GEOGRAFIA LITERÀRIA

Llorenç Soldevila: “Volia impregnar de passió literària els meus alumnes I els vaig treure de l’aula”

Docent i escriptor

Llorenç Soldevila (Monistrol de Montserrat, Bages, 1950) ha unit tres de les seves passions -literatura, docència i excursionisme- per realitzar un lloable i voluminós projecte de ‘geografies literàries’. Són guies que volen donar a conèixer la riquesa geogràfica, històrica, cultural i patrimonial dels territoris de parla catalana a través de l’obra dels seus escriptors. Ja ha publicat vuit volums i n’hi queden quatre per enllestir la tasca. El darrer títol, que està dedicat a les Illes Balears i les Pitiüses, va ser presentat per l’autor dimecres passat a la Llibreria Ramon Llull, a Palma.

Quin és l’objectiu d’aquestes ‘geografies literàries’?

Cartografiar la realitat històrica, cultural, patrimonial, religiosa i històrica de tots els països de parla catalana, i fer-ho mitjançant la literatura. Es tractava de cercar els punts geogràfics del país que han tingut relació, de prop o de lluny, amb autors de diferents èpoques i la seva literatura.

Feis servir, sobretot, textos d’autors de la literatura catalana.

Si la idea de fer servir només textos d’autors del país ja suposava un repte quimèric, imagina’t què hauria estat afrontar la presència de tots els autors que han escrit, per exemple, sobre Mallorca o Barcelona! Impossible. En tot cas, he fet algunes excepcions amb autors que no són del territori. A l’hotel Orient, a la Rambla de Barcelona, s’hi va allotjar Hans Christian Andersen, i hi faig referència, i remeto l’usuari del llibre al text d’Andersen que en parla. He estat obert a totes les possibilitats.

Hi ha una promiscuïtat entre autors i territoris: per parlar de Mallorca, no tan sols recorreu a autors mallorquins.

He intentat que hi hagi una imbricació de veus de diferents parts del país. Que Sagarra parli des de Palma, Pla des de Sóller, Pin i Soler des de Pollença, Rosselló-Pòrcel des de l’Eixample barceloní o Porcel des de Benicarló. A més de cartografiar els països de parla catalana, també volia entrelligar-los literàriament.

A quin tipus de lector va dirigit el projecte?

Jo cercava una diversitat de lectors. El projecte pot interessar al lector excursionista, al lector escolar o a l’amant del turisme cultural, però també al lector que, des de casa estant, visitarà uns paisatges a través de la lectura que, per la raó que sigui, no pot visitar físicament. La voluntat era interessar tant al lector més culte com al que no ho és tant, el que es mou més per la localització que per l’interès literari. Com que els continguts estan sistematitzats -per comarques, per pobles, etcètera-, la consulta es pot fer d’una manera enciclopèdica. A més, el llibre és híbrid. És una antologia de literatura, una guia turística, un assaig que vol sistematitzar les interrelacions entre el paisatge i la literatura, un compendi de possible rutes literàries...

Vós heu visitat tots els indrets sobre els quals escriviu.

No hi ha cap lloc que surti a aquest llibre de les Illes Balears i les Pitiüses que jo no hagi trepitjat. Això vol dir que he contrastat tots els textos. En aquest sentit, amb les fotos he anat a cercar els angles que explicaven d’una manera més exacta el poema, la nota de dietari o el fragment de novel·la o de carta que sortia reproduït.

Aquestes ‘geografies’ són més que un inventari de paisatges.

Sí. Els indrets que hi surten són de tota mena. Hi ha des de llocs on va néixer i escriure un escriptor, cases-museu i tombes d’autors fins a monuments dedicats a escriptors o lligats a fets històrics rellevants, passant per indrets en què transcorre l’acció d’algunes novel·les o, també, per paisatges immortalitzats per algun autor. El lloc literari pot ser geogràfic, ecològic, religiós, cultural... Però també diguem-ne antropològic. En aquesta categoria, hi cap gairebé tot: des de les tombes dels escriptors fins al Mercabarna o el camp del Barça. Són textos, en conjunt, molt diversos. És clar que hi ha moltes descripcions de paisatges, però també hi ha textos que expressen estats d’ànim, que reflexionen sobre esdeveniments que han passat en un lloc concret o que funcionen com a recreacions històriques. Un cas significatiu és un poema del pare Rafel Ginard dedicat a l’hípica, que he lligat a l’hipòdrom de Manacor. Possiblement és l’únic text en llengua catalana que canta les virtuts del trot. Això no ho podia deixar fora!

I, així i tot, deu haver hagut de descartar molt de material...

Podria haver estat una guia tres vegades més gruixada del que és. De 1.500 pàgines, cosa que l’hauria feta immanejable. Tot aquest material que no ha pogut sortir al llibre aviat podrà trobar-se al portal www.endrets.cat. Els volums anteriors de la sèrie estan dedicats a Catalunya, i tot el material complementari ja és al web. Per als materials del volum de les Illes Balears i les Pitiüses encara caldrà esperar un any.

Si us sembla bé, facem un tastet del que els lectors trobaran en aquesta guia illenca.

Ara te’n destacaré uns, però en podria triar uns altres. Dels capítols de Mallorca, podem agafar la descripció que fa Santiago Rusiñol de s’Entreforc i comparar-la amb la que en fa Costa i Llobera. Mentre que Costa, fred i distant, s’aproxima a la pintura, Rusiñol és tot emoció. De Menorca, podríem agafar textos de Ponç Pons o Pau Faner, però també podem agafar un sonet de Pere Gomila sobre la festa dels cavalls d’Alaior. De Formentera, hi ha el llibre de Joan Colomines, en què es conta una volta en barca per l’illa. És impagable. Sobre Eivissa, hi ha els poemes de Marià Villangómez, de Josep Marí, de Jean Serra, de Francesc Parcerisas...

Un projecte d’aquesta magnitud necessita un motor potent. En el vostre cas, el motor és la passió per la literatura i l’excursionisme.

Va arribar un moment que, com a professor, vaig veure que per impregnar els alumnes de passió per la literatura havia de treure’ls de l’aula. Vaig començar fent rutes de Verdaguer: per la Plana de Vic, després per tota la Garrotxa i, finalment, fins al Canigó i Sant Miquel de Cuixà. En tota aquesta progressió, la lectura de textos in situ era bàsica, perquè era el que de veritat aproximava la literatura als alumnes. En el cas de Pla, vàrem navegar per la costa de Blanes, i la barca s’aturava a cada indret que Pla havia descrit. Més tard varen venir altres rutes. Una d’especial va ser pel Montseny, que va acabar amb una experiència que ni els alumnes no es creien. Després de vuit dies caminant pel Montseny llegint poemes de Guerau de Liost, textos de Verdaguer i notes de dietari de Marià Manent, vàrem acabar sobrevolant el Montseny amb un helicòpter de l’exèrcit espanyol.

L’espasa al servei de la ploma: molt bé!

Una altra gran experiència va ser una ruta monogràfica de Baltasar Porcel. Varen ser cinc dies per Andratx, que els alumnes del meu institut de Mataró feren amb alumnes de l’institut d’Andratx. En Porcel ens va acompanyar amb una actitud molt positiva, que desmenteix la imatge dura que sovint es té d’ell. Un dia que vàrem fer una activitat en una possessió als afores d’Andratx, es va presentar amb una pizza enorme feta per ell i va repartir-ne trossos entre tots els alumnes.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF