'Litus': sis amics a la recerca del temps perdut

Crítica del drama generacional de Dani de la Orden basat en una obra de Marta Buchaca

Direcció: Dani de la Orden. Guió: Marta Buchaca, a partir d'una obra teatral seva. 100 min. Espanya (2019). Amb Quim Gutiérrez, Belén Cuesta i Adrián Lastra.

En un moment de 'Litus', la nova pel·lícula de Dani de la Orden, basada en una obra del 2012 de la dramaturga Marta Buchaca, un dels sis protagonistes esmenta la pel·lícula 'Els amics d'en Peter', de Kenneth Branagh, com si aquests sis amics que es retroben per parlar d'un altre amic que fa uns mesos es va treure la vida, el Litus del títol, s'haguessin de comportar com els personatges d’aquell film de Branagh. Potser la referència és òbvia, perquè el cinema, de Luis Buñuel i Roman Polanski a Sally Potter, ens ha ensenyat que sempre que hi ha una reunió de gent en un lloc tancat les coses no acaben del tot bé, però el punt de partida convenç.

Dani de la Orden, el triomf de l’humor blanc i familiar

En el cas de 'Litus', el McGuffin d'aquesta reunió incòmoda són unes cartes que l'amic difunt va deixar escrites i la reflexió final que aquesta generació no assumeix el pas del temps. Sobre el paper, no sembla que hi hagi cap fissura en una història que, de tant en tant, cau en l’autocomplaença, però en pantalla els conflictes d’aquests sis joves (Quim Gutiérrez, Belén Cuesta, Álex García, Adrián Lastra, Marta Nieto i Miquel Fernández) freguen la frivolitat. El problema no són els diàlegs ni els canvis de to, sinó la qüestió moral de filmar un drama generacional –amb un suïcidi com a soroll de fons– com si fos un anunci de cervesa. I això, t'ho miris com t'ho miris, no hi ha per on agafar-ho.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF