans intros, ni cap col·laboració externa, que només hi hagués guitarra i teclat.

Quin feedback heu rebut dels fans de tota la vida amb aquest canvi?

És el disc que ha tingut millors crítiques de la història del grup. Revistes especialitzades com Rockdelux i Mondo Sonoro, que mai ens havien fet cas, han reivindicat aquest disc. Quant a vendes, estem arribant als deu mil exemplars, que, tenint en compte com està el mercat ara mateix, és més del doble del que ens esperàvem. Estem sorpresos.

Als vostres concerts hi ha una mescla grossa de generacions. Ara hi vindran també els indies?

[Riu] Si venen els indies, ja serà la repera! Hi ha gent indie que té molts prejudicis i aquests no crec que entrin mai al nostre món. Hem de reconèixer que potser tenim el pitjor nom de la història del rock i vam tenir uns inicis bastant lamentables; per tant, hi ha molta gent que s’ha quedat amb aquesta idea d’Els Pets del principi, de festa, d’ indepes, de saltar i de “vine a la festa” i “profilàctic”, però no em treu la son.

Com veis la situació de Catalunya, amb el judici de dimarts?

L’única cosa bona que té aquest judici és que serà un altaveu per mostrar la nul·la capacitat democràtica que té l’estat espanyol, per demostrar la manca d’independència del sistema judicial i, sobretot, per internacionalitzar un problema polític al qual no hi ha voluntat política de buscar-hi una solució.

I els presos polítics?

Se m’encongeix l’ànima veient aquesta gent, la manera en què se’ls està tractant i el temps que fa que són a la presó. Em sap molt de greu que hi hagi tanta miopia política i que la gent no s’adoni que l’única manera d’aconseguir que hi hagi una unió o una convivència és quan tothom pot decidir el seu futur.

Aquesta setmana Joan Reig ha reconegut que Corvus és autobiogràfica i descriu els abusos que patí de petit per part del capellà del poble.

Crec que no hi ha cosa més difícil de fer que donar la cara i explicar una cosa tan dolorosa, tan traumàtica, i admiro molt que es pugui treure bellesa i art d’una experiència tan sòrdida. Això només ho pot fer una persona amb molta sensibilitat i, en aquest aspecte, la meva admiració total cap a Joan.

Però voleu fugir de la polèmica.

Si serveix perquè capellans que tenen causes pendents pel tema deixin d’estar a prop de la canalla i, sobretot, si s’aconsegueix que s’anul·li la prescripció d’aquests delictes... És increïble que prescrigui un delicte sexual contra un menor.