Publicitat
Publicitat

ÒPERA

Gran nit al Liceu amb 'Els contes de Hoffmann'

Lliçó magistral de Nathalie Dessay i Laurent Naouri

El risc de caure en la cursileria o en els fastos de cartró pedra en portar a escena un títol tan febrilment romàntic com Els contes de Hoffmann és molt alt. Per evitar-ho, Laurent Pelly s'inspira en les inquietants obres del pintor belga León Spilliaert i ambienta els deliris de Hoffmann en un paisatge d'ombres grises. El Liceu presenta l'espectacle com a nova coproducció amb els coliseus de Sant Francisco i Lió, però el que veiem s'assembla molt al muntatge que Pelly va estrenar fa deu anys a Lausana, també amb escenografia de Chantal Thomas i dramatúrgia d'Agathe Mélinand. No és un muntatge rodó -sorprèn la fredor de moltes escenes-, però té troballes i efectes sorprenents, i els funcionals decorats permeten un àgil ritme teatral.

Offenbach va morir sense deixar-ne una versió definitiva, cosa que obliga a triar entre diverses opcions: el Liceu aposta per l'edició integral de Michael Kaye i Jean-Christoph Keck, una bona opció. Stéphane Denève porta el timó musical al fossat amb nervi dramàtic, domini estilístic i lirisme, sense sentimentalisme, però el so orquestral és massa aspre i contundent. El cor, en canvi, va oferir matisos més càlids.

El muntatge val més or que no pesa i permet gaudir del talent teatral i la sàvia caracterització vocal del baríton-baix Laurent Naouri en els papers de Lindorf, Coppélius, Dr. Miracle i Dappertutto: magistral en cada gest, en els moviments precisos de cada personatge, en el fraseig i la dicció refinada. Davant una lliçó tan immensa, el voluntariós i ben cantat Hoffmann del tenor Michael Spyres va resultar una miqueta pàl·lid i amb poca brillantor als aguts.

Natalie Dessay, que ha renunciat al repte de donar vida a les quatre amants del poeta, només assumeix el paper d'Antonia. Malgrat lleugers problemes vocals, va elevar la temperatura operística amb un cant intens, delicat i elegant. La gràcia i lluentor dels aguts de Kathleem Kim com a Olympia van aixecar ovacions, mentre que Susana Cordón i Tatiana Pavlovskaya van defensar amb encert els respectius papers de Stella i Giulietta. Musical i matisat treball de Michèle Losier, i bon nivell en la resta de papers, sobretot l'aplom de Carlos Chausson i la vis còmica de Francisco Vas i Manel Esteve Madrid.

El Liceu va dedicar la funció al periodista i crític musical Agustí Fancelli, mort dissabte als 55 anys. Nit de tristesa i emoció: va exercir l'ofici de periodista amb decència, humilitat i talent, i va saber compartir el plaer de l'amistat amb generositat, alegria i desbordant humanitat.

Els llibres que ens fan grans