“Llegir dones no és sols patrimoni de dones”

PalmaEmpar Bosch és periodista, escriptora i docent. Des de fa uns anys es dedica a l’estudi, la investigació i la reflexió de la literatura de gènere, altrament dita literatura d’autoria femenina o escrita per dones. Aquesta és la terminologia que empra l’estudiosa perquè “dissortadament els mots ‘literatura femenina’ poden tenir una lectura que no és la que volem donar encara que sigui correcte”. Bosch en frueix, de la seva anàlisi i reflexió; ara bé, “el que m’omple és trobar la connexió amb les dones autores a les quals s’arriba d’una manera molt fàcil, llegint-les, ja que estam acostumats que en les recomanacions literàries gairebé sempre les llistes estiguin plenes d’homes i tenim manco tendència a comprar llibres de dones perquè no són a les llistes dels top 10. Crec que això és una discriminació, la majoria d’aquests llistats, a més, són elaborats per homes i no tenen la mateixa mirada. Llegir dones no és patrimoni sols de dones”.

“Una vegada vaig dir a un professor que volia estudiar escriptores i em va respondre: ‘Les autores són molt dolentes’. Vaig quedar corpresa. Òbviament no en vaig fer cas. Malgrat això, crec que la literatura escrita per homes o per dones no es pot avaluar de la mateixa manera perquè és una altra forma d’expressió”, explica Bosch.

Viatge interior

Per aquesta periodista, l’estudi és apassionant. De fet, “grans autores de la literatura, com la premi Nobel de literatura Alice Munro, han hagut d’escriure des de casa seva, a la cuina, per exemple, mentre criaven els fills. Són formes d’expressió de l’autoria femenina que les dones han fet des d’un àmbit domèstic. Per això tenen una altra riquesa, és una cosa que he pogut analitzar i que tenen en comú autores angleses, daneses, americanes, espanyoles que expressen sentiments i pensaments i reflexions des de l’àmbit de la llar. Per a mi, el més atractiu és aquest tancament que suposen les parets de la casa, les fan recórrer a una introspecció, a estudiar-se per dins d’una manera que obren uns horitzons enormes. Al cap i a la fi quin és el viatge més gran que un pot fer? El viatge interior, observar-se i estudiar-se a un mateix”, assenyala.

Bosch té referents en la literatura mallorquina: “M’encanten Tonina Canyelles com a poetessa, Laia Martínez en narrativa, Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens, Eusebia Rayó, moltes. Aquí hi ha bones autores, molt particulars i amb una mirada molt interessant perquè moltes d’elles són dones grans que foren de les primeres que varen poder observar altres maneres de viure la condició de dones a través de les turistes que venien a Mallorca”.

Bosch també guanyà recentment el VIII Certamen Internacional de Relats de Viatgeres que convoca Edicions Cassiopea. El text guanyador, titulat Rendijas, està inspirat en les raons que van fer que l’autora viatjàs pel Japó i té un estil despreocupat i punyent. Amb paraules d’un membre del jurat, “té un to novel·lístic, irònic i contundent”.