Llucmajor negocia la compra del Recreatiu, amb 140 anys d’història

PalmaNo feia deu anys que havia començat a París la història del cine i es té constància que a Llucmajor, el 1904, ja s’hi va fer cinema. Vuit anys després, el 1912, en començava una programació més o menys estable. L’indret era el del teatre Recreatiu, per tothom conegut amb el malnom de cas Coix, un espai escènic esdevingut cine teatre que havia construït i inaugurat Gabriel Thomàs Juan, el Coix, a finals de desembre de 1877.

Ara, l’Ajuntament de Llucmajor està decidit a comprar el cine teatre Recreatiu, i així ho ha confirmat a l’ARA Balears el regidor de Cultura, Lluís Segura. En aquests moments, en negocia el preu i les condicions amb Biel Thomàs, besnet del fundador i expert en cinema que va estar al capdavant de cas Coix fins que va tancar les portes, el 2003, el que és un edifici per a les arts escèniques que ja suma 140 anys d’història.

El Consistori llucmajorer ha sol·licitat recentment ajuda econòmica al Govern i al Consell de Mallorca per poder dur a terme l’adquisició. Ambdues institucions han manifestat la seva disposició a col·laborar, tot i que encara s’està a l’espera de les negociacions amb la propietat per confirmar les quantitats i vies per a l’aportació.

“Llucmajor és una ciutat d’unes dimensions prou grans i una població nombrosa que no justifiquen la mancança històrica d’un espai per a les arts escèniques, del qual disposen altres municipis de les mateixes característiques i, fins i tot, molt més reduïts”, observa el regidor de Cultura, Lluís Segura, d’Esquerra Republicana. L’adquisició del Recreatiu era un debat present entre l’equip de govern de fa bastants anys. Tant l’Escola de Música de Llucmajor com la Banda Municipal estan necessitades d’aules i espais per assajar. La ciutat no té tampoc sala de projeccions, ni cap escenari per poder desenvolupar activitats culturals d’unes certes dimensions.

“Si tancam l’operació de compra, com és molt probable, volem que el Recreatiu sigui un espai obert la pràctica totalitat dels dies de l’any. La intenció és que no només es faci servir per a una programació d’arts escèniques estable, sinó per allotjar l’Escola de Música, també com a espai per a l’assaig de la Banda Municipal, a més de per a altres necessitats culturals que té el municipi”, diu Lluís Segura. “Si bé durant un temps es va considerar la idea de construir un edifici nou a la zona perimetral del centre urbà, consideram que no es pot deixar l’oportunitat d’adquirir el Recreatiu, edifici cèntric i central de la memòria cultural de Llucmajor”, afegeix.

En bon estat

Després dels estudis realitzats per valorar la possibilitat de la compra de cas Coix, el responsable de Cultura llucmajorer assegura que l’edifici està “en bon estat”. La reforma que necessita, segons Segura, “afecta més els béns mobles, butaques, cortinatges i alguns serveis”.

L’actual edifici del cine teatre Recreatiu, situat al carrer de la Fira, al costat de plaça, amb uns 1.800 metres quadrats construïts, es correspon amb el que es va reinaugurar el 1968, després d’una reforma de tres anys empresa per Tomàs Thomàs, net del fundador i pare dels propietaris actuals. Hi va deixar una capacitat per a 900 espectadors (de les butaques, ara en queden al voltant de mig miler), un escenari que supera els 100 metres quadrats i diverses dependències adjacents al pati de butaques. Anteriorment, Bernat Thomàs, qui havia heretat el cine a la mort del seu progenitor, ja hi va fer una reforma important el 1912, amb la construcció d’un gran amfiteatre, popularment conegut com ‘el galliner’.

La història

La història de cas Coix comença quan Gabriel Thomàs Juan (1831-1896) va tornar al seu poble, a Llucmajor, amb uns estalvis de l’Argentina, on s’havia hagut d’exiliar uns anys abans per motius polítics. Al gran corral amb hort de la casa que havia adquirit al carrer de la Fira, decidí construir “un local de distracció, esbargiment i alegria”, com s’assegura que va dir en el moment de prendre la iniciativa. Així, el 28 de desembre del 1877, s’obria el Recreatiu. Segons el pregó que va fer Baltasar Coll, el 1977, en la commemoració del primer centenari del llavors ja cine teatre, en aquells primers anys se succeïen “balls i comèdies, varietés i sarsueles, glosats i concerts”.

Malgrat que, a partir del 1912, quan Bernat Thomàs reformà el local i comprà el primer projector de cine per 600 pessetes, la programació de cinema passaria a ser dominant en l’oferta del Recreatiu, els espectacles no deixaren de succeir-se durant tot el segle XX. En deixa testimoni el Diccionari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas i Vives, on a la veu ‘Recreatiu’ dona compte d’alguns dels espectacles de sarsuela, òpera i teatre que hi tingueren lloc: El diablo con faldas o La generala (ambdós representats el 1913), La condesa María o Es metge nou (1930), i, entre molts d’altres, Les cançons de mestre Lluc o Es nirvis de sa neboda (1935).

En les darreres dècades, ja sota la direcció de Biel Thomàs, quarta generació de la família propietària, el cinema d’autor hi va ser habitual. També potenciaren tota mena d’activitats culturals -a la part alta del teatre varen créixer les Edicions Atàviques-, de la mateixa manera que cas Coix va cedir espai als grans debats ciutadans per agressions mediambientals que afectaven el municipi.